Preparaos: los animales más peligrosos del planeta han venido para quedarse

Prepareu-vos: els animals més perillosos del planeta han vingut per quedar-se

17.8.2016

La família Aedes és l'espècie de mosquits més bella que existeix: petits i foscos amb punts brillants i ratlles blanques. Però la seva bellesa només és a l'exterior. En realitat, aquests mosquits Aedes són diminutes màquines de matar: són la família de mosquits més mortífera del planeta, ja que transmeten diversos virus. Tot i que el chikungunya i, més recentment, el zika han acaparat tota l'atenció, el dengue i la febre groga suposen una amenaça major.

Els mosquits Aedes són diminutes màquines de matar: són la família de mosquits més mortífera del planeta, ja que transmeten diversos virus

Però, per què la família Aedes té tant "èxit"? Per una senzilla raó: depenen menys de l'aigua de pluja que els seus cosins Anopheles, responsables de la transmissió de la malària. Els Aedes no són gens exigents i es reprodueixen en els dipòsits d'aigua més diminuts, com petits bidons, canalons obstruïts, plats per testos, galledes, abeuradors de mascotes i ocells, etc. A més, són agressius i piquen amb freqüència, podrien alimentar-se de nosaltres cada dia, mentre que els Anopheles només piquen entre les postes d'ous (cada tres dies quan fa calor).

Els triomfs més recents del mosquit tigre, un dels membres de la família Aedes, a Europa es pot atribuir a la seva capacitat d'adaptar-se ràpidament a les condicions de la zona: s'ha adaptat als nostres climes hivernals més freds i ha demostrat ser un bon rival de les espècies de mosquit locals. També ha aconseguit envair grans zones d'Europa cada any fent autoestop, en cotxes i camions (transport passiu).

Tot i que el chikungunya i, més recentment, el zika han acaparat tota l'atenció, el dengue i la febre groga són malalties molt més devastadores i provoquen moltes més morts i destrucció

Els virus també mereixen un reconeixement: al contrari que el paràsit de la malària, que requereix un mínim de 8-9 dies per reproduir-se dins del mosquit abans de la posterior transmissió, s'ha observat que els virus passen pel mosquit molt més ràpid i, de vegades, infecten una nova persona en 1-2 dies. Aquesta rapidesa del desenvolupament depèn en part de la temperatura, que destaca una altra diferència: mentre el creixement dels paràsits de la malària s'alenteix després d'una certa temperatura òptima, els virus es reprodueixen més i més ràpid quan la temperatura augmenta. Això vol dir que són perillosos no només ara, sinó també en un futur si la temperatura segueix augmentant.

Per què la família Aedes té tant "èxit"? Per una senzilla raó: depenen menys de l'aigua de pluja que els seus cosins Anopheles

Què hem de fer per evitar que aquests molestos mosquits ens piquin i, per tant, ens transmetin malalties? Podem vestir samarretes de màniga llarga i pantalons llargs, portar mitjons, sabates i barret a la tarda (encara que sento dir que els mosquits se les empesquen per picar a través de certs teixits), usar repel·lent (amb DEET) i protegir-nos amb mosquiteres quan els mosquits segueixen actius a l'anar-nos al llit. No obstant això, la manera més òbvia és eliminar totes les fonts d'aigua estancada dels nostres habitatges i propietats perquè els mosquits no puguin reproduir-se. Però això requereix un esforç col·lectiu: els mosquits continuaran picant-nos si els nostres veïns no prenen mesures.

A ISGlobal ens interessem particularment pel mosquit tigre, ja que aquesta espècie abunda tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, i donem per fet que pot transmetre la gran varietat de virus esmentats anteriorments. Tot i això, procurem no centrar-nos únicament en el mosquit tigre. Comptem amb un clima apropiat per l'Aedes aegypti, o el "mosquit de la febre groga", que va habitar a Espanya fins el 1953.

L'actual falta de vigilància entomològica en moltes parts del món és alarmant

A més, s'han registrat altres mosquits Aedes invasius (Aedes koreicus i Aedes japonicus) a Europa i pot ser que entrin a Espanya. Necessitem un sistema de vigilància entomològica adequat, vigilar de prop la situació actual del mosquit, avaluar el risc de malaltia i estar preparats per brots. I aquest és el quid de la qüestió: l'actual falta de vigilància en moltes parts del món és alarmant. Si atenem a països càlids com Espanya, la vigilància és d'extrema importància, perquè no es tracta de "quan transmetin, sinó de "quan transmetran" malalties els nostres mosquits Aedes.