Segle XXI: Els reptes de la salut global

Segle XXI: Els reptes de la salut global

09.4.2019
image alt

[Aquesta entrevista es va publicar originalment al blog de Caixa Ciencia, amb motiu del Dia Mundial de la Salut]

 

Antoni Plasència és el director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre de recerca de referència internacional impulsat per ”la Caixa”. Plasència és també metge consultor del Departament de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i professor visitant de la Universitat de Barcelona. A ISGlobal, dirigeix un equip de 385 persones decidides a millorar la salut global i a promoure l’equitat en salut a través de la recerca i la translació i aplicació del coneixement, àmbits amb els quals ”la Caixa” està fermament compromesa. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, parlem amb ell sobre els principals reptes de la salut i sobre el paper que té la recerca per poder afrontar-los.

 

Quins són els reptes més urgents als quals s’enfronta la salut global al segle XXI?

Hi ha un conjunt de reptes als quals cal respondre de manera simultània, jo no establiria una prioritat. Els primers són els que s’adrecen a lluitar contra la mortalitat prematura, els problemes de salut que continuen afectant l’esperança de vida dels infants. Aquí parlem sobretot de malalties infeccioses: de malària, tuberculosi, infeccions respiratòries i diarreiques, però també de nutrició. Si no resolem aquests problemes, no podrem assegurar l’equitat, perquè hi continuarà havent una part molt important del món que quan neix ja té un codi postal, per dir-ho d’alguna manera, molt més determinant per al seu futur que el seu codi genètic.

Antoni Plasència dirigeix un equip de 385 persones decidides a millorar la salut global i a promoure l’equitat en salut a través de la recerca i la translació i aplicació del coneixement

Segons l’OMS, l’any 2020 hi haurà més persones majors de 60 anys que nens menors de 5... Què passa amb la salut de la gent gran?

Aquí el repte és l’emergència de les malalties cròniques: hem d’assegurar la salut a les poblacions de mitjana edat, limitar l’impacte del càncer, de les malalties cardiovasculars, els problemes de salut mental, etc.

Es calcula que el canvi climàtic causarà 250.000 morts addicionals a l’any entre els anys 2030 i 2050. Els problemes ambientals tenen cap impacte sobre la salut?

La salut està estretament vinculada als recursos naturals: l’accés a l’aigua, el canvi climàtic, les temperatures que ens permetin funcionar de manera normal.. Un repte crucial és el de la contaminació, la relació entre l’abús dels recursos naturals i la salut.

"Hem d’assegurar que aquesta ciència es trasllada a l’acció, que s’implanten les solucions per contribuir a transformar i millorar la vida de les persones"

Hi ha cap altre repte per destacar?

No podem oblidar el de les epidèmies i les pandèmies, és a dir, els fenòmens de salut que, per la rapidesa i l’impacte, poden ser molt disruptius a curt termini i a escala global. I quan dic disruptius no em refereixo només a l’àmbit de la salut, sinó també en termes d’economia, geopolítica, seguretat, etc.

Quin paper té la comunitat científica a l’hora d’afrontar aquests reptes?

La recerca està al servei de la salut, tant per conèixer els problemes com per trobar les solucions. Però no n’hi ha prou, tot i que és significatiu i important, amb generar nou coneixement a partir de la ciència: hem d’assegurar que aquesta ciència es trasllada a l’acció, que s’implanten les solucions per contribuir a transformar i millorar la vida de les persones. Sense ciència, difícilment podrem trobar innovacions que marquen la diferència amb les generacions futures.

Quin és l’objectiu d’ISGlobal?

ISGlobal es un centre de recerca i de translació que entén que, en un món interdependent i acceleradament interconnectat, la salut necessita una visió global. Dit d’una altra manera: que els problemes de salut no entenen de fronteres i, per tant, tampoc no ho fan les solucions.

Quin pes tenen les entitats filantròpiques com ”la Caixa” en el compliment d’aquest objectiu?

Sense recursos, les bones idees no es poden desenvolupar. En aquest sentit, l’aposta de ”la Caixa” pel coneixement com un element transformador en pro de la salut i l’equitat, com també el seu compromís amb la salut com a element determinant del progrés de les societats, és una visió singular i molt valuosa. D’altra banda, també destaca la contribució a les col·laboracions publicoprivades. Generalment, en ciència, la major part dels suports a la recerca són de naturalesa pública, i és bo que sigui així, però sense el sector privat ens quedaríem a mig camí. En aquest cas, ISGlobal reflecteix aquest compromís d’unir suport privat i suport públic.

"La salut no hi entén, de fronteres. Això vol dir que ni els problemes de salut entenen de fronteres ni tampoc les seves solucions"

Quines conclusions extreu de la seva trajectòria en salut pública i global?

La salut no hi entén, de fronteres. Això vol dir que ni els problemes de salut entenen de fronteres ni tampoc les seves solucions. En un món sense fronteres, els problemes viatgen de manera accelerada. Tenim l’exemple de la contaminació atmosfèrica, que es desplaça i afecta comunitats lluny d’on s’origina, continuem tenint l’exemple del virus de l’Ebola... Així que no es tracta de veure els problemes aïlladament als països, sinó d’aquesta visió de conjunt. En aquest moment, tots som veïns de tots, tots depenem de tots, i els problemes de salut i les seves solucions també tenen molt a veure amb el nostre futur compartit.

 

L’activitat d’ISGlobal se centra en dues grans àrees: malalties infeccioses i malalties no transmissibles i medi ambient, en les quals la seva contribució ha estat determinant. Destaquen la seva aportació en la lluita contra la malària i la malaltia del pian.