What Do You Know About the Water You Drink? Reflections on World Water Day

Coneixes l’aigua que beus? Una reflexió pel Dia Mundial de l’Aigua

16.3.2017

El 9% de la població mundial no té accés a l’aigua potable, el que causa cada any més de 500.000 morts per diarrea

L’Organització Mundial de la Salut calcula que el 9% de la població mundial no té accés a l’aigua potable, el que causa cada any més de 500.000 morts per diarrea. Mentrestant, a Barcelona, la meitat de la població beu habitualment aigua envasada, tot i que és molt més cara que l’aigua de l’aixeta i té un impacte ambiental molt negatiu. És una moda sense sentit? És un negoci insaciable? És qüestió de gust? Pot afectar la salut?

A Barcelona, el 54% de la població beu habitualment aigua envasada i el 7% l’utilitza per cuinar

Paral·lelament a les millores en l’accés a l’aigua potable a nivell mundial, el consum d’aigua envasada creix a un ritme frenètic a tot el planeta. Espanya es troba dins dels 10 països que consumeixen més aigua envasada per càpita al món i Barcelona no és una excepció. Segons dades del 2006, el 54% de la població de la ciutat beu habitualment aigua envasada i el 7% l’utilitza habitualment per cuinar. L’aigua envasada és entre 240 i 10.000 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, necessita entre 1.000 i 2.000 vegades més d’energia per elaborar-se, principalment per la producció de l’envàs i el transport, i genera tones de residus de plàstic amb conseqüències ambientals nefastes.

L’aigua envasada és entre 240 i 10.000 vegades més cara que l’aigua de l’aixeta, necessita entre 1.000 i 2.000 vegades més d’energia per elaborar-se

A què es deu aquest consum tant elevat d’aigua embotellada? La publicitat d’una poderosa indústria de l’aigua envasada s’ha encarregat de difondre el missatge que l’aigua d’ampolla és més pura, més saludable i que té més bon gust que l’aigua de l’aixeta. Segons alguns estudis a diferents llocs del món, el gust és un dels motius que més es declara per escollir beure aigua embotellada. Aquests estudis també descriuen que dins una població, el tipus d’aigua consumida varia en funció de característiques personals com l’edat, el gènere i el nivell socioeconòmic.

A Nou Barris el consum habitual d’aigua envasada per beure és del 27% mentre que a Ciutat Vella o a Sants-Montjuïc s’arriba fins al 74 i 75%

A Barcelona també es detecten diferències sociodemogràfiques i socioeconòmiques en el tipus d’aigua ingerida, de manera que el 59% de les persones amb estudis universitaris bevien habitualment aigua envasada el 2006, mentre que aquesta proporció era del 47% entre les que tenen menys estudis. Més enllà d’aquests factors individuals, a Barcelona es van detectar unes diferències geogràfiques molt més importants: al districte de Nou Barris el consum habitual d’aigua envasada per beure era del 27% mentre que a Ciutat Vella o a Sants-Montjuïc s’arribava fins al 74 i 75%. Aquestes diferències geogràfiques es corresponen amb diferents característiques de l’aigua d’aixeta que es distribuïa a la ciutat. A Barcelona, el 7% de la població rep aigua provinent principalment del riu Ter (com és el cas de Nou Barris), el 16% del riu Llobregat (com a Ciutat Vella) i la resta rep una mescla. El contingut de matèria orgànica dissolta i de sals com els clorurs o el sodi ha estat tradicionalment més alt en l’aigua d’aixeta provinent del riu Llobregat que en l’aigua provinent del riu Ter. Aquestes diferències químiques en l’aigua poden afectar les característiques organolèptiques finals en l’aigua servida i fer que l’aigua tingui un gust diferent segons les zones de la ciutat.

Aquest contingut diferent en sals també ha estat el responsable de les diferències geogràfiques en els nivells de trihalometans a la ciutat, uns compostos que es formen com a subproducte de la cloració de l’aigua, un procés imprescindible per desinfectar-la i potabilitzar-la. L’exposició de les persones a aquests compostos no es dóna només per ingestió d’aigua potabilitzada, si no també per inhalació i contacte dèrmic quan ens dutxem, rentem plats o ens banyem en piscines. Des d’ISGlobal estudiem com els subproductes de la cloració poden afectar la salut, com ara en el risc de càncer o d’efectes reproductius adversos. L’exposició al llarg de la vida a nivells elevats de trihalometans en aigua s’ha associat consistentment a un augment del risc de càncer de bufeta en homes, mentre que els resultats per altres tipus de càncer com el de colon són més inconsistents.

La qualitat de l’aigua a Barcelona ha canviat notòriament des del 2009, quan es van fer unes millores en la potabilització de l’aigua provinent del Llobregat

La situació de la qualitat de l’aigua a Barcelona ha canviat notòriament des del 2009, quan es van fer unes millores en la potabilització de l’aigua provinent del Llobregat que han permès reduir substancialment i homogeneïtzar la concentració de sals i de trihalometans a l’aigua de la ciutat. Les dades de la nova Enquesta de Salut que està fent actualment l’Agència de Salut Pública de Barcelona permetran conèixer si el consum habitual d’aigua envasada a la ciutat ha disminuït i s’ha fet més homogeni entre districtes, o si la tendència creixent en el consum és imparable.  

El proper 21 de març en parlarem a la xerrada-taller “Coneixes l’aigua que beus?"

Però realment som capaços de distingir el gust de l’aigua segons el seu origen? La poca evidència científica al respecte prové dels Estats Units i indica que el públic general no sol ser capaç de distingir entre l’aigua de l’aixeta i l’aigua envasada. Les característiques químiques i organolèptiques tant de l’aigua de l’aixeta com de l’aigua envasada varien d’un lloc a l’altre i segons la marca, pel que aquesta pregunta no té una resposta universal.

El proper 21 de març en parlarem a la xerrada-taller “Coneixes l’aigua que beus?” al Centre Cívic del Sortidor dins del cicle AiguArt coorganitzat per diverses entitats i equipaments de la ciutat de Barcelona, com La Fàbrica del Sol i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, entre altres, per celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, el proper 22 de març. Farem un tast d’aigua a cegues per esbrinar si som capaços de diferenciar pel gust l’aigua d’aixeta, l’aigua d’ampolla o l’aigua filtrada.

Referències

Gómez-Gutierrez, A., Navarro, S., Masdeu, J., Gracia, J. 2012. La qualitat sanitària de l’aigua de consum humà a Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Villanueva CM, Cordier S, Font-Ribera L, Salas LA, Levallois P. Overview of Disinfection By-products and Associated Health Effects. Curr Environ Health Rep. 2015 Mar;2(1):107-15.