El rol de las horas de las comidas en el sistema circadiano y su relación con el riesgo de cáncer

El rol de les hores dels àpats en el sistema circadiari i la seva relació amb el risc de càncer

21.9.2021
fallon-michael-e2f-U8rJbfQ-unsplash
Foto: Fallon Michael / Unsplash

Els ritmes circadiaris, del llatí “prop d’un dia”, són cicles de 24 hores que permeten al cos anticipar-se i adaptar-se als canvis externs diaris. Estan coordinats pel rellotge circadiari. En les persones, aquest rellotge circadiari s’encarrega de regular diverses activitats, entre les quals el son, el moviment, la temperatura corporal, la secreció hormonal, la regulació immunitària i el cicle cel·lular.

El sistema està regulat per un rellotge central situat al cervell i diversos rellotges perifèrics ubicats en d’altres teixits. El cicle de llum/foscor detectat pels ulls s’encarrega de sincronitzar el rellotge central, però les hores dels àpats tenen un paper fonamental en el reajustament dels rellotges perifèrics dels músculs, el fetge, el pàncrees i el teixit adipós.

 

 Regulació del sistema circadiari per l'exposició a la llum i a les hores dels àpats.

Flanagan A, Bechtold DA, Pot GK, Johnston JD. Chrono-nutrition: From molecular and neuronal mechanisms to human epidemiology and  timed feeding patterns. J Neurochem. England; 2021;157:53–72.

 

La cronodisrupció consisteix en l’alteració dels ritmes circadiaris com a conseqüència d’un desajust entre el rellotge intern i unes entrades (inputs) externes a destemps. Atesa l’extensa implicació del rellotge circadiari en els processos biològics, resulta intuïtiu pensar que la cronodisrupció pot tenir conseqüències negatives per a la salut humana. S’ha suggerit que l’alteració del ritme circadiari pot provocar transformació cel·lular, proliferació i tumorigènesi. L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar el treball per torns amb alteració del ritme circadiari com a probablement carcinogènic per a les persones amb càncers de mama, pròstata i colon.

S’ha suggerit que l’alteració del ritme circadiari pot provocar transformació cel·lular, proliferació i tumorigènesi

Al llarg de les últimes dècades, s’ha posat molta atenció en l’ exposició nocturna a la llum artificial com a font principal de cronodisrupció. La principal hipòtesi que vincula l’exposició nocturna a la llum amb un augment del risc de càncer implica una menor producció de melatonina, que actua com a senyal interna davant de la foscor i és una mol·lècula amb potencial anticancerígen. Tanmateix, se sap menys del paper que tenen les hores dels àpats en la regulació circadiana.

Entre els anys 2008 i 2013, a Espanya es va dur a terme l’estudi multicas-control MCC-Spain, coordinat per Manolis Kogevinas i Marina Pollan, per avaluar factors etiològics dels càncers més habituals a Espanya. En aquest estudi poblacional, els participants van respondre un qüestionari general que incloïa informació sobre factors sociodemogràfics, de estil de vida i de antecedents clínics i familiars. Els participants també van respondre un qüestionari circadiari, que incloïa preguntes sobre les hores dels àpats, els torns de feina i els patrons de son.

 

Lux Graves /Unsplash

 

L’any 2018, un article publicat per Manolis Kogevinas i el seus col·laboradors va mostrar que el fet de sopar aviat i de disposar d’un temps més llarg entre sopar i anar-se’n a dormir s’associava a una reducció del risc de patir càncer de pròstata i de mama.

L’any 2018, un article publicat per Manolis Kogevinas i el seus col·laboradors va mostrar que el fet de sopar aviat i de disposar d’un temps més llarg entre sopar i anar-se’n a dormir s’associava a una reducció del risc de patir càncer de pròstata i de mama

Després que es popularitzessin els règims de dejuni nocturn prolongat i que algunes publicacions suggerissin que podien resultar protectors per a la salut metabòlica, examinem la relació entre la durada del dejuni nocturn i el risc de càncer de pròstata. En aquest article, publicat recentment a la revista Nutrients, analitzem si la finestra de temps del dejuni (esmorzar aviat pel matí versus prolongar el dejuni saltant-se l’esmorzar o retardant-lo) resulta important.

Vam analitzar les dades de 607 casos de càncer de pròstata i 848 controls poblacionals de l’estudi MCC. Vam calcular el dejuni nocturn com el període de temps entre l’últim episodi d’ingesta d’aliments (tenint en compte qualsevol refrigeri pres després de sopar) i l’esmorzar de l’endemà. En les persones que van afirmar no esmorzar, vam considerar l’àpat del migdia com a concepte genèric del moment en què es trencava el dejuni nocturn.

Els nostres resultats van mostrar inicialment que un dejuni de més d’11 hores a la nit (la durada mitjana en els controls) s’associava amb una lleu reducció del risc de càncer de pròstata, en particular en un 8%. Després de dur a terme ajustos en funció del moment de l’esmorzar, es va detectar una associació més estreta, i el risc es va reduir en un 23%, la qual cosa va demostrar que l’hora de l’esmorzar era un factor important en aquesta associació. En efecte, en un model que va combinar la durada del dejuni nocturn i el moment de l’esmorzar, vam observar que el comportament nutricional vinculat a un menor risc de càncer de pròstata incloïa fer un llarg dejuni nocturn i esmorzar aviat (8:30h o abans). Aquests resultats, que han d’interpretar-se amb precaució, es van mantenir fins i tot després de tenir en compte factors com ara la qualitat de la dieta i el consum d’alcohol o de tabac.

Tot i que calen més estudis per confirmar aquesta associació, els resultats indiquen que un període prolongat de dejuni nocturn podria estar vinculat a un menor risc de càncer de pròstata si aquest període de dejuni es trenca aviat al matí

A més dels resultats previs obtinguts en l’estudi MCC sobre el moment del sopar i l’interval de temps transcorregut entre sopar i anar-se’n a dormir, aquestes troballes mostren la importància d’alinear les hores dels àpats amb els ritmes circadiaris. Tot i que calen més estudis per confirmar aquesta associació, els resultats indiquen que un període prolongat de dejuni nocturn podria estar vinculat a un menor risc de càncer de pròstata si aquest període de dejuni es trenca aviat al matí. Totes dues investigacions subratllen la importància de les hores dels àpats en la regulació del sistema circadiari i en la recerca sobre el càncer.

Més informació:

Palomar-Cros A, Espinosa A, Straif K, Pérez-Gómez B, Papantoniou K, Gómez-Acebo I, Molina-Barceló A, Olmedo-Requena R, Alguacil J, Fernández-Tardón G, Casabonne D, Aragonés N, Castaño-Vinyals G, Pollán M, Romaguera D, Kogevinas M. The Association of Nighttime Fasting Duration and Prostate Cancer Risk: Results from the Multicase-Control (MCC) Study in Spain. Nutrients. 2021 Jul 30;13(8):2662. doi: 10.3390/nu13082662. PMID: 34444822; PMCID: PMC8399976.