El brunch i la COP30 a les portes de l’Amazònia i del Chagas

L’açaí que assaborim als brunch urbans ens connecta amb l’Amazònia, on el fruit pot transmetre el Chagas. La salut humana i la del planeta van de la mà.

Cada vegada més urbanites gaudeixen del brunch amb bols d’açaí, un superaliment ple d’antioxidants. L’açaí que es consumeix a mig matí a Barcelona, París o Nova York prové en gran part de l’Estat de Pará, al Brasil, on també es concentren importants brots de la malaltia de Chagas. Allà, aquest fruit se sol consumir en forma de suc, i quan està contaminat suposa una via de transmissió oral de la malaltia, una via que pot produir una de les formes més greus i letals del Chagas.

L’Amazònia: biodiversitat i salut

L’Amazònia acull gairebé el 25% de les espècies vegetals descrites i prop del 20% de les reserves d’aigua dolça del planeta. El seu immens dosser verd regula el clima global, però sota ell conviuen grans ciutats, petits poblats i comunitats indígenes aïllades. Aquesta diversitat dificulta la vigilància sanitària i afavoreix l’aparició de malalties transmeses per vectors.

El vincle entre la regió i la malaltia de Chagas es remunta a 1924, quan el brasiler Carlos Chagas va identificar el paràsit en animals i triatomins silvestres de la zona. Durant bona part del segle XX es va pensar que la infecció humana era excepcional, i que els insectes locals no infestaven els habitatges. Per això, la malaltia es considerava enzoòtica però no endèmica a l’Amazònia.

Chagas en expansió

Recerques recents han mostrat que les infeccions humanes són més habituals del que s’esperava, amb focus actius i taxes d’infecció superiors al 5% en alguns territoris amazònics. L’expansió de l’açaí i altres factors —com la desforestació, la migració interna i l’expansió agrícola— han afavorit el contacte entre humans, vectors i reservoris silvestres. Això indica que la transmissió vectorial, i específicament oral, del Chagas està creixent, sobretot a l’Amazònia oriental.

L’expansió de l’açaí i altres factors —com la desforestació, la migració interna i l’expansió agrícola— han afavorit el contacte entre humans, vectors i reservoris silvestres. Això indica que la transmissió vectorial, i específicament oral, del Chagas està creixent, sobretot a l’Amazònia oriental.

A Amèrica Llatina, gairebé 100 milions de persones estan en risc d’infecció per Trypanosoma cruzi, amb 8 milions d’afectats i milers de morts anuals. La transmissió pot produir-se per la picada de triatomins, pel contacte amb les seves femtes, o de mare a fill. Si no es detecta i tracta a temps, 4 de cada 10 persones desenvoluparan complicacions greus, principalment cardíaques.

Cooperació regional per a la salut

Una reunió recent de responsables del control del Chagas dels nou països amazònics (Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Guaiana Francesa, Perú, Surinam i Veneçuela), celebrada a Belém do Pará, va posar el focus en aquest problema. Juntament amb l’OPS i altres organitzacions, els països van desenvolupar una estratègia regional que s’ha d’adaptar a cadascun dels seus territoris.

Encara que sembli molt lluny, tothom, fins i tot als brunch d’açaí de Barcelona o Los Angeles, depenem de la immensa fragilitat de l’Amazònia i de la seva capacitat de sobreviure. Una nova raó per entendre que la lluita per la salut sempre és global o no és.

Els especialistes coincideixen que la detecció precoç, l’educació comunitària i la cooperació entre països són essencials per evitar que el Chagas es consolidi com una amenaça endèmica a la regió.

Un recordatori global

L’Amazònia no és només un tresor natural, sinó també un recordatori de la relació estreta entre el medi ambient i la salut humana. Davant l’expansió del Chagas, reforçar la vigilància epidemiològica i la recerca científica és clau per protegir tant la biodiversitat com les poblacions que en depenen. Per això seria desitjable que l’agenda de salut de la COP30 recollís la preocupació per l’expansió del Chagas.

Al cor verd del planeta, la salut del bosc i la humana bateguen al mateix ritme. I, encara que sembli molt lluny, tothom, fins i tot als brunch d’açaí de Barcelona o Los Angeles, depenem de la immensa fragilitat de l’Amazònia i de la seva capacitat de sobreviure. Una nova raó per entendre que la lluita per la salut sempre és global o no és.