Recerca

L’exposició a llarg termini a espais verds no s’associa amb una progressió més lenta de la rigidesa arterial

Un nou estudi analitza la relació entre l’espai verd que envolta el lloc de residència i com evoluciona la rigidesa arterial associada a l’edat

Foto: Iulia Topan /Unsplash

Viure en entorns residencials envoltats d’espais verds no s’associa amb una progressió més lenta de la rigidesa arterial, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”. Publicat recentment a la revista Environmental Health Perspectives, l’estudi analitza el cas de 5.316 funcionaris i exfuncionaris britànics d’entre 55 i 79 anys dels quals es disposava de dos mesuraments de la seva rigidesa arterial presos amb 4 anys de diferència.

Molts estudis s’havien centrat fins ara a analitzar com es pot frenar el procés natural pel qual les parets vasculars perden elasticitat amb l’edat, atès que la població mundial envelleix i la rigidesa arterial és un dels principals indicadors de la salut cardiovascular. Els estudis havien posat la lupa en l’exercici físic, el pes saludable o l’exposició a la contaminació atmosfèrica i el soroll com a factors que poden influenciar la progressió de la rigidesa arterial. Però faltava estudiar un altre factor potencialment protector, el dels espais verds (parcs, boscos i jardins comunitaris).

L’estudi Long-Term Greenspace Exposure and Progression of Arterial Stiffness: The Whitehall II Cohort Study es va proposar, en concret, investigar si el fet de viure en un lloc de residència envoltat d’espais verds i d’estar-hi, per tant, exposat a llarg termini, pot fer que la rigidesa arterial pròpia de l’envelliment progressi d’una manera més lenta.

L’estudi es va basar en les dades de 5.316 funcionaris i exfuncionaris britànics que des del 1985 participen en l’estudi Whitehall II del Regne Unit. Des d’aquell any se sotmeten periòdicament a exàmens clínics i enquestes. Per a aquest estudi es van prendre les dades de rigidesa arterial (la velocitat d’ona del pols carotidi-femoral o VOP c-f ) obtingudes en dos exàmens mèdics fets entre 2007-2009 i 2012-2013, respectivament.

D’altra banda, per calcular l’espai verd que envoltava els llocs de residència d’aquestes persones es van usar 3 índexs de vegetació a partir de mesuraments amb satèl·lits, en una àrea de 500 i 1.000 m al voltat de les llars dels participants.

Es va analitzar l’associació entre els indicadors d’espais verds, la VOP c-f de base i la seva progressió al llarg de 4 anys, tenint en compte també factors demogràfics, d’estil de vida o socioeconòmics, entre d’altres.

Els resultats van mostrar que la VOP c-f dels participants no va canviar de manera significativa durant l’estudi malgrat l’exposició als espais verds: d’una mitjana de 8,1 m/s el 2007-2009 es va passar a una mitjana de 8,7 m/s el 2012-2013.

Tot i que una major exposició a l’espai verd circumdant residencial es va associar amb una menor rigidesa arterial a l’inici de l’estudi, l’associació no va arribar a ser significativa des del punt de vista estadístic i no es va observar cap associació consistent entre viure envoltat d’espais verds i la progressió de la rigidesa arterial.

Amb tot, calen més estudis ja que aquest presentava certes limitacions. D’una banda, la població estudiada, tot i ser molt ampla, no era prou representativa, en incloure menys dones que homes i no tenir en compte les minories ètniques. A més, "només es disposava de dades de VOP c-f, que està considerat el marcador clínic de rigidesa arterial més rellevant i un gran predictor d’accidents vasculars, però que no n’és l’únic", explica la primera autora de l’estudi, Carmen de Keijzer, investigadora d’ISGlobal, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del CIBER Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) de Madrid.

D’altra banda, malgrat l’enfoc longitudinal de l’estudi, podrien haver influït també "el curt període de seguiment, amb només dues avaluacions de la rigidesa arterial separades per uns 4 anys de diferència, i el fet que no tenia en compte l’exposició anterior acumulada", afegeix la segona autora de l’estudi, Maria Foraster, també investigadora d’ISGlobal, la UPF i el CIBERESP. Una altra limitació de l’estudi va ser "l’avaluació estandaritzada dels espais verds mitjançant imatges de satèl·lit, que no consideren el tipus de vegetació, la seva qualitat o l’ús real", destaca Payam Dadvand, últim autor de l’estudi i investigador igualment d’ISGlobal, UPF i CIBERESP. 

"Encara que al nostre estudi no vam observar cap associació significativa entre l’exposició a llarg termini a l’espai verd que envolta el lloc de residència i la rigidesa arterial, considerem que la relació s'ha d’estudiar més a fons, en d’altres entorns i climes, i al llarg de més temps, ja que sembla plausible", afegeix Foraster. El fet que els veïns disposin d’aquests espais verds afavoreix la pràctica d’exercici físic, promou la cohesió social, redueix l’estrès, millora la salut mental i implica exposar-se menys a l’aire contaminat i el soroll, cosa que hauria de redundar en una menor rigidesa arterial. Tot i així, falten més estudis que clarifiquin aquestes associacions.

Referència

Carmen de Keijzer, Maria Foraster, Xavier Basagaña, Cathryn Tonne, Lucia Alonso Garcia, Antònia Valentín, Mika Kivimäki, Mark J. Nieuwenhuijsen, Jordi Alonso, Josep M. Antó, Archana Singh-Manoux, Jordi Sunyer, Payam Dadvand. Long-Term Greenspace Exposure and Progression of Arterial Stiffness: The Whitehall II Cohort Study. Environmental Health Perspectives, Juny 2020. https://doi.org/10.1289/EHP6159