2023 i encara parlem de falta de dones liderant en ciència

Soc dona, i científica. No sé quina de les dues va primer, però la societat m’ho ha deixat clar des del primer dia.

Estem al 2023 i encara parlem de la falta de dones als sectors científic, tecnològic, de l’enginyeria i matemàtiques (STEM, per les sigles en anglès). Només fa vuit anys les Nacions Unides aprovava en assemblea la celebració anual del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència el dia 11 de febrer. La resolució 70/212 va fixar la data com a resposta a la situació de desigualtat que malauradament segueix enquistada a la nostra societat.

Com a dona científica, em sento privilegiada per treballar rodejada de grans professionals i el meu equip actual està format majoritàriament per dones, però, tot i això, en les posicions de lideratge al llarg de la meva carrera m’he trobat quasi sempre homes.

Des de fa més de dos anys, amb diverses companyes de l’Institut de Salut Global de Barcelona vam començar a compartir inquietuds sobre la falta de representació de dones i vam decidir crear el grup espanyol del moviment internacional Women in Global Health, que reivindica el paper de les dones en la salut global i desafia els rols de poder. Actualment presideixo l’associació Women in Global Health Spain (WGH-Sp), grup format per dones de diferents disciplines de l’àmbit de la salut i part de la comunitat internacional, que compta amb més de 50 grups locals arreu del món. A WGH-Sp treballem per promoure l’equitat de gènere a través d’una estratègia interseccional; mitjançant la divulgació i la formació, la recerca, la influència de polítiques i el treball en xarxa.

Com a dona científica, em sento privilegiada per treballar rodejada de grans professionals i el meu equip actual està format majoritàriament per dones, però, tot i això, en les posicions de lideratge al llarg de la meva carrera m’he trobat quasi sempre homes

Quin lloc ocupen les dones STEM

En l’àmbit tecnològic, només una de cada cinc professionals que treballen en intel·ligència artificial és dona, i aquest és un dels camps que més feines donarà en el futur immediat. Dels graduats en enginyeries només trobem un 28% de dones. També cal considerar que les investigadores presenten menys oportunitats d’ascens a posicions superiors i pitjors condicions salarials.

��������‍����‍��¡Hoy celebramos el #DíaMujeryNiñaCiencia!

Nuestras compañeras de #ISGlobal recuerdan cuando eran pequeñas y lanzan un mensaje para inspirar y promover el interés de las niñas por la ciencia.

¡��Por más #FuturasCientíficas, sigue el hilo��!#11Febrero #ISGlobalSeveroOchoa pic.twitter.com/9T8WiqFrvc

— ISGlobal (@ISGLOBALorg) February 11, 2022

Part d’aquestes diferències sabem que es deuen a la pròpia percepció de les dones, que tendeixen a infravalorar-se davant dels seus companys: mostren menys confiança en elles mateixes o accepten més fàcilment tasques menors no valorades. Segons el STEM Women Report, el 57% de les graduades en STEM el 2021 havien experimentat la síndrome de la impostora. Tot i formar part de l’agenda 2030 els avenços en matèria de representació de dones en aquests camps han estat residuals en els darrers anys (Objectiu de Desenvolupament Sostenible o ODS 5).

Més enllà d’encoratjar les nenes a apostar per carreres STEM, d’oferir-los els referents que la nostra generació no vam tenir, etc., hem de parlar de com promoure i acollir la diversitat

No hi ha prou dones científiques en posicions de lideratge

La infrarepresentació de les dones en les professions STEM té moltes conseqüències negatives per la societat a nivell econòmic, social i de desenvolupament. Barreres socials com ara la percepció de ser professions masculines, les pràctiques discriminatories en l’accés a estudis superiors o al mercat, l’acceptació dels rols i estereotips de gènere que situen la dona com a cuidadora de la llar i família, la poca presència als mitjans de comunicació, etc. son part de la causa d’aquesta infrarepresentació i alhora conseqüència d’una estructura social basada en el patriarcat.

El sistema de valors actual premia el nombre de publicacions i les revistes on es publiqui segons l’”impacte” de la revista. No es premia qui fa diferents les coses, qui aporta noves visions o qui treballa de forma col·laborativa

Per què és imprescindible incorporar la visió de les dones en ciència

La diversitat de factors que afavoreixen aquesta situació fa que la solució sigui també complexa i s’hagi de treballar des de molts fronts i sectors alhora. Facilitar l’accés al mercat laboral, la discriminació positiva en posicions de presa de decisions, incidir en l’educació o un augment del reconeixement social són propostes que fa temps que s’intenten posar en pràctica. Però per sobre de tot cal reajustar la mirada per incloure la perspectiva de gènere dins dels camps STEM.

Presentació de Women in Global Health - Spain

Més enllà d’encoratjar les nenes a apostar per carreres STEM, d’oferir-los els referents que la nostra generació no vam tenir, etc., hem de parlar de com promoure i acollir la diversitat, posant sobre la taula les limitacions del sistema actual per acompanyar les diferents maneres de ser i fer en desenvolupar una carrera STEM. Això implica una transformació profunda i una redefinició de valors.

En el camp científic, per exemple, el sistema de valors actual premia el nombre de publicacions i les revistes on es publiqui segons l’”impacte” de la revista, condicionant l’accés a beques per poder desenvolupar carrera científica o l’ascens a posicions superiors. No es premia qui fa diferents les coses, qui aporta noves visions, o qui treballa de forma col·laborativa. I això és símptoma d’una societat on preval la competició o els resultats en lloc del procés o els aprenentatges. Incorporar la mirada inclusiva permetrà reconèixer altres realitats i enriquir-nos del coneixement que aportin.