Més enllà de la COVID-19, les malalties infeccioses causades per virus, bacteris, fongs i paràsits comporten la mort de més de 17 milions de persones a l'any, i aquesta càrrega es veu agreujada per la transmissió asimptomàtica dels patògens. Les malalties parasitàries suposen una enorme amenaça per a la salut de milers de milions de persones a tot el món. Es calcula que unes 400 espècies de paràsits infecten l'ésser humà, de les quals unes 90 són responsables d'una morbiditat i mortalitat significatives. Malauradament aquestes infeccions solen ser endèmiques de regions pobres i se'ls presta poca atenció.
El protozou Plasmodium vivax, amb la majoria dels casos a l'Àsia i Amèrica, comporta 7 milions de casos clínics anuals, més de 2.500 milions de persones estan en risc de risc d'infecció i la càrrega econòmica mundial estimada va dels 1.000 als 4.000 milions d'euros.
Val a dir que als països de baixa endèmia centrats en l'eliminació de la malària vivax (infecció per P. vivax), s'observa un augment d'infeccions asimptomàtiques que es poden transmetre a mosquits. De fet, durant les infeccions cròniques, s'ha calculat que vora el 70-90% de les infeccions per P. vivax són submicroscòpiques i asimptomàtiques. Per tant, la càrrega mundial d'aquesta espècie està sens dubte subestimada.
A més, els experts coincideixen que P. vivax serà l'última espècie del paràsit de la malària humana a ser eliminada a causa de la seva biologia distintiva, incloent:
- Paràsits latents actualment indetectables al fetge, anomenats hipnozoits, que en reactivar-se poden causar recaigudes clíniques mantenint la transmissió i parasitemias recurrents que poden afavorir la transmissió.
- Aparició de gametòcits abans de l'inici dels símptomes clínics, transmetent-se així als mosquits abans del tractament.
- Fins al 98% de la biomassa total del paràsit durant infeccions cròniques asimptomàtiques són infeccions críptiques trobades predominantment a la melsa, amb un petit percentatge també trobat a la medul·la òssia.
La gravetat de la malària vivax està ara ben reconeguda malgrat la baixa parasitèmia en sang perifèrica. Tot i això, els mecanismes patogènics subjacents de la malària vivax segueixen en gran mesura sense resoldre's. Així doncs, l'eliminació del P. vivax requereix un èmfasi renovat en la comprensió de la biologia i la patogènesi d'aquesta malaltia infecciosa desatesa.
La importància dels exosomes a la malària vivax
Les vesícules extracel·lulars (VE) són agents clau implicats en la comunicació intercel·lular sense contacte cel·lular directe. Les VE són petites vesícules unides a la membrana que es classifiquen generalment en dos tipus principals, exosomes i microvesícules, en funció de la seva mida, biogènesi i composició. Els exosomes són VE d'origen endocític secretades per totes les cèl·lules eucariotes i són presents en pràcticament tots els fluids biològics. Aquestes nanovesícules descrites inicialment a partir de reticulòcits, la cèl·lula hoste de P. vivax, són reconegudes actualment pel seu notable paper en la comunicació intercel·lular en condicions normals i patològiques, incloses les malalties parasitàries. Tot i això, encara no s'havia establert una relació directa entre les VE circulants procedents d'infeccions naturals per paràsits de la malària humana i els mecanismes de comprensió de la patologia.
Mentre investigàvem les funcions fisiològiques de les VE in vivo, vam aïllar i caracteritzar VE directament del plasma de pacients amb P. vivax i vam demostrar que senyalitzaven específicament els fibroblasts de la melsa humana, facilitant la citoadherència del paràsit. Amb aquests descobriments a la mà, el següent és definir informació precisa i exacta sobre les cèl·lules, els receptors de lligands i les vies de senyalització dins del complex entorn in vivo dels teixits de l'hoste durant la infecció natural.
La hipòtesi general del nostre laboratori és demostrar que les VE, en concret els exosomes derivats de reticulòcits, de les infeccions per P. vivax medien els defectes de la medul·la òssia en l'eritropoesi i l'eritropoesi extramedul·lar de la melsa facilitant infeccions críptiques probablement responsables de la transmissió asimptomàtica. A més, que les VE permetran descobrir nous antígens per a la vacunació i biomarcadors d'infeccions asimptomàtiques en malalties parasitàries.
Amb el suport de:
Equip
Direcció
Equip ISGlobal
VivaxEVTalk
Extracellular Vesicles as Intercellular Communicators and Biomarkers of Cryptic Erythrocytic Infections in Plasmodium vivax malaria
HIDDENVIVAX
Novel organ-on-a-chip technology to study extracellular vesicles-mediated cryptic infections in Plasmodium vivax malaria
Aquest contingut està relacionat amb els ODS següents:
