Articles destacats

Preguntes freqüents sobre la vacuna de la COVID-19

Responem alguns interrogants sobre les diferents vacunes contra la COVID-19

Darrera actualització: 17 de juny de 2021

Foto: Thirdman / Pexels

Gràcies al notable progrés científic i l'experiència prèvia amb altres coronavirus, s'han aprovat ja diverses vacunes contra la COVID-19 en diferents països.

En aquesta pàgina intentarem respondre a les preguntes que vagin sorgint sobre les vacunes, principalment aquelles aprovades a la Unió Europea. La llista inicial de preguntes s'anirà ampliant progressivament. A causa de l'aparició constant de noves dades científiques, es recomana comprovar la data de l'última actualització de cada resposta.

Índex

Preguntes generals

Sobre els efectes secundaris

Sobre la vacuna de Pfizer / BioNTech

Sobre la vacuna de Moderna

Sobre la vacuna d'Oxford / AstraZeneca

Sobre la vacuna de Janssen

Sobre la vacuna de Novavax

1. Preguntes generals

Quines són les vacunes més avançades contra la COVID-19?

La següent taula mostra les vacunes contra la COVID-19 que es troben en la fase III dels assajos clínic o ja l’han superat.

 

En què es diferencien les vacunes testades?

Entre les vacunes de la COVID-19 ja aprovades o encara en desenvolupament, n’hi ha de diversos tipus segons la tecnologia que fan servir: les vacunes "clàssiques" inoculen el virus sencer inactivat o bé proteïnes virals, mentre que les vacunes més innovadores introdueixen una seqüència gènica perquè sigui el nostre propi organisme el que sintetitzi la proteïna viral en qüestió. Aquesta seqüència es pot introduir directament a la cèl·lula (vacunes a base d'ARN missatger) o bé mitjançant un vector viral que infecta la cèl·lula però no es replica. Entre les vacunes d'ARNm estan les aprovades de Pfizer / BioNTech i Moderna. Entre les vacunes que fan servir algun tipus de vector viral, hi ha les vacunes d'Oxford / AstraZeneca, la Sputnik de l'Institut Gamaleya, o la de Janssen (Johnson & Johnson). Totes elles han estat testades en milers de persones per provar la seva seguretat i eficàcia al llarg de tres fases dels assajos clínics.

Pfizer / BioNTech i Moderna: ARN missatger

Tant la vacuna de Pfizer / BioNTech com la de Moderna són vacunes d'ARN missatger. Es tracta de vacunes d'última generació que introdueixen en les nostres cèl·lules una seqüència gènica que codifica per a una proteïna del virus SARS-CoV-2, la proteïna S. És a dir, aquestes vacunes contenen material genètic sintetitzat en laboratori que proporciona a les nostres cèl·lules la informació necessària per fabricar la proteïna S. A continuació, el nostre sistema immunitari reconeix la proteïna S com estranya i respon generant anticossos i limfòcits T específics. Per tant, quan el coronavirus entri en el nostre organisme, ja tindrem immunitat i no emmalaltirem.

Oxford / AstraZeneca i Johnson & Johnson (Janssen): vector viral

Aquestes vacunes usen un virus innocu per a introduir les instruccions genètiques necessàries perquè les nostres cèl·lules fabriquin la proteïna S. Aquest altre virus (sol ser un adenovirus) es coneix com a vector viral i ha estat modificat en laboratori de manera que pugui infectar les nostres cèl·lules, però no es pugui replicar.

La vacuna d'Oxford / AstraZeneca consisteix en un adenovirus de ximpanzé modificat que porta l'ADN de la proteïna Spike de la SARS-CoV-2. D'aquesta manera, l'adenovirus és capaç d'infectar a les cèl·lules humanes i fer que fabriquin la proteïna. Quan el nostre sistema immunitari detecta aquesta proteïna, procedeix a generar anticossos i limfòcits T específics contra el virus.

La vacuna de Janssen consisteix en un adenovirus humà anomenat Ad26, modificat per a no poder-se replicar i que porta l'ADN que codifica per a la proteïna Spike del SARS-CoV-2.

Resposta actualitzada el 25 de febrer de 2021.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Com funcionen les vacunes a base d'ARN missatger?

El que fan les vacunes d'ARN missatger és introduir en les nostres cèl·lules una seqüència gènica que codifica per a una proteïna del virus SARS-CoV-2, la proteïna S. És a dir, aquestes vacunes contenen material genètic sintetitzat en laboratori que fa que les nostres cèl·lules reaccionin i fabriquin còpies de l'esmentada proteïna S. A continuació, el nostre sistema immunitari reconeix la proteïna S com estranya i respon tot generant anticossos específics. Per tant, quan el coronavirus entri al nostre organisme, ja serem immunes i no caurem malalts.

Sent tan noves, són segures aquestes vacunes?

Sí. Ens trobem, sens dubte, davant d'una tecnologia d'allò més prometedora i nova en el terreny de les vacunes, però no desconeguda. Encara que no s'havia aprovat abans per a vacunes en humans, és el resultat de més d'una dècada d'avenços en l'àmbit biomèdic. A més, la seguretat s'ha provat al llarg de les tres fases dels assajos clínics.

Poden causar-nos la malaltia?

No, perquè no introdueixen el virus atenuat en l'organisme, sinó material genètic. A més, aquest ARN missatger comporta la síntesi d'una proteïna de virus, però no de virus sencer. El que sí que pot passar és que tinguem alguns efectes secundaris a l'endemà d'haver-nos vacunat, com dolor al braç, mal de cap o cansament. Això és normal, és senyal que el nostre sistema immunitari està responent.

Aquestes vacunes modifiquen el nostre ADN?

En absolut perquè l'ARN missatger no accedeix a el nucli de les nostres cèl·lules, de manera que no pot incorporar-se al nostre ADN.

Tenen avantatges respecte a les vacunes clàssiques?

Sí, són més fàcils de dissenyar i no comporten la manipulació de material infecciós durant el desenvolupament.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Podem confiar en vacunes desenvolupades amb tanta rapidesa?

Les vacunes contra la COVID-19 s'han pogut desenvolupar en un temps rècord gràcies a importants avenços tecnològics i a l’experiència adquirida amb els coronavirus SARS i MERS. Però això no implica que el procés no hagi estat rigorós i que no s'hagin seguit els passos habituals. Els assaigs clínics compten amb tres fases: la primera d'elles consisteix precisament a confirmar la seguretat del fàrmac, aspecte fonamental que, a més, es corrobora en les fases II i III dels assajos, ja amb la participació de milers de persones.

Per tant, totes les vacunes que obtenen regulació seran absolutament segures, ja que prèviament han completat les tres fases establertes en els assajos clínics. Això vol dir que, abans de començar les campanyes de vacunació, desenes de milers de persones ja han rebut la vacuna durant els assajos clínics.

La principal incògnita que queda per aclarir com a conseqüència de la celeritat amb què s'han dut a terme els assaigs clínics és durant quant de temps oferiran protecció aquestes vacunes, ja que en el moment en què surtin al mercat la seva eficàcia només estarà contrastada per espai de 6-8 mesos. Si s'observés que l'eficàcia decau amb el temps, probablement caldria tornar-se a vacunar.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Les vacunes, un cop són al mercat, continuen sotmeses a mecanismes de control?

Sens dubte. S'efectuen els anomenats assajos de fase IV o de farmacovigilància. És a dir, a partir de el moment en què s'autoritza la comercialització de les vacunes i estan disponibles al mercat, se'n continua avaluant tant la seguretat com l'efectivitat. És una fase tan estricta com les anteriors que a part de controlar les vacunes actuals, contribuirà a millorar el desenvolupament de futures vacunes.

Data d'actualització: 18 de desembre de 2020.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Com avança el ritme de vacunació de la COVID-19 en el món? Quantes dosis s'han administrat de les vacunes en els diferents països?

Font: Mapa d'Our World in Data a partir de dades publicades por fonts oficials.

Quant durarà la immunitat que confereixi la vacuna?

Encara és massa aviat per donar una resposta rigorosa a aquesta pregunta. S'estan començant a conèixer les dades d'eficàcia dels assajos clínics de fase III de cadascuna de les vacunes. Posteriorment, caldrà fer seguiment per avaluar l'eficàcia de les diferents vacunes al llarg de el temps.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

Puc contraure la COVID-19 si m'he vacunat?

Malgrat que diverses de les vacunes més avançades han mostrat una efectivitat superior al 90% en els assajos clínics, cap d'elles arriba al 100% d’efectivitat. Per tant, és d'esperar que hi hagi un percentatge de persones que emmalalteixi de COVID-19 tot i estar vacunades. Per aquest mateix motiu, tampoc es pot descartar que alguna persona vacunada arribi a morir. Però la gran majoria de les persones vacunades quedaran protegides contra la malaltia o contra les formes més greus de la mateixa.

Resposta actualitzada el 17 de desembre de 2020.

Puc donar positiu o contagiar a algú pel fet d'haver-me vacunat?

No. Cap de les vacunes inocula el virus sencer i actiu. En el cas de les vacunes a base d'ARNm (Pfizer, Moderna) o vector viral (AstraZeneca, Janssen), l'únic que s'expressa és una proteïna viral de la SARS-CoV-2 (la proteïna Spike), que és incapaç d’infectar les cèl·lules o replicar-se.

Les vacunes de Sinopharm o Sinovac consisteixen en el virus sencer, però està inactivat i és incapaç d'infectar o replicar-se. Per tant, encara que sí podem donar positiu en una prova serològica (que mesura anticossos anti-Spike a la sang), no és possible donar positiu en una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) —que detecta presència de virus en vies respiratòries— com a resultat de la vacunació.

Resposta actualitzada el 17 de juny de 2021.

Si m'he vacunat, puc transmetre el virus?

Els assajos clínics van dissenyar-se per avaluar si les vacunes prevenen els símptomes de la COVID-19, no si prevenen la infecció. Per tant, és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta definitiva.

Ara bé, disposem d'evidències preliminars però prometedores de què les vacunes també ajudaran a reduir la transmissió del coronavirus. Per començar, s'ha vist que les persones vacunades tenen menys risc d'infecció (per exemple, un estudi als Estats Units amb gairebé 4.000 professionals de l'àmbit sanitari mostra que el risc d'infecció va disminuir un 90% després de la segona dosi de vacuna d'ARNm). De manera similar, un estudi realitzat amb personal sanitari a Catalunya i un altre estudi a Israel mostren una reducció d'entre el 85% i 96% d'infeccions en persones vacunades amb dues dosis. A més, sembla que les persones que s'infecten després de rebre la vacuna tenen una càrrega viral molt més baixa, fins i tot després d'una sola dosi. Finalment, un estudi recent a la Gran Bretanya evidencia que les persones que es van infectar després d'haver rebut una primera dosi de vacuna van contagiar menys contactes que les persones no vacunades —la transmissió en domicilis va disminuir un 50%. És probable que la transmissió baixi encara més un cop rebudes les dues dosis. Un estudi a Israel mostra que, per cada 20% de persones vacunades en la comunitat, el nombre d'infeccions en persones no vacunades es redueix a la meitat.

Però reduir no és el mateix que eliminar, així que les persones vacunades han de mantenir les mesures preventives (ús de mascaretes, distància física, rentat de mans i ventilació d'espais) fins que un percentatge suficient de la població s'hagi vacunat.

Resposta actualitzada el 29 d'abril de 2021.

Data de creació: 4 de maig de 2021.

Si he passat la malaltia, m'he de vacunar?

Se sap ja que la gran majoria de les persones que han passat la malaltia desenvolupen una immunitat protectora. Tot i que encara no s'ha pogut establir quina és la durada mitjana de la immunitat, sí que s'ha comprovat que en la gran majoria dels casos no és menor a sis mesos. Per aquest motiu, es recomana que, en un context d'escassetat de dosi, aquestes persones no siguin prioritàries per a la vacunació. .

Sí que es recomana que aquestes persones es vacunin quan hi hagi més disponibilitat de vacunes. Diversos estudis mostren que, en aquests casos, una sola dosi és suficient per induir una resposta immune igual o superior a la que s'observa després de dues dosis en persones que no han passat la malaltia. És a dir, la infecció natural pel SARS-CoV-2 serviria de "primera dosi". De fet, una segona dosi de vacuna en les persones que han passat la malaltia no només no aporta més benefici, sinó que també pot provocar reaccions adverses més fortes.

Resposta actualitzada el 25 de febrer de 2021.

Data d'enregistrament: 26 i 27 de novembre de 2020.

És possible combinar dosis de vacunes diferents?

És una possibilitat que s'està estudiant actualment i que donaria més flexibilitat a l'estratègia de vacunació.

El Regne Unit va llançar un assaig clínic en el qual combinen una dosi de la vacuna d'AstraZeneca i una dosi de la vacuna de Pfizer o altres vacunes, amb diferents intervals i en diferent ordre. Resultats preliminars suggereixen que el fet de combinar diferents vacunes en un interval de quatre setmanes augmenta la freqüència els efectes secundaris, encara que aquests són temporals i sense gravetat. Encara no s'han publicat resultats d'eficàcia.

A Espanya, l'Institut Carlos III va anunciar dades preliminars del seu estudi CombivacS, que mostra que administrar una dosi de Pfizer entre 8 i 12 setmanes després d'una d'AstraZeneca és segur i indueix un bon nivell d'anticossos neutralitzants. Tot i que prometedors, aquests resultats no permeten saber quina serà l'eficàcia d'aquesta combinació (és a dir, el grau de protecció contra la malaltia).

Resposta actualitzada el 20 de maig de 2021.

2. Efectes secundaris

Quins efectes secundaris poden produir les vacunes?

Els efectes secundaris més freqüents són dolor al lloc de la injecció, cansament, mal de cap, i en alguns casos febre o calfreds. Aquests efectes no són motiu de preocupació, al contrari, volen dir que el nostre sistema immunitari està responent.

També poden donar-se efectes adversos més greus, però si una vacuna s'aprova és que ha demostrat aportar molts més beneficis que riscos. Alguns d'aquests efectes adversos més greus són tan poc freqüents que només s'observen una vegada que la vacuna es fa servir a escala massiva.

En aquest sentit, s'han notificat alguns casos d'anafilaxi, en particular amb les vacunes a base d'ARNm (Pfizer o Moderna), però són molt rars: 66 casos després de 18 milions de vacunes administrades, segons dades d'un estudi realitzat als Estats Units. Tots (menys un) van ocórrer en els primers onze minuts i no es va reportar cap mort.

Així mateix, amb les vacunes d'Oxford / AstraZeneca i Johnson & Johnson es van observar alguns casos inusuals de trombosi després d'haver immunitzat a diversos milions de persones (uns 200 casos entre més de 34 milions de dosis, per AstraZeneca, i uns 15 casos entre més de 7,5 milions de dosis per Johnson & Johnson). Aquests casos comparteixen algunes característiques clíniques inusuals (trombes cerebrals o abdominals amb baix nombre de plaquetes, i autoanticossos que reconeixen i activen a les plaquetes) semblants a les que s'observen en les trombosi ocasionades per l'heparina, i que apunten que hi ha una associació causal. Aquests casos, però, són molt poc freqüents (al voltant de 4 entre 1 milió) i es poden tractar. Per tant, els riscos d'emmalaltir o morir per COVID segueixen sent molt superiors als riscos de desenvolupar trombes per la vacuna, sobretot en persones majors de 40 o 50 anys i en regions amb alta incidència de casos.

Són majors els efectes secundaris en la segona dosi?

Per a les vacunes a base d'ARNm, les reaccions secundàries solen ser més fortes en la segona dosi. En canvi, amb la vacuna d'AstraZeneca semblen ser més forts en la primera dosi.

Són més freqüents en persones grans?

No, al contrari. Les persones grans tenen un sistema immunitari menys reactiu i per tant solen tenir menys reaccions secundàries.

Quant triguen a aparèixer els efectes secundaris? Quant duren?

Els efectes secundaris solen aparèixer el dia mateix de la vacunació o a l'endemà, i poden durar un parell de dies. Els casos d'anafilaxi són rars, es produeixen usualment entre els primers 15-30 minuts d'haver-se administrat la dosi i es resolen amb l'administració d'epinefrina.

Respostes sobre els efectes secundaris actualitzades el 27 d'abril de 2021.

3. Vacuna de Pfizer / BioNTech

Quina eficàcia té la vacuna de Pfizer / BioNTech?

Segons els resultats dels assaigs clínics que van conduir a la seva aprovació, l'eficàcia de la vacuna de Pfizer / BioNTech (per protegir contra infeccions simptomàtiques) és del 95%. Aquests assajos clínics es van dur a terme en condicions controlades (per això es parla d'eficàcia, i no efectivitat) i amb la variant original de virus. Els resultats que arriben d'Israel (amb més de 600.000 persones vacunades) confirmen que la vacuna té una efectivitat (és a dir, protecció en condicions de vida real) del 94%, en persones que han rebut les dues dosis, fins i tot contra la variant B1.1.7 (la que es va identificar per primera vegada a la Gran Bretanya).

Pel que fa a la protecció contra formes greus de la malaltia, les dades d'Israel (on s'ha vacunat a més del 70% de la població adulta, en el moment d'escriure aquestes línies) indiquen que la vacuna redueix un 98,9% les hospitalitzacions i la mort per COVID-19.

La vacuna de Pfizer / BioNTech funciona davant les noves variants del coronavirus?

Experiments de laboratori i dades de la vacunació massiva a Israel i al Regne Unit mostren que la vacuna de Pfizer és gairebé tan efectiva davant de la variant "britànica" B1.1.7 com ho és davant de la variant original.

Tot i que encara no s'ha provat a Sud-àfrica o al Brasil, experiments de laboratori suggereixen que l'efectivitat dels anticossos generats per la vacuna minva (fins a 7 vegades menys) davant de les variants que s'han propagat en aquests països (B1 351 i P.1).

Queda per saber quin seria l'eficàcia real d'aquesta vacuna davant de les variants B1.351 i P.1 en el terreny, però s'espera que continuï mantenint una certa efectivitat gràcies al fet que el nivell d'anticossos que genera és molt elevat i, sobretot, que pugui protegir contra símptomes greus de la malaltia.

En el moment d'escriure aquestes línies, encara no es coneixen casos d'hospitalització ni de mort per COVID-19 en persones que han rebut les dues dosis de la vacuna de Pfizer / BioNTech en el marc d'assajos clínics.

Quant triga la vacuna de Pfizer / BioNTech a oferir protecció?

Les dades d'Israel indiquen que, entre dues i tres setmanes d'haver rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer, les infeccions per SARS-CoV-2 es redueixen un 75%. Ara bé, això no vol dir que n'hi hagi prou amb una sola dosi, ja que encara no se sap quant  dura la protecció després d'una única dosi. La protecció màxima s'observa a partir de 7 dies després de la segona dosi.

Respostes sobre la vacuna de Pfizer / BioNTech actualitzades el 2 de març de 2021.

4. Vacuna de Moderna

Quina eficàcia té la vacuna de Moderna?

Segons els resultats dels assaigs clínics que van comportar-ne l'aprovació, la vacuna de Moderna té una eficacia del 94%. Aquests assajos clínics es van dur a terme en condicions controlades i amb la variant original de virus.

En el moment d'escriure aquestes línies, encara no es coneixen casos d'hospitalització ni de mort per COVID-19 en persones que han rebut les dues dosis de la vacuna de Moderna en el marc d'assajos clínics.

Funciona la vacuna de Moderna front a les noves variants del virus?

De la mateixa manera que la vacuna de Pfizer, aquesta vacuna sembla que és tan eficaç contra la variant "britànica" (B1.1.7) com contra la variant original. Ara bé, no s'ha provat ni a Sud-àfrica ni al Brasil, on circulen les altres variants que susciten preocupació. Experiments de laboratori suggereixen que aquestes variants poden eludir parcialment els anticossos generats per la vacuna, tot i que el nivell d'anticossos induït per la vacuna és prou alt com per deixar un marge d'acció. Queda per saber quina seria l'eficàcia real d'aquesta vacuna contra les variants B1.351 (la detectada a Sud-àfrica) o P.1 (la detectada al Brasil) al terreny, però s'espera que continuï protegint contra els símptomes greus de la malaltia.

Respostes sobre la vacuna de Moderna actualitzades el 2 de març de 2021.

5. Vacuna d'Oxford / AstraZeneca

Quina eficàcia té la vacuna d’Oxford / AstraZeneca?

En els diferents assaigs clínics realitzats, aquesta vacuna ha demostrat que protegeix de les infeccions simptomàtiques amb una eficàcia que oscil·la entre el 60% i el 90%. Segons una anàlisi publicada a The Lancet, la diferència sembla que radica en l'interval que es deixa entre les dues dosis: un interval més llarg (12 setmanes) protegeix millor (per sobre del 80%) que un interval de menys de 6 setmanes (per sota del 60% ).

En el moment d'escriure aquestes línies, encara no es coneixen casos d'hospitalització ni de mort per COVID-19 en persones que han rebut les dues dosis de la vacuna d'Oxford / Astrazeneca en el marc d'assajos clínics.

Una anàlisi de l’assaig clínic de fase 3 als Estats Units actualitzada el 25 de maig de 2021 (amb un total de 32.449 participants i 190 casos) mostra que l’eficàcia contra la COVID-19 simptomàtica va ser del 76% i va augmentar fins el 85% en adults de 65 anys o més. L'eficàcia contra malaltia greu i hospitalització va ser del 100% (hi va haver un total de vuit casos, tots en el grup placebo). Més informació, aquí.

Efectivitat en la població general: les últimes dades de l'agència de Salut Pública de Anglaterra mostren que l'efectivitat contra infecció simptomàtica és similar per a les vacunes de Pfizer i AstraZeneca (comparat amb la població no vacunada): entre un 55& i un 70% amb una dosi (a partir del dia 28 després de la primera dosi) i d'un 85% a un 90% amb dues dosis (a partir del dia 14 després de la segona dosi).

Resposta actualitzada el 21 de maig de 2021.

La vacuna d’Oxford / AstraZeneca funciona davant de les noves variants del virus?

Segons els resultats preliminars obtinguts a la Gran Bretanya, aquesta vacuna conserva una efectivitat elevada contra la variant "britànica" (al voltant del 75%). En canvi, l'eficàcia per protegir-nos d'infeccions simptomàtiques causades per la variant detectada a Sud-àfrica (B1.351) sembla que és molt més baixa (al voltant del 25%), segons un petit assaig realitzat al propi país africà. Tot i així, s'espera que la vacuna protegeixi contra l'hospitalització i la mort, ja que en el moment d'escriure aquestes línies, no es coneixen casos d'hospitalització ni de mort per COVID-19 en persones que han rebut les dues dosis de la vacuna d'Oxford / Astrazeneca en el marc d'assajos clínics.

Quant triga la vacuna d’Oxford / AstraZeneca en oferir protecció?

Els primers resultats de vacunació a Escòcia indiquen que la vacuna d'Oxford / AstraZeneca va reduir dràsticament l'hospitalització per COVID-19 (un 94%) un mes després de la primera dosi, fins i tot en persones de més de 80 anys. Això no vol dir que n'hi hagi prou amb una sola dosi de la vacuna, ja que encara no se sap quant dura la protecció després d'una única dosi.

Existeix un vincle entre la vacuna d'Oxford / AstraZeneca i casos de trombosi?

Després d'una revisió minuciosa dels casos i una consulta amb experts independents, l'Agència Europea de l'Medicament (EMA) va arribar a la conclusió que els casos inusuals de trombosi descrits després de l'administració de la vacuna d'Oxford / AstraZeneca s’han d'incloure com a efecte secundari greu de la vacuna. Aquests casos, però, són molt rars (1 entre cada 100.000 a 250.000 persones vacunades, segons les estimacions) i un petit percentatge d'ells han estat fatals (222 casos en total i 18 morts, entre 34 milions de persones vacunades, a data del 4 d'abril de 2021).

Per tant, l'EMA segueix considerant que els beneficis de la vacuna són majors que els riscos.

L'agència ha emès consells per a la identificació i el maneig d'aquests casos rars.

Segons un equip alemany, aquesta combinació inusual de trombes i nombres baixos de plaquetes podria ser deguda a la producció d'anticossos que s'uneixen a les plaquetes i les activen. En aquest cas, hi ha un tractament que consisteix a administrar immunoglobulines per via intravenosa.

A quina franja d'edat es recomana administrar la vacuna d'Oxford / AstraZeneca?

L'EMA recomana la vacuna per tothom a partir dels 18 anys d'edat.

A Europa, alguns països van decidir no posar-la a persones majors de 55 anys a causa que no s'havia reclutat un nombre suficient de persones d'aquesta edat en els assajos clínics. No obstant això, els resultats obtinguts al Regne Unit, on s'ha vacunat un percentatge considerable d'adults grans, així com els resultats de l'assaig clínic realitzat als EUA, confirmen que la vacuna és altament eficaç en persones majors de 65 anys (al voltant del 85% de protecció contra símptomes i fins al 100% de protecció contra hospitalització o mort). Per tant, no hi ha raó per posar un límit màxim d'edat per a aquesta vacuna.

Després de la recent confirmació de l'associació entre casos rars de trombosi i la vacuna, alguns països han decidit limitar l'ús de la vacuna en la població més jove. Així, el Regne Unit oferirà una altra opció a les persones menors de 30 anys. Espanya ha decidit, per major precaució, no oferir-la a persones per sota dels 60 anys.

Té sentit administrar una sola dosi de la vacuna d'Oxford / AstraZeneca?

Els estudis realitzats amb la vacuna mostren una bona protecció (al voltant del 75%) 21 dies després d'haver rebut la primera dosi. No obstant això, no se sap quant de temps duraria la protecció si només es donés una sola dosi (en tots aquests estudis, es va administrar la segona dosi després d'un interval màxim de 12 setmanes). Se sap, a més, que la segona dosi és necessària per augmentar de manera significativa el nivell d'anticossos enfront de virus. Per tant, és molt probable que una sola dosi protegeixi només parcialment i per menys temps.

És segur combinar una primera dosi d'AstraZeneca amb una segona dosi de Pfizer?

El Regne Unit va llançar un assaig clínic en el qual combinen una dosi de la vacuna d'AstraZeneca i una dosi de la vacuna de Pfizer o altres vacunes, amb diferents intervals i en diferent ordre. Resultats preliminars suggereixen que el fet de combinar diferents vacunes en un interval de quatre setmanes augmenta la freqüència els efectes secundaris, encara que aquests són temporals i sense gravetat. Encara no s'han publicat resultats d'eficàcia.

A Espanya, l'Institut Carlos III va anunciar dades preliminars del seu estudi CombivacS, que mostra que administrar una dosi de Pfizer entre 8 i 12 setmanes després d'una d'AstraZeneca és segur i indueix un bon nivell d'anticossos neutralitzants. Tot i que prometedors, aquests resultats no permeten saber quina serà l'eficàcia d'aquesta combinació (és a dir, el grau de protecció contra la malaltia).

 

Respostes sobre la vacuna d'Oxford / AstraZeneca actualizades el 20 de maig de 2021.

6. Vacuna de Janssen (Johnson & Johnson)

Quina eficàcia té la vacuna de Janssen (Johnson & Johnson)?

Els resultats de l'assaig clínic amb la vacuna de Janssen (Johnson & Johnson), que s'aplica en una sola dosi, indiquen que, 28 dies després de la seva administració, la protecció enfront de casos simptomàtics va ser del 72% als EUA, del 66% a Mèxic i del 57% a Sud-àfrica. La protecció enfront de l'hospitalització i la mort per COVID-19 va ser del 100%.

De moment, aquesta és l'única vacuna l'eficàcia de la qual s'ha provat amb una sola dosi i actualment està en procés d'aprovació a la Unió Europea.

Funciona la vacuna de front a les noves variants del virus?

Un dels assajos de fase 3 per a aquesta vacuna es va dur a terme a Sud-àfrica, una vegada que es va tornar predominant la nova variant que s'ha propagat en aquest país. Per tant, es tenen dades reals d'eficàcia de la vacuna enfront d'aquesta variant que es creu pot escapar parcialment a la immunitat. L'eficàcia en protegir contra infeccions simptomàtiques causades per aquesta variant (B1.351) és, en efecte, menor que l'observada en l'assaig que es va realitzar als EUA (58% versus 72%). No obstant això, és important subratllar que la protecció davant hospitalitzacions i mort per COVID va ser del 100% un cop transcorreguts 28 dies després de la vacunació, independentment de la variant.

Quant triga la vacuna de Janssen (Johnson & Johnson) en oferir protecció?

Els resultats de l'assaig clínic amb aquesta vacuna indiquen que, 28 dies després de la seva aplicació, la protecció enfront de l'hospitalització i la mort per COVID-19 és del 100%.

Existeix un vincle entre la vacuna de Janssen (Johnson & Johnson) i casos de trombosi?

S'han observat alguns casos inusuals de trombosi després d'haver immunitzat a diversos milions de persones amb la vacuna de Johnson & Johnson (15 casos entre més de 7,5 milions de dosis). Aquests casos comparteixen algunes característiques clíniques inusuals (trombes cerebrals o abdominals amb baix nombre de plaquetes, i autoanticossos que reconeixen i activen a les plaquetes) semblants a les que s'observen en les trombosis ocasionades per l'heparina, i que apunten que hi ha una associació causal. Aquests casos, però, són molt poc freqüents (al voltant de 4 entre 1 milió) i es poden tractar. Per tant, els riscos d'emmalaltir o morir per COVID segueixen sent molt superiors als riscos de desenvolupar trombes per la vacuna, sobretot en persones majors de 40 o 50 anys i en regions amb alta incidència de casos.

Respostes sobre la vacuna de Janssen actualitzades el 27 d'abril de 2021.

7. Vacuna de Novavax

En què consisteix la vacuna de Novavax?

La vacuna de Novavax (NVX-CoV2373) conté nanopartícules formades per la proteïna Spike de la SARS-CoV-2 sencera, la qual es produeix en cèl·lules d'insecte. Aquestes nanopartícules proteiques es barregen amb un adjuvant desenvolupat per la companyia anomenat Matrix-M, que és un compost tipus sabó obtingut a partir de l'escorça d'un arbre.

La vacuna és estable a temperatures d’entre 2º i 8º C. Consisteix en dues dosis, administrades amb tres setmanes d'interval.

Començarà a usar-se amb una pauta de dues dosis un cop la companyia obtingui l'autorització per les autoritats reguladores (FDA a EUA i EMA a Europa).

 

Resposta actualitzada el 17 de juny de 2021.

 

Quina és l'eficàcia de la vacuna de Novavax?

Segons els últims resultats de fase 3 anunciats per la companyia, la vacuna confereix una protecció del 100% contra malaltia moderada o greu, i té una eficàcia general del 90%.

Aquests són els resultats de l'assaig Prevent realitzat als EUA i Mèxic amb gairebé 30.000 participants. Hi va haver un total de 77 casos: 63 en el grup placebo i 14 en el grup vacunat. Tots els casos en el grup vacunat van ser lleus. En el grup placebo hi va haver 10 casos moderats i quatre greus.

La vacuna Novavax va mostrar una eficàcia del 91% en poblacions en risc alt (majors de 65 anys, menors de 65 amb comorbiditats, o persones altament exposades).

 

Resposta actualitzada el 17 de juny de 2021.

 

Protegeix la vacuna de Novavax contra les noves variants virals?

L'assaig Prevent es va realitzar en un moment en què la variant Alfa (B1.1.7), identificada en primer lloc al Regne Unit, ja era dominant en els EUA, la qual cosa indica que és altament eficaç contra aquesta variant. L'eficàcia contra el conjunt de variants de preocupació o interès en l'assaig va ser del 93%.

Un altre assaig realitzat al Regne Unit va demostrar una eficàcia del 96,4% enfront de la variant original, 86,3% enfront de la B1.1.7 (Alfa), i 89,7% en general.

Pel que fa a la variant Beta (B1.351), identificada en primer lloc a Sud-àfrica, la vacuna té una eficàcia més baixa, però sembla protegir contra hospitalització i mort. L'assaig de fase 2b realitzat al país va mostrar una eficàcia del 51% en individus VIH-negatius infectats per aquesta variant.

Encara no hi ha informació sobre l'eficàcia d'aquesta vacuna enfront de la variant Delta (identificada en primer lloc a l’Índia), però dades del Regne Unit mostren que dues dosis de les vacunes Pfizer o AstraZeneca segueixen protegint de manera altament eficaç contra l'hospitalització.

 

Resposta actualitzada el 17 de juny de 2021.