Violències invisibles: quan salut, gènere i migració es creuen

Les dones migrants s’enfronten a formes invisibles de violència en la intersecció entre salut, gènere i migració. Una anàlisi d’ISGlobal i Women in Global Health Spain (WGH Spain).

[Aquest article l'han escrit conjuntament la Julia Pedreira (ISGlobal i WGH Spain), la Silvia Gómez (ISGlobal i WGH Spain) i l'Anne Thompson (ISGlobal).]

Cap dona hauria de témer per la seva vida en buscar una existència més digna. No obstant això, milers de dones migrants creuen fronteres amb l’esperança de trobar seguretat i acaben afrontant noves formes de violència, més silencioses però igualment devastadores.

La violència contra les dones travessa fronteres

Cada 25 de novembre recordem que la violència contra les dones continua sent una pandèmia invisibilitzada en ple segle XXI. Segons ONU Dones, aquesta violència i inseguretat afecta de manera desproporcionada dones i nenes, especialment en contextos de migració, conflicte o crisi humanitària.

Més enllà de les xifres globals, s’hi amaguen realitats que continuen fora del focus mediàtic i polític: les de les dones migrants. La seva experiència està marcada per desplaçaments, ruptures, pèrdua de xarxes de suport i el xoc amb sistemes que no van ser dissenyats per a elles. En aquest punt d’intersecció entre gènere, migració i salut apareix una doble vulnerabilitat: ser dona i migrant, cosa que implica enfrontar formes de violència estructural habitualment normalitzades.

Violències invisibles, vides en moviment

A Europa, el 31% de les dones majors de 15 anys ha estat víctima de violència física o sexual alguna vegada a la vida. El sistema sovint manca de recursos i protocols que responguin a les seves necessitats, cosa que deixa moltes dones desprotegides. Aquesta situació s’agreuja per a les dones migrants, per a les quals el sistema de salut reprodueix barreres idiomàtiques, administratives i/o culturals. La violència institucional pren cos quan una dona tem acudir a un centre de salut pel seu estatus migratori, quan els protocols no contemplen la diversitat cultural o quan l’acompanyament es dilueix en la burocràcia.

Les dones migrants s’enfronten a un risc especialment elevat de violència de gènere al llarg de tot el procés migratori, a causa de rutes insegures, discriminació, precarietat socioeconòmica i barreres d’accés als serveis de suport

Aquestes violències, silencioses però constants, se sumen a la precarietat laboral, la discriminació racial i l’aïllament social. La manca de xarxes familiars i la por a perdre el sosteniment econòmic fan que moltes dones romanguin en situacions d’abús, sense accés a mecanismes de protecció.

La violència de gènere: una ferida en la salut pública

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la violència de gènere constitueix una emergència de salut pública global que afecta una de cada tres dones al llarg de la seva vida. En contextos humanitaris, la xifra s’eleva: una de cada cinc dones desplaçades pateix violència sexual i més de la meitat de les persones migrants que arriben a Europa han experimentat violència de gènere, essent la majoria (69%) dones.

Abordar la violència contra les dones migrants implica reforçar els sistemes de salut amb perspectiva de gènere i diversitat cultural, capacitar professionals perquè reconeguin més enllà del que és visible, i generar espais segurs on s’escoltin veus silenciades

Aquestes xifres reflecteixen que les dones migrants afronten un risc especialment elevat de violència de gènere al llarg de tot el procés migratori, a causa de rutes insegures, discriminació, precarietat socioeconòmica i barreres d’accés als serveis de suport. La discriminació interseccional per gènere, raça, ètnia o altres factors augmenta encara més els riscos i la gravetat de la violència que pateixen.

Les lesions, els embarassos no desitjats, les malalties cròniques, la depressió, l’ansietat o l’estrès posttraumàtic en són només algunes de les conseqüències. Si la salut és un dret universal, no podem continuar ignorant que els determinants socials, la violència, la migració o el gènere la condicionen profundament.

Abordar la violència des de la intersecció i l’acció

Abordar la violència contra les dones migrants requereix mirades interseccionals i respostes coordinades. Significa reconèixer que no totes les dones parteixen del mateix punt ni viuen les mateixes formes de violència. Implica reforçar els sistemes de salut amb perspectiva de gènere i diversitat cultural, capacitar els professionals perquè vagin més enllà del que és visible i generar espais segurs on s’escoltin veus silenciades.

Des de WGH afirmem que una societat més justa i saludable només serà possible si visibilitzem aquestes violències i treballem conjuntament per transformar-les. Visibilitzar, escoltar i actuar. Perquè sense salut, sense igualtat i sense protecció per a totes les dones, incloses les migrants, no pot haver-hi justícia global.

En memòria i amb esperança

En aquest 25N, alcem la veu per aquelles que van migrar buscant una vida millor, per les que resisteixen en silenci i per les que ja no hi són. Que la seva força ens mobilitzi per construir, des d’avui, un món lliure de violències.

The heat of the moment: un poema d’Anne Thompson

Compartim un poema de la nostra companya a ISGlobal Anne Thompson. El seu projecte actual de recerca (EARLY-ADAPT) analitza els efectes de la temperatura i la contaminació de l’aire sobre la violència de gènere a Espanya. El seu text ens convida a reflexionar sobre les ferides visibles i invisibles de la violència, possibles causes ambientals que poden contribuir-hi, i sobre la força col·lectiva que neix de la sororitat i la cura.

Worldwide, one in three women are assaulted

With violence fueled by hatred, by rage, by insecurity,

Armed with weapons of words, of actions, of bodies.

"Look at what you made me do."

"Did you see what she was wearing?"

"She definitely wanted it."

How many times must we hear the words,

"I'm sorry,"

"Forgive me,"

"It won't happen anymore."

Only, it happens

Over

And over

And over again.

A cruel comment today,

A strong, swift fist tomorrow.

Every 10 minutes, one woman is murdered

By a loved one, a partner, a relative.

140 women every day.

No setting is immune from this brutality.

Not a street,

Not a train,

Not a school,

Not a household.

Temperatures and tempers continue to rise.

He says it was just the heat of the moment but

just how often does the heat impact the moment?

The air we breathe is hazy and contaminated but,

just how often does that pollute a man's ability to self-regulate?

In Spain, the numbers 0-1-6 offer support.

A lifeline.

Calls for help continue to rise

As do the numbers of heatwaves

Drops of tears

Beads of sweat

How much worse will this get?

A planet, a home, a body, a woman

Cannot thrive or flourish

In a place that continues to melt

From the oppressive violence of man

And the oppressive heat in the air

Both of which suffocate

And exhaust

And leave one thirsting for safety

For change

For relief

Is it any wonder that

in our androcentric world,

we call our earth a mother,

Yet so many sit back and watch her burn as well?