Els metges i metgesses poden assumir un paper rellevant en la crisi climàtica

Sabem que la salut dels éssers humans va lligada a la del planeta: tot el que li passa a ell ens afecta a nosaltres. Això vol dir que la crisi climàtica amenaça la nostra salut, fa que augmentin tot un seguit de riscos i impactes, directes i indirectes, que ja estan incidint en la quantitat de persones que emmalalteixen i moren al món.

Entendre que la crisi climàtica és una crisi de salut és el que, en gran mesura, ha inspirat els 17 Objectius de Desenvo­lupament Sostenible 2030 (ODS) adoptats el 2015 en el marc de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Ara, la pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest aquesta relació que hi ha entre la salut humana i la salut plane­tària, perquè la degradació ambiental fomenta les condicions que afavoreixen l’aparició dels virus

Ara, la pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest aquesta relació que hi ha entre la salut humana i la salut plane­tària, perquè la degradació ambiental fomenta les condicions que afavoreixen l’aparició dels virus. Les persones expertes avisen que si volem recuperar-nos de la crisi provocada per la pandèmia hem de respondre a la crisi del clima.

En aquesta lluita, quin paper poden assumir els metges i metgesses? És el que es van preguntar Josep Maria Antó, professor de Recerca i exdirector científic d’ISGlobal, metge del Parc de Salut Mar i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Mònica Botta, directora mèdica de l’Hospital de Granollers i vocal de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB); i Antoni Trilla, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) i vocal de la Junta del CoMB. Tots tres van redactar el document “La salut del planeta, la nostra salut. Compromís dels metges catalans davant l’emergència climàtica i el seu impacte en la salut de les persones”, publicat el setembre de 2021 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) amb la col·laboració d’ISGlobal.

La degradació ambiental i el canvi climàtic afecten la nostra salut

El document recorda una dada de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): entre el 2030 i el 2050 cada any tindran lloc 250.000 morts addi­cionals atribuïbles als efectes directes del canvi climàtic. Seran morts provocades sobretot per la malnutrició, la malària, les diarrees i la calor extrema.

El document recorda una dada de l’Organització Mundial de la Salut (OMS): entre el 2030 i el 2050 cada any tindran lloc 250.000 morts addi­cionals atribuïbles als efectes directes del canvi climàtic. Seran morts provocades sobretot per la malnutrició, la malària, les diarrees i la calor extrema

Hi ha dades que ja proven que l’escalfament global del planeta és fruit de l’activitat humana, i que es deu sobretot a l’ús de combustibles fòssils que generen gasos d’efecte hivernacle. La Unió Europea s’ha compromès a reduir les emissions en un 50% pel 2030. Però els autors del document són clars: no val a badar, ens hi juguem el futur de les properes generacions i la pròpia supervivència.

Foto: Tri-Le / Pixabay

Hi ha, a més, d’altres efectes negatius del comportament humà sobre el planeta, com són la degradació de l’atmosfera, dels oceans, de l’aigua i de la terra, així com la pèrdua de biodiversitat. Aquesta degradació ambiental, que de vegades és tan greu que ja resulta irreversible, també té efectes en la salut hu­mana, s’apunta al document.

Els riscos associats a la degradació ambiental i als efectes del canvi climàtic acostumen a ser més profunds per a les persones en situació de desavantatge, sobretot les dones, els infants i, encara més, les persones en si­tuació de pobresa i les que habiten en països de renda baixa

Cal tenir en compte, d’altra banda, que tots aquests riscos associats a la degradació ambiental i als efectes del canvi climàtic acostumen a ser més profunds per a les persones en situació de desavantatge, sobretot les dones, els infants i, encara més, les persones en si­tuació de pobresa i les que habiten en països de renda baixa.

Com afecta la salut planetària a la nostra salut? El document del CCMC ho resumeix així:

1. L’augment de les temperatures incrementa les complicacions respiratò­ries, cardiovasculars, renals i, fins i tot, hi ha estudis que mostren que té efectes en la salut mental de la població i en la repro­ducció. Cal tenir en compte que les onades de calor són cada cop més freqüents.
2. La contaminació atmosfèrica que genera l’acció humana causa cada any, segons l’OMS, 7 milions de morts, la meitat de les quals atribuïbles a les partícules petites en suspen­sió (PM_2,5). Aquestes partícules no només provoquen afectacions respiratòries, sinó que són capaces de travessar els alvèols i passar a la sang. Diversos estudis mostren la rela­ció de la contaminació atmosfèrica amb patologies cardiovasculars, cerebrovasculars, oncològiques i neurològiques, així com afectació en la capacitat cognitiva.
3. La disminució de les precipitacions i la pu­jada del nivell del mar afectaran la disponibilitat d’aigua dolça, i disposar de poca aigua està relacionat amb problemes d’higiene i propagació de malalties, a més de fer més difícil la producció d’aliments. A banda, a moltes regions del planeta la qualitat de l’aigua ha empitjorat per la con­taminació de substàncies químiques, pesticides, metalls pesants, residus plàstics i microplàstics, entre d’altres.
4. L’in­crement de sequeres pot afectar greument l’agricultura i la ramaderia, i traduir-se en una menor disponibilitat d’aliments. L’OMS pre­veu que el canvi climàtic provocarà cada any 95.000 defun­cions addicionals per desnutrició i malnutrició entre el 2030 i el 2050.

La suma i la interacció de tots aquests factors fan preveure que milions de persones es veuran forçades a migrar per sobreviure, sobretot a les zones tropicals i sub­tropicals del planeta, on els efectes del canvi climàtic s’esperen especialment greus. Només cal pensar que, tal com recorda l’OMS, més de la meitat de la població mundial viu a menys de 60 quilòmetres de la costa. L’atenció de les persones migrants serà un repte per als països receptors, espe­cialment per als sistemes sanitaris, a causa de les condicions de pobresa i de les patologies associades, inclosa la mental.

Nord de Darfur (Sudan). Foto: Albert González Farran / ONU

La resposta dels metges i metgesses catalans

El problema és, doncs, global i requereix una resposta im­mediata i amb implicacions globals. Els metges i metgesses, conclouen els autors, tenen una responsabilitat especial en aquesta lluita. En particular, els metges catalans se senten compromesos amb la necessitat de donar una resposta a l’amenaça que l’escalfament global i l’alteració dels sis­temes naturals implica per a la salut i el benestar de les persones. Poden prevenir-ne els efectes, i mitigar i adaptar-se a aquells impactes que a hores d’ara ja són inevitables.

Els metges catalans se senten compromesos amb la necessitat de donar una resposta a l’amenaça que l’escalfament global i l’alteració dels sis­temes naturals impliquen per a la salut i el benestar de les persones

És per això que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha publicat aquest document en què expres­sa públicament el seu compromís per impulsar i donar suport a accions que situïn la salut global i la lluita contra l’emergència climàtica com una prioritat de salut pública.

En aquest document el CCMC manifesta que:

• És moment de redefinir què entenem per salut i reconèixer que la salut humana és inseparable de la salut dels recursos naturals del planeta.
• Cal reforçar la formació dels metges i metgesses sobre els temes relacionats amb la salut global i amb els efectes de la crisi climàtica en la salut pública i individual.
• Els metges i metgesses són els principals referents de salut dels ciutadans i, com a tals, tenen la responsabilitat de contribuir a educar la ciutadania en els bons hàbits tant pel que fa a la cura de la pròpia salut com a la cura del planeta.
• La missió principal del personal mèdic és protegir la salut i, per tant, ins­ten els governs, les diferents administracions i els organismes internacionals a començar a legislar, arribar a acords i prendre mesures de manera immediata per contribuir a frenar el canvi climàtic i a allunyar-nos de la situació d’emergència.
• El fet de ser referents de salut els ofereix l’oportunitat d’esdevenir un model davant de la societat civil (ciutadania, empreses, entitats, etc.), si redueixen i monitoren les emissions i la petjada ecològica.
• Els efectes de la crisi climàtica obliguen a adequar les infraestructures i els recursos sanitaris a noves necessitats i situacions d’emergència. Hauran de tractar més pacients amb malalties fins ara poc freqüents i poc cone­gudes, donar resposta a brots epidèmics i atendre més persones migrants arribades en condicions molt precàries, entre d’altres. Els sistemes sa­nitaris públics, actualment ja molt tensionats, s’hi hauran de prepa­rar. I caldrà, a més, dissenyar noves estratègies de salut pública.
• Els metges i metgesses han de vetllar per garantir el dret a la salut de les persones i les poblacions més desfavorides, ja que són més vulnerables als efectes del canvi climàtic en la salut i, a més, les desigualtats socials es veuran accentuades.
• És imprescindible donar suport i apostar per la recerca, per tal de dimensionar els riscos i de trobar solu­cions globals a les noves necessitats de salut, així com respos­tes en situacions d’emergència, que sovint requeriran compartir coneixement.
• Els metges i metgesses poden liderar des dels centres sa­nitaris la promoció de polítiques de reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle i de generació d’altres residus, així com impulsar canvis cap a pràctiques menys contaminants.
• Com a prescriptors, els metges i metgesses tenen el deure de promoure i vetllar pel consum responsable de recursos sanita­ris i fàrmacs. Davant d’un escenari en què es preveu l’increment de les malalties infeccioses, és especialment necessari reduir l’ús inadequat dels antibiòtics amb el doble benefici de lluitar contra l’aparició de noves resistències i de reduir l’impacte negatiu al me­di ambient.

Els metges i les metgesses, les organitzacions mèdiques i les sanitàries tenen, doncs, un paper fonamental en la protecció de la salut de les persones davant dels efectes de l’emergència climàtica. És la raó per la qual el document del CCMC acaba amb una crida a col·laborar i establir aliances de manera global per afrontar una crisi que també és global. Ara és l’hora d’actuar.