Sant Jordi i els caça-dragons d'avui dia

Fa uns dies, en una mansa sèquia al sud de Barcelona, va sortir del seu capoll una moderna dragona de llargues i primes potes lluitant per mantenir la seva metamorfosada figura en equilibri sobre l'aigua. Potser resulti una miqueta brusc, donat el càlid i agradable ambient primaveral, afirmar que es tractava d'una femella, però aquesta és la biologia dels dracs d'avui dia i com a científic que sóc, estic obligat a relatar les dades tal qual es presenten. Una vegada estabilitzada en l'aigua, la dragona va batre les seves recentment formades ales i va volar baix pels càlids camps a la recerca de la sang de la seva presa.

El 23 d’abril passat, els carrers de Barcelona es van veure repletes de roses i llibres amb motiu del dia del seu patró, Sant Jordi. Explica la llegenda que un 23 d'abril, al sud de Barcelona, Sant Jordi va matar un drac abans que aquest pogués devorar a una bella princesa. De la sang del drac va brollar una rosa, que el cavaller va regalar a la princesa. D'aquí la festivitat del dia de Sant Jordi a Barcelona. El 1923, els protagonistes d'aquesta celebració es percataren que tant William Shakespeare com Miguel de Cervantes —creador de l'aspirant a cavaller El Quixot— havien mort el 23 d'abril de 1616. Des de llavors, s'intercanvien llibres i roses.

Carles Aranda és un caça-dragons. Tots els matins viatja des del centre de Barcelona fins a la seva oficina, situada en una masia restaurada a la vora del riu Llobregat, al sud de Barcelona. Des del seu escriptori amb vista als camps que porten a l'aeroport, idea estratègies per combatre els mosquits que ataquen a princeses, prínceps, nens i erudits; a tots els veïns del delta del Llobregat, dels barris de Barcelona i de les ciutats i pobles catalans. Ha substituït l'espasa de Sant Jordi pel pulverizador d'ultra baix volum (UBV), un nebulitzador industrial muntat en un camió, i barrils d'un bacteri ecològicament inofensiu anomenat Bacillus thuringiensis (BTI) que parasita i mata les larves de mosquit en les tranquil•les aigües de sèquies i estanys. Porta l'estendard de la salut pública contra els dracs d'avui dia que, a més d'assetjar-nos amb les seves picades, s'arrisquen a derrotar-nos amb els patògens que incuben en les glàndules salivals. Els virus responsables de la febre hemorràgica groga, encefalitis per virus del Nil Occidental, dengue i chikungunya —coneguts col•lectivament com arbovirus (de l'anglès ARthropod BOrn VIruses, ‘virus transportats per artròpodes’)— són transmesos als humans per la picada del mosquit femella (els mosquits mascle s'alimenten principalment de sucre i generalment no busquen sang humana).

El 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, Carles va estar fent classe als alumnes d'un curs d'una setmana sobre malalties arbovirals organitzat per ISGlobal i la Universitat de Barcelona. Els estudiants procedien de diferents punts del planeta: Perú, Colòmbia, Alemanya, Espanya, Austràlia i Uganda. La seva educació abastava coneixements de medicina, veterinària, entomologia i ciències de laboratori. Van acudir a ISGlobal per aprendre els fonaments de la biologia de l'arbovirus i la dinàmica de transmissió, així com les estratègies per al diagnòstic, tractament i prevenció de malalties arbovirales. Entre els professors, a més de Carles, hi havia altres experts en malalties arbovirals reconeguts internacionalment: Lyle R. Petersen, director de la Divisió de Malalties Infeccioses Transmeses per Vectors dels Centres per a la Prevenció i el Control de Malalties d'EUA; Paul Reiter, un líder en la investigació entomològica sobre dengue, febre groga, virus del Nil Occidental i malària a l'Institut Pasteur de París; Mikel Martínez, cap de diagnòstics de laboratori per a malalties arbovirals a l'Hospital Clínic-Universitat de Barcelona; Matthias Niedrig, viròleg a l'Institut Robert Koch de Berlín; Hervé Zeller, del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties d'Estocolm, i Jean Lang, que ha dirigit la recerca de camp sobre la vacuna contra el dengue a la companyia farmacèutica Sanofi Pasteur a Lió. Vaig compartir la direcció del curs amb Lyle, aportant el meu entusiasme per la comprensió de la biologia d'aquestes malalties i per l'aplicació del ràpid apilament de coneixement pel que fa a les intervencions en matèria de salut pública. Francament, donada la complexa i variant interacció entre ecologia humana, biologia del vector i patogènia viral, resulta més fàcil armar-se de l'entusiasme per aprendre que l'aplicació del coneixement adquirit.

Els estudiants van aprendre com els anteriors caça-dragons, com el general William Gorgas en 1905 i Fred Soper en la dècada dels 50, van liderar campanyes que van ser a punt de derrotar al mosquit vector de la febre groga i el dengue a les Amèriques. Regió per regió, país per país, aquests homes van eliminar sistemàticament punts de reproducció del mosquit, lluitant contra ell fins a gairebé extingir-lo a les àrees tractades. Però la població mundial ha crescut de menys de dos mil milions en aquells anys a més de set mil milions avui dia, en gran part pel creixement a les ciutats, i la croada per acabar amb el drac s'ha convertit en una gesta gairebé quixotesca. L'espectacular augment de les poblacions urbanes, els ràpids viatges entre ciutats llunyanes i la tremenda expansió del comerç internacional ha complicat molt més el control del mosquit. El drac ha tornat, a fi que les actuals epidèmies de dengue s'estenguin ràpidament per ciutats de Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica, provocant milions de casos de malaltia febril. El virus del Nil Occidental, que amb anterioritat era pràcticament silenciós al Vell Món, va envair Amèrica fa 15 anys i s'ha propagat per Amèrica del Nord, acabant amb les vides de centenars de persones. El virus chikungunya va ser important a Europa durant els enormes brots en l'Índia i les illes de l'oceà Índic, derivant en una epidèmia de febre de chikungunya a Itàlia i transmissió local a França. La febre groga continua provocant milers de morts evitables en àrees tropicals d'Àfrica i Sud-amèrica, i l'encefalitis japonesa produeix lesions als nens a Àsia.

El curs va donar a conèixer als estudiants noves espases i escuts que podrien defensar-nos contra aquestes malalties. Els entomòlegs estan desenvolupant mètodes per infectar els mosquits amb paràsits bacterians que poden escurçar les seves vides i disminuir la seva capacitat de transmetre virus patògens. S'albiren noves vacunes. Els avanços en tècniques de laboratori han forjat noves proves diagnòstiques per a la detecció precoç d'infeccions arbovirals. Els nous sistemes de vigilància de salut pública basats en internet estan seguint el rastre dels moviments del drac, detectant quan dorm i determinant quan i on podria despertar-se.

Sant Jordi va matar al drac en un camp al sud de Barcelona. El 23 d'abril passat, mentre els estudiants es reunien al voltant de la masia a la vora del Llobregat, Carles va penjar un parany per a mosquits de diòxid de carboni de la branca d'una figuera. L'endemà passat, portaria a classe el mosquit capturat que havia sortit de la sèquia propera. Entre els centelleigs que esquitxaven l'herba al costat de les velles parets de pedra de la masia, algú va trobar el cos d'una sargantana, marcit i mústic pel sol. Carles ho va recollir. Semblava… un drac mort fa molt temps.