Qué es la viruela del mono y otras preguntas frecuentes sobre este virus zoonótico

Què és la verola del mico i altres preguntes freqüents sobre aquest virus zoonòtic

18.5.2022
monkepox blog.jpg
Foto: CDC's Public Health Image Library

El 7 de maig passat les autoritats del Regne Unit van confirmar un cas de verola del mico en una persona que havia viatjat a Nigèria. Al moment d'escriure aquestes línies, ja eren nou els casos confirmats a la Gran Bretanya, als quals s'afegeixen cinc casos confirmats i almenys una vintena de sospitosos a Portugal, 21 casos confirmats i una vintena sospitosos a Espanya, a més de casos i sospitosos a països com Canadà, Estats Units, Suècia, Bèlgica, Itàlia o Austràlia, entre d'altres. En aquest article recollim informació bàsica sobre aquesta malaltia viral zoonòtica.

Què és la verola del mico?

La verola del mico és una malaltia emergent de caràcter zoonòtic, és a dir, que pot passar d'animals a persones. És causada per un virus que porta el mateix nom i que pertany al gènere Orthopoxvirus, el mateix que la verola, la vaccínia (el virus usat com a vacuna contra la verola) o la verola de les vaques.

Es coneix com a verola del mico perquè es va descobrir l'any 1958 en colònies de micos usats amb finalitats de recerca. Es desconeix quin és el reservori animal del virus, encara que sí que se sap que a l'Àfrica rosegadors i primats poden albergar-lo i transmetre'l.

Des que el 1970 s'identifiqués el primer cas en persones a la República Democràtica del Congo, s'han anat registrant casos esporàdicament a diversos països centreafricans i l'oest d'Àfrica i algun cas ocasional de caràcter importat a països com els Estats Units, Israel o el Regne Unit.

Països que han reportat casos confirmats de verola del mico en persones, 1970-2021. Font: OMS.

Quins són els símptomes de la verola del mico?

Els símptomes inicials de la verola del mico solen ser febre, calfreds, dolor muscular, mal d'esquena, mal de cap, fatiga o inflamació dels ganglis limfàtics. Després d'uns períodes que poden oscil·lar entre un i cinc dies, acostuma a aparèixer enantema o lesions a les mucoses de la boca, seguides d'erupcions que poden aparèixer a la cara i estendre's a altres zones del cos, afectant els palmells de les mans i les soles dels peus. Les erupcions passen per diferents fases fins a convertir-se en pústules que contenen pus i, finalment, generar una crosta que cau al cap de 14 dies.

Quina és la taxa de letalitat de la verola del mico?

Per norma general, la verola del mico sol cursar com una malaltia autolimitant i la majoria de les persones que la pateixen arriben a una recuperació completa. Els nens i nenes, i les persones immunocompromeses són més vulnerables que les persones adultes amb el sistema immunitari sa.

Hi ha dues soques conegudes del virus: la de la Conca del Congo i la de l'Àfrica Occidental. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra la taxa de letalitat del llinatge de l'Àfrica Occidental al voltant de l'1% i adverteix que el llinatge de la Conca del Congo pot assolir una taxa de letalitat del 10%.

El brot actual sembla estar associat al llinatge de l'Àfrica Occidental. 

Com es tracta la verola del mico?

No hi ha tractaments específics contra aquest virus, però hi ha tres tractaments antivirals que en assajos in vitro han mostrat efectivitat contra la verola i que podrien ser utilitzats contra la verola del mico.

Hi ha una vacuna contra la verola del mico?

La vacuna de la verola ofereix una protecció de fins al 85% (segons el CDC) i redueix tant la transmissió com la severitat.

A mesura que la verola es va anar eliminant fins assolir la seva eradicació, la vacunació contra la mateixa es va anar aturant de manera progressiva. Al Regne Unit, per exemple, es va retirar el 1971, als Estats Units el 1972 i a Espanya el 1980. Per tant, és possible que el percentatge de la població adulta que ja va rebre la vacuna de la verola al seu dia gaudeixi també de cert nivell de protecció davant de la verola del mico.

A més, l'any 2021, la FDA dels Estats Units va aprovar la vacuna JYNNEOS contra la verola i la verola del mico. Aquesta vacuna encara no ha estat aprovada a Europa.

Com es transmet la verola del mico?

El virus de la verola del mico es transmet principalment a través del contacte estret amb persones, animals o mostres infectades o bé a través de gotes respiratòries. La seva entrada es produeix a través de bretxes a la pell, mucoses o vies respiratòries. Possiblement, es pot donar la transmissió a través de fòmits (contacte amb material contaminat, com ara roba de llit d'una persona infectada).

Com es diagnostica la verola del mico?

Es diagnostica, en primer lloc, per mitjà de sospita clínica per antecedent epidemiològic, generalment viatges, contacte amb persones infectades o exposició ocupacional. Seguidament, a través dels signes i símptomes compatibles i finalment amb demostració del virus mitjançant PCR en mostra de les lesions, generalment cutànies. També es pot fer test serològic per demostrar resposta immune específica davant el virus.

Quin és el període d'incubació de la verola del mico?

El període d'incubació de la verola del mico sol estar entre els 7 i els 14 dies, encara que es pot escurçar fins als 5 dies o estendre's fins als 21 dies.

Què tenen en comú els casos confirmats?

La informació aportada per les autoritats del Regne Unit parla almenys de dos grups de persones contagiades aparentment no relacionats entre si.

Es dóna la circumstància que en la majoria dels casos confirmats, tant a Espanya com al Regne Unit, es tracta d'homes que s'identifiquen com a gais, bisexuals o homes que practiquen sexe amb homes. Per aquest motiu, les autoritats del Regne Unit han urgit aquests grups de població a romandre alerta davant de possibles símptomes compatibles amb els del virus, com erupcions o lesions cutànies.

Així mateix, se sap que bona part dels homes infectats són joves, cosa que podria tenir relació amb què els grups de població més joves no van arribar a rebre la vacuna de la verola.

Ens ha de preocupar aquesta alerta sanitària?

Els casos de verola del mico, un virus que fins ara no s'ha destacat per una alta transmissibilitat, són molt poc freqüents fora de determinats països de l'oest i el centre d'Àfrica. El primer brot detectat fora del continent africà es va produir als Estats Units el 2003 i va constar de 47 casos. No obstant això –o precisament per tot això–, hi ha alguns indicis preocupants al voltant de l'actual alerta sanitària a Europa.

El fet que apareguin casos importats de manera pràcticament simultània a diferents països no és, per descomptat, un símptoma encoratjador. Es tracta d'una evidència que, més enllà del primer cas detectat al Regne Unit, de naturalesa importada, es produiria una transmissió comunitària. De fet, segons la informació de què disposem avui dia, la manca de connexió entre alguns dels casos confirmats suggereix que hi ha més d'una cadena de transmissió, cosa que fa pensar en la possibilitat que hi hagi casos addicionals, encara sense detectar.

Per tant, encara és aviat per predir quina serà la gravetat de la situació o el rumb que prendrà. Tot i això, hi ha una sèrie de lliçons apreses de la pandèmia de COVID-19 que podem tenir en compte:

  • No hem de subestimar les malalties emergents, concloure precoçment que només tindrem un petit nombre de casos és irresponsable fins a tenir dades reals de la magnitud del problema; això inclou nombre de casos actius, transmissibilitat, grups de risc, etc.
  • La transmissió sostinguda en països veïns generalment es correlaciona bé amb la transmissió al nostre país.
  • L'alarma genera por i desinformació, això es pot fer servir amb transparència i informació àmplia i de qualitat.
  • Podem esperar negacionisme, conspiracions i xenofòbia, a això també ens podem anticipar amb informació detallada i transparent.

Quines precaucions hem de prendre?

El fet que fins ara s'hagin produït casos entre homes que practiquen sexe amb homes no significa que es tracti d'una malaltia de transmissió sexual (la transmissió és per contacte estret, ja sigui aquest de caràcter sexual o no). Tampoc implica que aquests col·lectius siguin grups de risc especial a causa de la seva condició sexual.

Qualsevol persona que mostri símptomes -especialment, lesions cutànies- ha de sospitar la possibilitat d'haver contret el virus i buscar diagnòstic. Aquesta precaució és indicada per a qualsevol persona que hagi pogut mantenir contacte estret amb alguna xarxa en la qual el virus es trobi en circulació, amb independència del seu sexe, gènere o condició sexual.

Quines són les principals preguntes obertes?

Una altra situació que hem viscut amb la pandèmia de COVID-19 és que les preguntes més urgents van canviant amb el temps. Pel que fa als casos de verola del mico, a data d'avui, aquestes són algunes de les preguntes que requeririen resposta amb més urgència:

  • Quants casos hi ha realment?
  • Des de quan es troba el virus en circulació a Europa?
  • Existien ja cadenes de transmissió al Regne Unit en el moment en què es va detectar un cas en un home que havia viatjat a Nigèria?
  • Hi ha la possibilitat que el virus viatgés d'anada i tornada d'Europa a Nigèria?
  • Quines respostes oferiran el rastreig de contactes i la seqüenciació de les mostres?