Un futuro con equidad, para que todas las niñas puedan estudiar, y ser, lo que ellas quieran

Un futur amb equitat, que permeti que totes les nenes puguin estudiar, i ser, allò que elles vulguin

10.2.2021
11 febrero 2021 post.jpg
Foto: Imatge de la iniciativa 11F.

“Pensem en les conseqüències del que fem dia a dia. Què comprem, d’on ve o com s’ha fabricat? Ha fet malbé el medi ambient o ha estat cruel amb els animals? És barat degut a l’explotació infantil? S’han de prendre decisions ètiques, la qual cosa, per cert, no es pot fer si es viu en la pobresa.”

Jane Goodall

 

Aquesta frase contundent és d’una de les investigadores més conegudes de la nostra època: Jane Goodall. La científica ha passat més de 60 anys investigant la conducta dels ximpanzés en llibertat. Com ella, milers de dones a tot el món es dediquen a la recerca. Són moltes menys de les que ens agradaria, o menys de les que voldrien treballar en aquest camp. De fet, només un 30% de totes les persones que es dediquen a la investigació són dones. A més, un estudi publicat a la revista PLOS ONE mostra com les investigadores són menys citades a articles científics, menys promocionades i menys reconegudes, i estan pitjor pagades.

Només un 30% de totes les persones que es dediquen a la investigació són dones. A més, un estudi publicat a la revista PLOS ONE mostra com les investigadores són menys citades a articles científics, menys promocionades i menys reconegudes, i estan pitjor pagades

Cada vegada hi ha més llibres, conferències i articles a mitjans de comunicació sobre la contribució de les dones a la ciència. Però, per què celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència? Es tracta d’un dia internacional establert fa només sis anys per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). El seu objectiu és aconseguir l’accés i la participació equitativa de les dones i les nenes a la ciència, fomentar la igualtat de gènere i l’empoderament. En altres paraules, està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 4 i 5 de l’Agenda 2030.

Però, per què no hi ha equitat en l’accés a l’educació superior i a les oportunitats laborals? Des de la infància existeixen estereotips de gènere marcats per la publicitat i l’educació, que faran que més nenes desitgin dedicar-se a treballs de cures, mentre que als nens se’ls animarà a estudiar carreres científico-tècniques.

El biaix de gènere a la universitat

Una vegada a la universitat, en general hi ha més dones que homes. En carreres biomèdiques, més de la majoria d’estudiants són dones. No és el cas de les carreres de “ciències pures” conegudes com a STEM per les sigles en anglès (Science, technology, engineering, and mathematics). De fet, segons un article recentment publicat, existeix un biaix a l’hora d’escollir què estudiar: les dones representen el 55% de les persones que estudien ciències socials o biològiques i el 43% de les que escullen matemàtiques o estadística, però estan infrarepresentades en carreres com ara informàtica (19%), física (19%) o enginyeries (21%). A més, les dones racialitzades representen menys del 5% de les persones que estudien carreres “STEM”.

 

Podem pensar que potser no hi ha tantes dones que vulguin estudiar aquestes carreres, però res més lluny de la realitat. S’ha d’analitzar-ho amb una perspectiva de gènere. Aquesta mirada ha de ser interseccional, per tractar de desgranar el problema i entendre les disparitats en col·lectius minoritaris (dones racialitzades, minories ètniques, amb millor nivell socioeconòmic, LGTBIq+…).

El perquè de la infrarepresentació

La discriminació que les dones poden experimentar en departaments “dominats per homes” fa que abandonin la seva carrera científica abans de temps, per desgast i esgotament, especialment aquelles que pateixen una doble opressió per pertànyer a col·lectius minoritaris o estigmatizats. A més, les característiques estereotipades masculines (independència, competitivitat, etc.) són més valorades en carreres “STEM” que els estereotips femenins, la qual cosa fa que es promocioni més els homes a posicions de lideratge.

Les característiques estereotipades masculines (independència, competitivitat, etc.) són més valorades en carreres “STEM” que els estereotips femenins, la qual cosa fa que es promocioni més els homes a posicions de lideratge

Un altre estudi assenyala tres factors per explicar la infrarepresentació de les dones en aquests àmbits: cultures masculines que generen un menor sentit de pertinença per a les dones, falta d’experiències primerenques amb la informàtica, física o enginyeria, i bretxa de gènere en autoconfiança. Un exemple clar el tenim en el cinema. Haurem escoltat la història d’Alan Turing per la pel·lícula “The imitation game”, on es retrata molt bé la creació de la primera computadora electrònica. Però, petit detall, se’ls va passar mencionar que 100 anys abans, Ada Lovelace havia escrit el primer algoritme de la història que més tard va ajudar Alan a posar els fonaments de la computació moderna.

Encara que hi hagi major proporció de dones en carreres biomèdiques, aquest percentatge va disminuint a mesura que avancen les posicions de lideratge a la investigació. Aquest fet es coneix com al “gràfic tisora”, derivat del famós efecte del sostre de vidre. El sistema científic està basat en una avaluació constant d’indicadors: ets allò que publiques (o més aviat “com més publiques”). Es mesura tot: la quantitat i la qualitat de les publicacions científiques, les citacions, el nombre i la quantia de beques obtingudes i l’antiguitat en la carrera investigadora.

Gràfic tisora que mostra com va descendint la proporció de dones científiques a mesura que avancen les posicions de lideratge.
Font: Informe 'She Figures 2018', Comissió Europea.

 

En cadascun d’aquestes processos d’avaluació, hi ha bretxes de gènere. Existeixen alguns biaixos, més o menys conscients, a l’hora d’avaluar candidatures de dones. A més, nosaltres mateixes ens enfrontem a la “síndrome de la impostora" i a aquella por a creure’ns que no som capaces de presentar-nos a llocs que exigeixen més responsabilitat. També hi ha qui decideix ampliar la família –en una societat que encara no assumeix que les cures són cosa de dos, permisos de maternitat que (fins a aquest any) eren transferibles, i més llargs en cas de dones que d’homes, etc.– Hi ha molt per fer encara…

L’impacte de la COVID-19 en l’educació de les nenes

Tampoc podem deixar de mencionar el tema de l’any, per les tremendes conseqüències en la inequitat de gènere i l’escolaritat. Quines conseqüències està tenint la pandèmia de COVID-19 en l’educació de dones i nenes? Se sap que l’educació de les nenes té conseqüències molt positives, primer per a elles, però també per millorar la salut infantil, millorar la incorporació al mercat laboral i reduir els matrimonis infantils.

La UNESCO estima que 11 milions de nenes no tornaran a l'escola després de la pandèmia, per la qual cosa hem perdut l’oportunitat que 11 milions de nenes puguin tenir accés a una educació de qualitat. Això repercutirà en les seves vides a mig i llarg termini, així com en les seves comunitats.

La UNESCO estima que 11 milions de nenes no tornaran a l'escola després de la pandèmia, per la qual cosa hem perdut l’oportunitat que 11 milions de nenes puguin tenir accés a una educació de qualitat. Això repercutirà en les seves vides a mig i llarg termini

Per tot això, però per molts més motius, hem de fer recerca amb perspectiva de gènere, desenvolupar una ciència crítica, amb valors, transformadora, en comptes d’estàtica; una ciència que assenyali els problemes del mateix sistema científic i de la societat en que vivim i que creï el lloc perfecte per establir un debat obert sobre les seves solucions. Perquè només mitjançant una igualtat real podrem construir una societat millor.

 

"Per fer front als immensos desafiaments del segle XXI –des del canvi climàtic fins als trastorns tecnològics– ens cal la ciència i tota l’energia necessària i, per això, el món no pot privar-se del potencial, la intel·ligència i la creativitat dels milers de dones que son víctimes de desigualtats o prejudicis tan arrelats.

En aquest Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, la UNESCO fa un crida a la comunitat internacional, als Estats i a cada persona perquè es mobilitzin a fi de fer realitat la igualtat, tant en l’àmbit de les ciències com en d’altres camps. La humanitat només pot sortit guanyant, igual que la ciència."

— Missatge d’Audrey Azoulay, Directora General de la UNESCO

Continguts relacionats

#Cuéntame11F​: Les científiques alcen la veu


Dones científiques i salut global. Com avançar cap a l'equitat de gènere?