La paradoxa xilena: per què augmenten els casos malgrat les altes taxes de vacunació?

[Aquest document forma part d’una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la crisi de la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.]

El document ha estat elaborat per Clara Marín, amb la col·laboració de Leire Pajín Iraola, Gonzalo Fanjul, Oriana Ramírez, Jeff V Lazarus, Adelaida Sarukhan (ISGlobal), Báltica Cabieses (Lancet Migration), Catterina Ferreccio (Pontificia Universidad Católica de Chile), Paola Salas, Manuel Nájera i María Jesús Hald (Sociedad Chilena de Epidemiología).

ACTUALITZACIÓ A 28 DE JULIOL DE 2021. Des de la publicació d'aquest document, Xile ha continuat implementant mesures preventives no farmacològiques i restriccions, així com vacunant la població fins aconseguir que més d'un 60 % dels seus habitants tinguin una pauta completa d'immunització. Els casos van començar a baixar a mitjan juny i se situen, en el moment d'aquesta actualització, al voltant dels 1.300 diaris de mitjana; això representa una notable disminució respecte de les dades analitzades en l'informe. La millora de la situació a Xile demostra la importància de les mesures de prevenció no farmacològiques en combinació amb una potent campanya vacunal a l'hora de fer front a la pandèmia.

Amb més de la meitat de la població vacunada amb pauta completa, Xile és avui un dels països del món més immunitzat contra la COVID. Tanmateix, la transmissió de la malaltia, lluny de reduir-se, ha augmentat fins al màxim registrat al país: la incidència a 13 de juny se situava en 362,57 per milió d’habitants, la desena més alta del món, i l’ocupació de les UCI pujava al 95%. Xile viu el pitjor moment de la pandèmia. Com és possible aquesta contradicció?

Ho analitza el nou número de la sèrie COVID-19 i estratègia de resposta de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”.

El document examina la reeixida estratègia de vacunació xilena i es pregunta què ha pogut fallar. Hi podrien haver tingut un paper cabdal la desescalada primerenca de les restriccions i la gran mobilitat de la ciutadania dintre del país, coincidint amb l’estiu austral. Però també la gran desigualtat social estructural de Xile i unes mesures de suport social insuficients. ¿Ha influït, a més que la vacuna Sinovac, l’usada majoritàriament al país, disminueix els contagis però no els frena del tot? ¿I ha faltat una campanya de comunicació més clara i adaptada a les diferents poblacions que conviuen a Xile?

El cas xilè serveix d’avís per a la resta de països que ara vacunen gran part de la població: no n’hi ha prou a immunitzar la ciutadania, o almenys no encara.

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET (1,1 MB)