Tenir mascotes s'associa amb nivells alts d'endotoxines a la llar, independentment de l'espai verd de l'entorn

Tenir un gat o un gos està molt associat a nivells d'endotoxines bacterianes dins de les llars, i aquesta associació no es veu modificada per la quantitat d'espai verd residencial. Aquests són els resultats d'un estudi realitzat per ISGlobal, institució impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”, en col·laboració amb l'Helmholtz Zentrum München, un centre alemany de recerca sobre salut ambiental. L'estudi s'ha publicat a la revista Science of the Total Environment.

Les endotoxines són molècules associades a la membrana cel·lular d'alguns bacteris. Són omnipresents en ambients interiors i l'exposició primerenca a les mateixes pot jugar un paper en el desenvolupament d'al·lèrgies i trastorns respiratoris. Un dels factors sistemàticament associats amb nivells alts d'endotoxines dins del domicili és el fet de tenir una mascota. Tanmateix, aquesta associació podria simplement ser un reflex de la quantitat d'espai verd que envolta el domicili: les mascotes podrien servir com a vectors de l'ambient microbià extern o ser simples indicadors d'un ambient suburbà o rural.  

Els autors van voler examinar si l'associació entre tenir una mascota i els nivells alts d'endotoxines dins de la casa es veu afectada per la vegetació del voltant, a partir de dades de participants de la cohort alemanya LISA que viuen a Munich. Els nivells d'endotoxines es van mesurar a partir de la pols obtinguda dels matalassos de les mares i del terra del saló. La quantitat de vegetació es va determinar usant dos indicadors: el nivell de vegetació al voltant del domicili (basat en imatges satèl·lit d'alta resolució) i la proximitat a espais verds (distància més curta del domicili a l'espai verd més proper).  L'associació entre els nivells d'endotoxines i la presència de mascotes es va avaluar amb models matemàtics. Els resultats demostren que tenir un gat o un gos s'associa amb nivells més elevats d'endotoxines al domicili (tots dos es van associar amb nivells més elevats en els matalassos, mentre que només els gossos es van associar amb nivells més elevats d'endotoxines en el terra). Aquestes associacions van ser molt robustes i no es van veure modificades després de considerar nivells d'espais verds en els models matemàtics.     

“Aquests resultats confirmen estudis previs que identifiquen a gats i gossos com a bons indicadors dels nivells interiors d'endotoxines. També mostrem que aquesta associació s'observa solament amb mascotes que surten a l'exterior, però és independent de la quantitat d'espai verd del voltant” explica Elaine Fuertes, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi. 

Els autors conclouen que ara calen més estudis per entendre com les mascotes “d'exteriors” poden influir en els nivells interiors d'endotoxines, vist que les àrees verdes no semblen ser la clau.

Reference:

Fuertes E, Standl M, Markevych I, Bischof W, Heinrich J. Is the association between pet ownership and indoor endotoxin levels confounded or modified by outdoor residential greenspace? Sci Total Environ. 2018 Jan 3;625:716-721. doi: 10.1016/j.scitotenv.2017.12.333.