Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Soroll i oci nocturn: un conflicte d'interessos o un problema de salut pública?

29.4.2024
Goroka  Ajtm Bcn
Foto: Goroka / Ajuntament de Barcelona - Les places del districte de Gràcia de Barcelona han estat identificades per la Fundació BIT HÀBITAT (Ajuntament de Barcelona) com a espais on els problemes vinculats al soroll són recurrents.

El “conflicte d'interessos” entre l'oci i el descans nocturn pot esdevenir un problema de salut pública en ciutats com Barcelona.

 

[Aquest post l'han escrit conjuntament Carlota Sáenz de Tejada, investigadora postdoctoral a la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, i Celia Santos, tècnica de divulgació científica d'ISGlobal.]

 

Almenys un de cada cinc europeus està exposat regularment a nivells de soroll durant la nit que podrien perjudicar significativament la seva salut. En moltes ciutats turístiques i vibrants, com Barcelona, l'oci nocturn s'ha convertit en la segona font de soroll més important després del trànsit rodat. I en alguns barris concrets, els nivells de soroll durant la nit poden ser insuportables.

Tant per a qui participa voluntàriament en aquestes activitats, com (especialment) per als veïns als quals pertorba el somni de manera recurrent, aquest “conflicte d'interessos” entre l'oci i el descans pot convertir-se en un problema de salut pública.

 

Els veïns demanen silenci en un carrer de Mataró. Foto: Carlota Sáenz de Tejada.

Impactes sobre la salut de l'oci nocturn: què sabem (i què no sabem)

L'exposició a soroll excessiu (principalment al que ve del trànsit motoritzat) s'ha vinculat a un ampli ventall d'efectes sobre la salut, tant auditius com no auditius. Els no auditius sovint són greus i estan àmpliament estesos entre la població. A Barcelona, per exemple, un estudi va estimar que el soroll a la ciutat causa tanta malaltia o fins i tot més que la contaminació atmosfèrica.

Les últimes Directrius sobre soroll ambiental per a la regió europea de l'Organització Mundial de la Salut (2018) van introduir per primera vegada els efectes sobre la salut de l'oci. No obstant això, aquestes es refereixen exclusivament a l'exposició al soroll de la persona que participa voluntàriament en activitats d'oci o que s'exposa a uns certs aparells auditius, mentre que no fan referència a l'exposició per part dels residents en zones on activitats i locals d'oci s'acumulen.

 

Resum dels vincles entre el soroll (principalment provinent del trànsit) i la salut. Basat en l'OMS (2018) i l'EEA (2020).

 

Pel que fa a l'oci nocturn, aquelles persones que s'exposen voluntàriament a alts nivells de soroll per aquesta activitat s'arrisquen a patir efectes auditius (com a pèrdua auditiva o acufens) per lesió directa del sistema auditiu, amb un possible efecte acumulatiu al llarg dels anys.

En el cas de persones que viuen prop de bars, terrasses o discoteques, el principal problema acostuma a sorgir en relació amb la pertorbació de la son; ja sigui per la dificultat o el retard en l'inici de la son, o per provocar-ne interrupcions o alteracions. I és que l'ésser humà percep, avalua i reacciona a sons ambientals mentre dorm. Diferents estudis demostren que fins i tot a nivells tan baixos com 33 dB poden donar-se efectes com a taquicàrdia, moviments del cos o despertars. Aquestes reaccions al soroll durant la son dependran no només de la naturalesa i les característiques del soroll en si, sinó també, en gran manera, de la fase de la son en la qual es trobi l'individu i de la seva susceptibilitat al soroll.

No obstant això, de manera general, la pertorbació de la son pot tenir efectes com a somnolència i fatiga l'endemà; afectació dels nostres nivells d'alerta, rendiment en el treball i consolidació de la memòria; o provocar canvis en el nostre metabolisme de la glucosa i en la regulació de l'apetit. De fet, alguns estudis han relacionat viure en àrees exposades a soroll nocturn (de nou, principalment soroll del trànsit) amb un major ús de sedants i altres medicaments per a dormir. Si la son es veu alterada durant un període prolongat de temps, també pot desembocar en malalties cardiovasculars.

Un estudi qualitatiu dut a terme el 2017 per l'Agència de Salut Pública de Barcelona al districte barceloní de Ciutat Vella (zona especialment afectada pel soroll de l'oci nocturn) revelava els sentiments d'irritabilitat, nerviosisme, estrès i sensació de desesperació entre els veïns afectats, així com un augment de l'agressivitat, la ira, el mal humor i els comportaments violents cap a les persones que fan soroll. Aquest estudi indicava, a més, que quan el soroll prové d'actes violents com a baralles o discussions, podria generar efectes adversos a nivell psicològic i emocional. Aquests aspectes i reaccions vinculades al soroll nocturn també s'han identificat durant el desenvolupament d'altres projectes liderats per ISGlobal, com ara TÀNIA (projecte de participAció, tecNologia i convIvèncIA per reduir el soroll als terrasses de Barcelona) o HABITAS-GRAN (Habitatge i salut per a la gent gran).

 

Un carrer animat de París. Foto: Yannis Papanastasopoulos / Unsplash.

Malgrat la ja àmpliament establerta importància de la son per a la salut, calen més recerques científiques de qualitat que permetin descriure quina és la relació dosi-resposta entre el soroll provinent de l'oci nocturn i els possibles efectes en la salut. Només així podran establir-se llindars de referència clars que, basats en la millor evidència científica disponible, ajudin a definir polítiques públiques i normatives d'obligat compliment. I és que, a diferència del soroll provinent del trànsit, el soroll de l'oci nocturn es caracteritza per ser molt més discontinu i concentrar-se en les nits del cap de setmana, amb possibles nivells molt elevats durant algunes hores. Com revelen les dades dels sonòmetres instal·lats en les zones de major activitat de l'oci nocturn de Barcelona, aquesta exposició puntual d'elevada intensitat pot quedar emmascarada en els indicadors d'exposició de mitjanes anuals durant tots els dies de la setmana (com Lden i Lnight) que utilitza la Directiva ambiental europea de soroll i l'OMS, el que derivaria en una subestimació del problema.

Desigualtat i disseny urbà: algunes claus del problema

A diferència del soroll provinent del trànsit, el soroll de l'oci nocturn s'acumula en pics molt alts durant les nits, sobretot durant el cap de setmana. Informes recents apunten al turisme, l'acumulació de persones en l'espai públic i el seu comportament, l'ús de monopatins o skates, o les brigades de neteja nocturna, com algunes de les principals fonts de soroll en zones cèntriques urbanes (és el cas del districte de Ciutat Vella, a Barcelona). A l'acumulació d'activitats sorolloses nocturnes poden sumar-se factors del disseny urbà que agreugen el problema, com a carrers estrets i places que fan de “caixes acústiques”, la falta de barreres acústiques com a arbratge i vegetació en general, o una baixa qualitat constructiva dels habitatges que no permeten un aïllament acústic adequat i suficient.

 

Barcelona. Foto: Goroka / Ajuntament de Barcelona.

 

En aquest sentit, no és sorprenent descobrir que les persones amb més recursos tenen menys probabilitats de patir impactes en la salut relacionats amb el soroll, fins i tot quan viuen en àrees més sorolloses (com passa en zones cèntriques d'algunes ciutats). Això es deu, en part, a la seva major capacitat per accedir a habitatges de qualitat, protegir-se amb aïllament acústic, així com disposar de sistemes d'aire condicionat que permetin gaudir d'unes condicions de confort tèrmic en nits caloroses sense necessitat d'obrir finestres. Per contra, poblacions vulnerables i amb menys recursos podran experimentar impactes més pronunciats en la salut davant exposicions similars, en part per la seva menor capacitat d'adaptació i protecció (entre altres factors). De fet, en la majoria de països europeus, la prevalença més alta de molèsties cròniques provocades per soroll es dona en llars monoparentals amb fills dependents.

En un context d'emergència climàtica i augment en número e intensitat d'onades de calor i nits tropicals, resulta fonamental que les persones puguin dormir amb les finestres obertes per a afavorir la ventilació natural i així reduir la temperatura interior, renovar l'aire, i facilitar el descans sense dependre de sistemes d'aire condicionat (que al seu torn contribueixen a la generació de calor en l'exterior, a la despesa energètica i a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle). En aquest sentit, es fa necessari identificar i implementar mesures eficaces per reduir l'exposició al soroll de l'oci nocturn en aquelles zones més exposades i tensionadas. Encara que pugui resultar complex en determinats contextos i cultures, es tracta d'una intervenció de salut pública.

 

Si vols saber-ne més

  • Sobre el projecte TÀNIA a la ciutat de Barcelona: pàgina web del pojecte. Pots contactar-nos!
  • Sobre soroll i salut: la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal ha dissenyat un curs gratuït en línia amb l'a href="https://www.eiturbanmobility.eu/academy/" target="_blank">EIT Urban Mobility Academy, titulat Tackling noise pollution in cities. Amb la participació de Maria Foraster, Mark Nieuwenhuijsen i Carlota Sáenz de Tejada (ISGlobal), l'objectiu d'aquest curs és que la gent aprengui sobre un risc tan important per a la salut ambiental i conegui les millors estratègies per reduir el soroll a les ciutats.