En dues rodes cap a la salut

Crec que vaig començar el meu camí cap a la salut fa cinc anys, quan vaig deixar de fumar. Vaig aconseguir deixar-ho a la primera! Tot i que no va ser gens fàcil. Tot va començar perquè el meu dentista em va dir que tenia les genives fosques de tant fumar. Aleshores fumava un paquet diari. Vaig agafar por i, malgrat no confiar-hi gaire, vaig provar de deixar-ho i ho vaig aconseguir. Sense pastilles! Perquè quan vaig saber el que costaven vaig pensar que seria malgastar els diners en una cosa que probablement no aconseguiria. Vaig passar les pitjors setmanes de la meva vida. Era tan fort el mono que tenia que la ment ja no podia lluitar més contra les ganes de fumar i a les vuit del vespre me n’anava a dormir totalment derrotada, com a remei i per oblidar el tabac. Diria que mai no me n’he anat al llit tan d’hora i que mai no he tingut tanta ansietat.

Vaig deixar el tabac, però em vaig enganxar als caramels. Vaig engreixar-me molts quilos. Cada vegada em feien més mal els genolls, sobretot quan pujava o baixava escales. Contínuament tenia mal d’esquena i, per si no fos prou, m’ofegava de seguida que començava a córrer perseguint l’autobús o pujant algun carrer una mica costerut. Així doncs, després d’haver assolit el gran repte de deixar de fumar, em vaig proposar fer dieta. Vaig provar-ne totes les conegudes: la hipocalòrica, la keto, la de la sopa de tomàquet... però cap no em va funcionar. L’ansietat era molt forta, pensava massa a fumar.

Va ser el gener de 2020, poc abans del confinament per la Covid, quan em vaig plantejar un canvi en la meva vida. Volia cuidar-me més. Vaig decidir demanar als Reis Mags una bici

Va ser el gener de 2020, poc abans del confinament per la Covid, quan em vaig plantejar un canvi en la meva vida. Volia cuidar-me més. Animada pels meus companys i companyes de la Iniciativa Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut, que sempre parlen dels beneficis de la bicicleta per a la salut, vaig decidir demanar als Reis Mags una bici. La més barata que vaig trobar, perquè feia més de 20 anys que no m’havia pujat a una i no sabia quant em duraria el propòsit per a l’any nou.

El primer dia que la vaig agafar gairebé em mato. Els enginyers que tinc a casa no havien caragolat bé el manillar i la bici anava cap a un cantó i les rodes, cap a un altre. Vaig caure i em vaig masegar, però no em vaig rendir. Cada cap de setmana anava en bici de Sant Feliu de Llobregat a Molins de Rei (Barcelona), parant en cada semàfor perquè em cansava moltíssim. A mesura que passava el temps, vaig anar veient que cada vegada m'era més fàcil i gaudia més. Pedalava amb música si anava sola, o xerrant amb algun dels meus fills si m'acompanyaven.

Cada cap de setmana anava de Sant Feliu de Llobregat a Molins de Rei (Barcelona), parant en cada semàfor perquè em cansava moltíssim. A mesura que passava el temps, vaig anar veient que cada vegada m'era més fàcil i gaudia més

Anar amb bicicleta em va animar a cuidar també la meva alimentació i vaig començar una nova dieta. Em va caldre l'ajuda professional que una companya de treball em va recomanar. A priori era gairebé impossible perdre tants quilos jo sola. Però em van ensenyar, amb el disseny d'una sèrie de menús, a menjar de manera sana i amb menys calories, i em van inculcar el no picar entre hores. També em van ensenyar a no culpabilitzar-me si un dia menjava alguna cosa que no estava en els menús. M'animaven i em deien: “No passa res, l'endemà segueixes amb la teva dieta normal i ja està!” He passat d'haver-me de que guiar amb els menús impresos a tenir-los interioritzats i poder-los variar de forma ordenada. Avui dia aquesta dieta sana forma part de mi.

Avui dia, estic molt orgullosa d'haver perdut més de vint quilos en menys de dos anys. Això hauria estat impossible sense la combinació perfecta d'una dieta sana i la recuperació física que m'ha permès la meva bicicleta

Aviat es van començar a veure els resultats i jo cada vegada em vaig anar trobant més bé. A nivell físic, vaig passar de sentir-me maldestra i pesada a poder caminar llargues distàncies i fins i tot córrer sense ofegar-me a la primera. A nivell anímic, el canvi ha estat espectacular. M'ha ajudat a poder viure millor algunes situacions complicades que han arribat a la meva vida i que són difícils de gestionar. Podia haver triat qualsevol altre esport, però vaig escollir la bici perquè a part d'ajudar-me a muscular després de la pèrdua de pes, també m'ajuda amb la coordinació, que és molt important. D'altra banda, em desplaço sense contaminar i m'encanta el ritme de la bicicleta, que el marco jo depenent del meu estat físic. I a més em permet observar l'entorn i gaudir-lo. La meva ruta preferida és la que voreja el riu entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

Avui dia, estic molt orgullosa d'haver perdut més de vint quilos en menys de dos anys. Això hauria estat impossible sense la combinació perfecta d'una dieta sana i la recuperació física que m'ha permès la bicicleta.

Així que mentre el cos m'ho permeti penso continuar gaudint de la meva bici!