El mosquit: la meva 'femme fatale'

El mosquit: la meva 'femme fatale'

17.8.2017

Els mosquits també tenen la seva cara amable. Només cal observar-los de més apropEn el dia internacional del mosquit (20 d'agost), tothom pot llegir fins a quin punt és mortal. D'acord, el mosquit és –de lluny– l'assassí número 1 i suposo que per aquest motiu mereix el seu dia especial. Però avui també voldria atorgar-li un cert reconeixement. Al llarg dels darrers 15 anys, més o menys, he estat treballant amb mosquits, malgrat que el concepte de "treballar amb" no sigui el més encertat, ja que rarament són cooperatius. Els mosquits també tenen la seva cara amable. Només cal observar-los de més aprop.

La bellesa òbvia és a l'exterior. En observar de prop, per exemple, el mosquit tigre femella que trobem als nostres jardins i patis de Barcelona, podem identificar-hi fàcilment boniques franges i punts negres i blancs (fixeu-vos en la imatge de sota). Estareu d'acord amb mi que és una criatura esplèndida. Però, com sempre, hi ha excepcions. Personalment, el mosquit Culex em sembla dels més avorrits i menys atractius.


Un mosquit tigre femella famolenca. Imatge: Centers for Disease Control and Prevention's Public Health Image Library (Wikipedia)

Fixeu-vos, tan sols, en els moviments que fa per arribar fins a nosaltres (o, encara millor, quan persegueixen un dels nostres amics o companys). Ens perceben des de la llunyania, enfoquen i miren d'atansar-se amb curts moviments en ziga-zaga mentre retenen aquell núvol flairós que desprenem. I mentre vigilem les cames per matar-la quan torni, resulta que ja s'ha apropat i ens ha picat el dit. Apa!

No triguen a tornar-se resistents als insecticides i, així, dificulten molt el cotrol vectorialEl procés d'alimentació també resulta fascinant. La manera com obtenen la nostra sang gràcies a un equip d'eines especialitzades. No es tracta d'una única agulla! Feu una ullada a aquest vídeo. Tot seguit s'omplen a poc a poc amb la nostra sang vermella i brillant, i n'extreuen una goteta del que ja no els cal de nosaltres. A continuació, s'allunyen amb un vol maldestre, com el d'un avió sobrecarregat que pilota algú amb unes copes de més.


Observació d'un mosquit de la malària femella alimentant-se a la meva mà, al sud de la Guaiana. Imatge: Silvie Huijben

El que ens emmalalteix és el patogen, no el mosquit!són criatures molt enginyoses en adaptar-se a nosaltres ràpidament. Pensem en les eines que fem servir en contra d'elles. No triguen a tornar-se resistents als insecticides i, així, dificulten molt el control vectorial. I el gènere Aedes —les dames responsables de la transmissió del zika, el dengue, el chikungunya i la febre groga— s'han adaptat completament a la nostra forma de vida: s'estan molt a prop nostre, de les nostres cases, i crien en aquelles petites quantitats d'aigua estancada que, per descuit, deixem a l'exterior. Són mètodes molt enginyosos per sobreviure.


Aedes aegypti alimentant-se en unes ampolles de cervesa que contenen una mica d'aigua de pluja, descobert per un grup de vigilància de mosquits del Servei de Control Vectorial a la Guaiana.

Òbviament, hi ha molts altres motius pels quals aquestes criatures em fascinen, però me les guardo per un altre moment. Per ara, recordeu que el el que ens emmalalteix és el patògen (el responsable del paludisme, la filariosi, el dengue o el zika, per exemple), no el mosquit! El mosquit femella es una simple missatgera; una molesta missatgera que ens persegueix, ens pica i fa que ens gratem.