Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

La prevalença de la hipertensió als països d'ingressos mitjans i baixos augmenta de forma més pronunciada en les zones rurals

Un estudi troba que la prevalença és una mica superior en les zones urbanes però la diferència amb les zones rurals s'escurça amb el temps i el desenvolupament socioeconòmic del país

23.08.2022
Foto: Amol Sonar / Unsplash

Una metanàlisi que compara les diferències en la prevalença de la hipertensió entre zones urbanes i rurals de països d'ingressos mitjans i baixos (PIMB) conclou que la prevalença de la hipertensió va augmentar entre 1990 i 2020 tant en zones urbanes com rurals, però amb una tendència més pronunciada a les rurals. L'estudi ha estat liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i s’ha publicat recentment a la revista Plos Medicine.

L'equip investigador va analitzar prop de 300 estudis que incloïen informació de més de 19,7 milions de persones de 66 països (PIMB) i va observar una prevalença de la hipertensió lleugerament superior a les zones urbanes (30,5%) respecte a les rurals (27,9%). La diferència conjunta va ser de només el 2,45%. Aquesta diferència va ser menor per al període 2005-2020 que per al període 1990-2004, i les tendències suggereixen que la hipertensió augmentava més en zones rurals que en les urbanes. Fins i tot arriba un moment en què, a mesura que passa el temps i el país accedeix a un major desenvolupament socioeconòmic, la prevalença de la hipertensió en les zones rurals convergeix i fins i tot arriba a superar la de les zones urbanes.

Aquest augment més ràpid en zones rurals podria explicar-se en part per l'envelliment de la població rural causat per l'emigració juvenil. Però també podria tenir relació amb l'augment dels nivells de contaminació atmosfèrica a l'exterior junt amb el desenvolupament socioeconòmic, i a la contaminació atmosfèrica dins de les llars rurals a causa de l'ús de combustibles ineficients per a cuinar i il·luminar. La urbanització també està associada a un canvi cap a hàbits més sedentaris (ocupacions menys exigents des del punt de vista físic) i dietes menys saludables.

Encara que les zones urbanes han estat objecte d'especial atenció en la recerca sobre la prevenció de la hipertensió, “si es vol disminuir la càrrega global de la hipertensió al món s'ha de parar més atenció a les zones rurals, i incidir allà en la reducció dels factors de risc, l’augment de la conscienciació i el control de la hipertensió”, assenyala Otavio T. Ranzani, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

Malgrat que la hipertensió és un dels principals factors de risc de morbiditat i mortalitat del món, encara se sap poc sobre quina influència té el fet de viure en una zona urbana. “És important conèixer millor com varia la prevalença de la hipertensió en entorns urbans perquè els PIMB, sobretot els de l’Àfrica i l’Àsia, estan experimentant processos d'urbanització intensos amb implicacions per a la salut”, argumenta Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi.

En les tres últimes dècades l'augment de les malalties no transmissibles, inclosa la hipertensió, ha estat més gran en PIMB que en països d'ingressos alts, i la cardiopatia isquèmica i l'accident cerebrovascular es troben ja en entre les quatre primeres causes de mort en aquests països.

“Els nostres resultats tenen importants implicacions per a la salut pública”, afegeix Tonne. “Reforcen la necessitat d'adoptar mesures de prevenció i control de la hipertensió en PIMB, amb especial atenció a les zones rurals, on els nivells de conscienciació, tractament i control de la hipertensió continuen sent considerablement inferiors als de les zones urbanes.”

Ara bé, per donar suport a aquestes intervencions, cal una caracterització més detallada de les diferències entre zones urbanes i rurals pel que fa a la prevalença de la hipertensió, per tal de comprendre millor els mecanismes subjacents a les tendències observades.

Informació addicional

Grandària total de la mostra: 19.770.946 participants.

Edat mitjana: 45,4 anys.

Països amb més estudis analitzats: la Xina (66 estudis, 22% del total), l'Índia (39 estudis, 13%), l'Iran (17 estudis, 6%), Bangladesh (13 estudis, 4%) i Nigèria (11 estudis, 4%).

Diferències per regions: La diferència entre zones urbanes i rurals va ser major a la regió del sud d'Àsia (7,50%), seguida de la d'Àfrica subsahariana (4,24%). Aquestes regions també van mostrar un augment general de la pressió arterial mitjana al llarg del temps, en contrast amb les regions amb tendències decreixents (Amèrica Llatina i el Carib, i els països d'ingressos alts) o estables (Orient Mitjà i Àfrica del Nord).

Els estudis d'Europa i Àsia Central van mostrar una major prevalença de la hipertensió en les zones rurals que en les urbanes (-6,04%).

Referència

Ranzani OT, Kalra A, Di Girolamo C, Curto A, Valerio F, Halonen JI, et al. (2022) Urban-rural differences in hypertension prevalence in lowincome and middle-income countries, 1990–2020: A systematic review and meta-analysis. PLoS Med 19(8): e1004079. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1004079