Physical Activity, Public Transport and Active Transport: a Combination with Health Benefits

Activitat física, transport públic i transport actiu: una combinació amb molts beneficis per a la salut

19.9.2019
image alt

[Aquest article s'ha publicat originalment en el butlletí 'Espai Salut' de la Diputació de Barcelona]

Existeix una pandèmia silenciosa que s’està propagant globalment. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que una de cada quatre persones adultes al món —i més del 80% de la població adolescent— no acumula suficient activitat física. Cada vegada ens movem menys i això repercuteix de manera molt negativa a la nostra salut. Tant és així, que el sedentarisme ja s’ha convertit en un dels principals factors de risc de mortalitat a tot el món. Les dades de què disposem indiquen que el sedentarisme està relacionat amb el 6% de les malalties coronàries, el 7% de la diabetis tipus 2 i amb el 9% de la mortalitat prematura.

Per combatre aquest problema global, l’OMS ofereix una sèrie de recomanacions que, en el cas de les persones adultes de fins a 64 anys, es resumeixen en fer 150 minuts d’activitat física moderada a la setmana o bé 75 minuts d’activitat física vigorosa. Activitat física moderada no vol dir practicar exercici, sinó que inclou activitats quotidianes que impliquin despesa energètica, com ara les feines no sedentàries, les tasques de la llar o fins i tot jugar o desplaçar-se. Per tant, per mantenir-se físicament actius i actives no és imprescindible passar pel gimnàs. Existeix una manera senzilla, assequible i barata d’incorporar l’activitat física a la nostra rutina diària i complir amb les recomanacions de l’OMS: practicar el transport actiu.

Existeix una manera senzilla, assequible i barata d’incorporar l’activitat física a la nostra rutina diària i complir amb les recomanacions de l’OMS: practicar el transport actiu

Les formes més comuns de transport actiu són caminar i anar en bicicleta. Simplement fent els trajectes quotidians a peu o pedalant ja es pot assolir els minuts d’activitat física diaris recomanats. Les persones que hagin de cobrir distàncies més llargues poden combinar el transport actiu amb el transport públic, ja que aquest no sol ser porta a porta i acostuma a anar acompanyat també d’activitat física a l’inici i al final dels trajectes. El sol fet de deixar el cotxe o la moto aparcats i moure’s en aquests altres modes ja garanteix beneficis per a la salut.

Beneficis per a la salut

Els efectes positius de l’activitat física sobre la salut són nombrosos i inclouen menor risc de malaltia cardiovascular, hipertensió, diabetis i diabetis tipus 2, càncers de colon i pit i osteoporosi. Un estudi realitzat a Canadà per Warburton et al. l’any 2010 va observar una reducció del 31% en la mortalitat per totes les causes entre les persones que feien més exercici físic en comparació a les que en feien menys. Així mateix, s’ha observat que les persones físicament actives dormen millor, es troben millor i funcionen millor. I, per suposat, un augment en els nivells d’exercici físic comporta un menor risc de sobrepès.

Per altra banda, la realització d’activitat física també té efectes positius sobre la salut mental. L’evidència científica diu que un augment en els nivells d’exercici físic moderat i vigorós està associat amb una reducció de l’ansietat i la depressió, així com amb millors condicions de son. Així mateix, l’exercici físic millora el rendiment cognitiu per períodes breus de temps i també el rendiment escolar, la memòria i la velocitat de processament mental.

Fomentar l’activitat física des del disseny urbà

Com es veu, tant els beneficis de l’activitat física com els riscs que comporta el sedentarisme són coneguts. Hi ha també una solució ben identificada: el transport actiu, combinat amb el transport públic quan sigui convenient. Tanmateix, optar per desplaçar-se activament no és únicament una decisió personal. La manera en què estan dissenyats els entorns urbans i la seva xarxa de transport pot afavorir o dificultar el desplaçament actiu —i, amb ell, els nivells d’activitat física— de manera determinant.

Hi ha consens a la literatura científica sobre el fet que viure a entorns “caminables” afavoreix que les persones es desplacin activament i tinguin majors nivells d’activitat física. Apostar per una urbanització compacta dissenyada per prioritzar les necessitats de les persones que es mouen a peu fomenta l’activitat física en major mesura que els entorns dissenyats per donar prioritat als vehicles motoritzats.

Hi ha consens a la literatura científica sobre el fet que viure a entorns “caminables” afavoreix que les persones es desplacin activament i tinguin majors nivells d’activitat física

Un altre factor que contribueix de manera important a l’activitat física és la proximitat al transport públic. Allà on la població pot escollir entre desplaçar-se caminant, en bicicleta o en transport públic en lloc de fer-ho només amb cotxe, els nivells d’activitat física derivada del transport són majors.

Per tant, combatre el sedentarisme no és només una qüestió individual. Les administracions competents poden contribuir a augmentar l’activitat física de la població dissenyant ciutats amables amb la gent que es mou caminant, en bicicleta o en transport públic. Ciutats que convidin a estar al carrer i a sortir-hi a passejar i on el cotxe per a ús individual sigui més un destorb que una necessitat.