La COP30 a Belém posa la salut al cor de l’acció climàtica

A la COP30, la salut va tenir un paper central en l’acció climàtica, amb nous marcs i fons per protegir les poblacions més vulnerables i reforçar els sistemes resilients.

En entrar a la Zona Blava de la COP30 a Belém, em va impressionar l’escala de l’esdeveniment: més de 50.000 delegats i delegades, des de funcionaris governamentals fins a investigadors, líders juvenils i representants indígenes, movent-se a través d’un laberint de tendes plenes d’activitat. L’urgència de la crisi climàtica era palpable a tot arreu. Enmig d’aquest caos, estava passant alguna cosa extraordinària: per primera vegada, el món semblava comprendre la relació entre clima i salut.

Un pas històric: el Pla d’Acció de Salut de Belém

El Ministeri de Salut del Brasil, juntament amb l’OMS i l’OPS, va llançar el Pla d’Acció de Salut de Belém (BHAP), el primer marc internacional d’adaptació climàtica dedicat específicament a la salut. Posteriorment, més de 35 institucions filantròpiques globals van anunciar la Coalició de Finançadors de Clima i Salut, alineant-se amb el BHAP per accelerar solucions davant les onades de calor extremes, la contaminació de l’aire i les malalties infeccioses sensibles al clima, alhora que reforcen els sistemes de salut resilients. Els nous compromisos són el resultat d’anys de treball.

Per què és important

Aquestes iniciatives representen un canvi en l’agenda global clima-salut, i posen en relleu el paper essencial de la recerca, l’adaptació i l’equitat. El BHAP estableix un full de ruta per enfortir els sistemes de salut resilients al clima mitjançant la millora de la vigilància de malalties, la integració de la salut en els compromisos climàtics nacionals, el reforç de la capacitat dels professionals de la salut i la priorització de la justícia climàtica i equitat per a les poblacions més vulnerables (persones grans, persones amb malalties cròniques i comunitats socialment marginades). La Coalició de Finançadors de Clima i Salut busca catalitzar enfocaments escalables basats en l’evidència, centrats en les regions de major risc, i el seu compromís inicial de 300 milions de dòlars (realitzat per un grup de finançadors que inclou la Fundació Gates, el Wellcome Trust i la Fundació Rockefeller) està vinculat al BHAP, assegurant un cert nivell d’aplicabilitat.

El costat humà de la COP30

Viure la COP30 de primera mà em va permetre observar com els delegats debatien amb precisió mil·limètrica el llenguatge dels tractats. Es dediquen hores a discutir termes, com si els acords haurien d’usar “should” o “shall”. Tot i que al principi em semblava avorrit, vaig entendre que els detalls del llenguatge dels tractats poden determinar la força dels compromisos, l’aplicació de la rendició de comptes i el finançament que arribarà a les poblacions vulnerables al clima. Aquestes negociacions demostren com la política global està estretament vinculada a la salut poblacional, i com els professionals de la salut i investigadors poden defensar polítiques que protegeixin els més vulnerables.

Fora dels salons de negociació, els pavellons de països, instituts de recerca, agències de l’ONU i ONG funcionaven com a centres d’incidència, innovació i, amb sort, col·laboració intersectorial. La visibilitat de la salut als pavellons va ser notable. Diferents ministres de salut van participar en taules rodones sobre qualitat de l’aire, exposició a la calor, seguretat de l’aigua, salut mental i sistemes de salut resilients. I, enmig del frenesí, els delegats indígenes van portar al fòrum global les seves experiències viscudes del canvi climàtic, amb les seves llengües, la vestimenta tradicional i la narració d’històries, que resultaven difícils d’ignorar.

Sí que és possible

En sortir de Belém, vaig sentir que el canvi és possible. La COP30 no només ha reconegut la connexió entre clima i salut, sinó que també ha ofert un pla concret i recursos coordinats per actuar. El BHAP, alineat amb els compromisos filantròpics, té el potencial de generar una acció real. Tanmateix, sé que cada COP és important però que el progrés es produeix entre elles, així que ara és el moment de mantenir l’impuls.