Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

Els nens i nenes són més vulnerables, fins i tot abans de néixer, i pateixen més problemes de salut que els adults a conseqüència dels factors ambientals

L'últim informe FAROS proposa fer intervencions per garantir la qualitat de l'aire a les escoles, que és on passen més temps els nens i nenes, i convertir les zones de joc en petits espais naturals

10.11.2022
Foto: Pixabay

En els darrers anys, el canvi climàtic està transformant l'economia i la fesomia dels països, i està sotmetent la població que hi viu a temperatures extremes, onades de calor i fred, desastres naturals, epidèmies, manca d'aigua... Espanya és considerat com un dels països europeus més vulnerables al canvi climàtic.

A aquest fenomen se sumen altres factors ambientals que incideixen negativament en la salut de les persones com la contaminació de l'aire, el soroll, els contaminants orgànics persistents, pesticides i agents químics, entre d'altres. En aquest context, l'Observatori per a la promoció de la salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, FAROS, analitza en el seu darrer informe les repercussions que tots aquests factors ambientals tenen en la salut infantil. El treball ha estat coordinat per especialistes de l'Hospital Sant Joan de Déu i de l'Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”.

Els nens i nenes són més vulnerables que els adults als riscos ambientals i ho són fins i tot abans de néixer. La contaminació atmosfèrica, els contaminants orgànics persistents, pesticides i agents químics a què s'exposen les gestants durant el període d'embaràs tenen conseqüències perjudicials en la salut, metabolisme, neurodesenvolupament i funció respiratòria i immunitària de l’infant, i no només durant el període perinatal sinó també durant l’edat adulta.

Alguns estudis apunten que alguns contaminants ambientals poden arribar a la placenta de l'embrió i fins i tot modificar l'ADN del nadó. És per això que les i els experts aconsellen a les parelles que desitgen tenir descendència que tinguin especial cura amb l'exposició a aquestes substàncies –evitant la utilització a casa de productes que poden contenir substàncies químiques i cuidant-ne la dieta– fins i tot abans de concebre la criatura.

Contaminació de l'aire

Hi ha una relació directa entre el disseny urbà, com es desplacen les persones i com això afecta l'exposició ambiental. Un alt nivell de trànsit comporta també un alt nivell de contaminació de l'aire i els nens i nenes són especialment vulnerables perquè a causa de les seves diferències fisiològiques (per exemple, alta freqüència respiratòria proporcionalment) i conductuals (per exemple, molta activitat física) poden exposar-se a dosis més altes de contaminants de l’aire que els adults.

A Barcelona, gairebé el 50% dels casos d'asma infantil són deguts a la contaminació de l'aire, segons un estudi realitzat per investigadors i investigadores d'ISGlobal i, al món, el 93% dels infants respiren aire que no compleix els criteris de qualitat fixats per l'OMS, fet que suposa 600.000 morts infantils prematures cada any.

Més casos de bronquiolitis a l’UCI

Un estudi recent liderat per investigadors i investigadores de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona-Institut de Recerca Sant Joan de Déu revela que els nens i nenes tenen més risc d'ingressar a l'UCI amb una infecció greu per rinovirus quan estan exposats a nivells elevats d'òxids de nitrogen (contaminants ambientals que emeten els cotxes i algunes instal·lacions industrials). Aquest virus, responsable del refredat comú, normalment cursa amb un quadre clínic lleu, però un petit percentatge desenvolupa una simptomatologia més greu, en forma de bronquiolitis i broncoespasmes que requereix ingrés.

L’equip investigador va analitzar 150 ingressos registrats a l'UCI de l'Hospital Sant Joan de Déu i procedents de l'àrea metropolitana Sud-Baix Llobregat durant 9 anys (entre els anys 2010 i 2018), els van contrastar amb diferents indicadors mediambientals (com a temperatura, nivells aeris de pòl·lens), nivells de compostos de nitrogen, pluja…) i van descobrir que el nombre de pacients ingressats a l’UCI amb una infecció per rinovirus augmentava tres dies després que es registrés un augment dels nivells d'òxids de nitrogen.

A les ciutats, on actualment es concentra la majoria de la població mundial, es registren nivells molt elevats de soroll i l'anomenat efecte illa de calor (major temperatura a causa de la concentració d'edificis i carreteres i manca de zones verdes).

Intervencions a les escoles

Els autors i autores del 13è informe FAROS, que porta per títol “L'ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil. A què ens enfrontem?”, consideren necessari dur a terme actuacions a les ciutats per reduir aquests factors ambientals negatius i, en el cas concret de la població infantil, proposen intervencions a les escoles per garantir la qualitat de l'aire en aquests espais on els infants passen la major part del temps. En concret, proposen plantar més arbres als patis de les escoles; crear murs verds que generin ombres; i crear fonts i zones de jocs, entre d'altres. Amb tot això, busquen reduir la contaminació de l'aire, però també el soroll i l'efecte illa de calor alhora que afavorir l'activitat física (la qual cosa redueix la incidència de diabetis i altres malalties associades a l'obesitat). A més, els autors i autores de l'informe ressalten que transformar les zones de joc en petits espais naturals de biodiversitat també milloren el sistema immunitari dels nens i nenes en molt poc temps.

També animen les famílies a fer sortides a la natura. Actualment, només un 20% dels infants i adolescents surten alguna vegada al mes a jugar a l'aire lliure (en la generació dels seus pares i mares, eren tres de cada quatre) i només un 10% visita el parc cada dia. Els autors i autores de l'informe assenyalen que la manca de contacte amb la naturalesa impulsa el sedentarisme i actua com un factor clau en l'increment de l'obesitat, malalties respiratòries i cardiovasculars, trastorns de la conducta, comportament, atenció, empitjorament de les malalties cròniques, disminueix els nivells de vitamina, etc. El contacte amb la natura, en canvi, té molts beneficis: millora el son, el neurodesenvolupament motor, redueix l'ansietat i l'estrès, millora, entre altres coses, el rendiment escolar.

Contaminants ambientals que incideixen en el neurodesenvolupament

Aproximadament un 20% dels i les menors de 18 anys presenta alguna alteració o dificultat associada al neurodesenvolupament. Estudis científics destaquen el paper que tenen els contaminants ambientals en l'augment de la prevalença d'aquest tipus de trastorns.

Molts metalls travessen fàcilment la barrera placentària produint una exposició directa al fetus durant l'embaràs i prova d'això és que es troben concentracions d'aquests metalls a la sang del cordó umbilical en néixer. La barrera hematoencefàlica (la barrera que protegeix el cervell de l'entrada de substàncies química-tòxiques) no es forma completament fins sis mesos després del naixement, cosa que obre una finestra directa de vulnerabilitat del cervell en desenvolupament, tant fetal com postnatal primerenc. A més, els infants estan més exposats als contaminants ambientals perquè consumeixen més aliments que els adults en relació amb el seu pes, i passa el mateix amb el volum d'aire que respiren o la quantitat d'aigua que beuen.

Estudis realitzats tant en animals com en éssers humans han demostrat que una varietat de substàncies químiques (plom, metilmercuri, pesticides, manganès, etc.) trobades als nostres entorns naturals i a les nostres llars poden interaccionar amb la nostra herència genètica i contribuir a diferents alteracions del neurodesenvolupament. Per això, les i els autors de l'informe inclouen tot un seguit de recomanacions pràctiques que les famílies poden aplicar en el dia a dia per prevenir o minimitzar l'acció d'aquests factors ambientals, com ara prestar atenció als indicadors de qualitat de l'aire que difonen les agències meteorològiques locals per, en funció d'això, limitar o potenciar les activitats a l'aire lliure dels infants; fer sortides a la natura; ventilar la casa fora de les hores punta de trànsit; no fer servir aigua calenta de la grip per consumir; adoptar precaucions amb els recipients de plàstic i seleccionar bé quins aliments es donen als nens i nenes…

Problemes de salut mental

Els canvis en el medi ambient provocats per la globalització i el canvi climàtic també estan incidint en estat d'ànim i salut mental a la població en general i als infants i adolescents.

La població infantil i juvenil és la més afectada per l'ecoansietat, una por crònica i preocupació que, sense arribar a tractar-se d'una malaltia, es produeix en observar l'impacte del canvi climàtic. Les i els joves que la presenten tenen un estat de baix ànim, impotència, sentiments de ràbia i ira, pànic, culpa, etc.

L'informe inclou tota una sèrie de recomanacions pràctiques perquè els pares i mares puguin detectar quan els seus fills i filles presenten aquests problemes, també accions per ajudar-los: escoltar-los, proposar-los accions per disminuir els efectes del canvi climàtic i participar en accions col·lectives de presa de consciència climàtica i fomentar el contacte dels nens i nenes amb la natura, ja que permet al còrtex prefrontal “descansar” l'estrès.