Màxim històric de concentració de CO2 a l'atmosfera

La concentració mitjana diària de diòxid de carboni, el gas que més contribueix a l'efecte hivernacle, va superar per primera vegada, el passat 9 de maig, les 400 parts per milió (ppm), des que van començar els mesuraments en 1958, segons investigadors del National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA).

Diversos investigadors especialistes en emissions de gasos d'efecte hivernacle i escalfament global adverteixen del fracàs en el programa de control d'emissions i que l'augment continuat de les mateixes pot ser irreparable. Aquestes mesures procedeixen dels sensors situats al cim del volcà Mauna Loa, a l'illa més gran de Hawaii, punt de referència en l'estudi de l'evolució d'aquestes emissions ja que és l'estació de mesura contínua de CO2 més antiga del món.

El diòxid de carboni emès a l'atmosfera per la crema de combustibles fòssils i altres activitats humanes és el gas d'efecte hivernacle més significatiu que contribueixen al canvi climàtic. La seva concentració ha anat augmentant cada any. La taxa de creixement s'ha accelerat des que van començar els mesuraments, de 0.7 ppm per any en la dècada de 1950 a 2,1 ppm per any durant els darrers 10 anys.

La primera vegada que es va detectar una concentració superior de 400 ppm de diòxid de carboni va ser a l'Àrtic l'any passat i també es va superar el nivell en lectures cada hora a Mauna Loa, però la lectura mitjana diària encara no havia superat la concentració de 400 ppm.

Durant els últims 800.000 anys, el CO2 ha fluctuat entre aproximadament 180 ppm durant les edats de gel i 280 ppm durant els períodes càlids interglacials, com el període actual. La taxa actual d'augment d'emissions de CO2 és més de 100 vegades més ràpid que el que va tenir lloc al final de la darrera edat de gel. Segons els experts, cada vegada serà més habitual que en diferents punts del planeta es registri una concentració de CO2 superior a les 400 ppm en qualsevol època de l'any.

Segons els científics del NOAA aquest augment no és una sorpresa ja que "hi ha una evidència que el fort creixement d'emissions globals de CO2 s'està accelerant per la crema de combustibles fòssils, com carbó, petroli i gas natural".