Preparar-se abans de la propera crisi: ciència, presa de decisions, pràctica sanitària i ciutadania es reuneixen a Barcelona

Sis anys després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, la Plataforma de recerca i translació per a la Prevenció, Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència dels sistemes de salut davant les emergències de salut global (P3R3), liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i amb el suport de la Fundació "la Caixa", va celebrar la seva segona jornada sota el títol "Preparant-nos junts per a les crisis del demà". La trobada va reunir persones expertes en salut pública, responsables polítics, personal investigador, professionals sanitaris i representants de la societat civil per reflexionar sobre com anticipar-se millor a futures emergències treballant conjuntament.

Reunits a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Pedro Gullón Tosio, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, va marcar el to des de l’inici: "no parlem només de participació, parlem de democràcia". Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte en la Societat d’ISGlobal, va recordar que la preparació no comença quan arriba la crisi, sinó quan encara sembla llunyana. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, va destacar la importància de la ciència de la implementació per transformar l’evidència en decisions reals.

De l’aprenentatge de la pandèmia de la COVID-19 a l’acció institucional

La primera sessió va revisar els avenços de la plataforma un any després del seu llançament. Denise Naniche, exdirectora científica i Research Professor d’ISGlobal, va recordar les paraules del director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus: "tenir un sistema mèdic avançat no és el mateix que tenir un sistema de salut pública fort". Elizabeth Diago Navarro, coordinadora de l’Hub de Preparació i Resposta d’ISGlobal, va repassar el procés de participació que ha permès identificar dues prioritats estratègiques: la preparació comunitària i la translació de l’evidència científica a polítiques públiques.

Josep Lobera, director de l’Oficina Nacional d’Assessorament Científic (ONAC), va subratllar la necessitat de comptar amb intermediaris neutrals que filtrin la informació en moments de crisi: "tu reps mil informacions i és com no rebre’n cap; necessites un traductor científic". Josep Maria Jansà, exdirector de Vigilància i Promoció de la Salut Pública de Barcelona, va afegir que "la confiança en les institucions s’ha de guanyar en temps de no crisi". El debat amb el públic va abordar com reconstruir la confiança ciutadana en un context més polaritzat que el del 2020 i la necessitat d’incorporar els mitjans de comunicació com a actors de la preparació.

El rol de les plataformes intersectorials

La segona sessió va reunir experiències nacionals i internacionals sobre col·laboració intersectorial. Carthage Smith, de l’OECD Global Science Forum, va sintetitzar el consens: "hem de ser sincers sobre el que sabem, el que no sabem i el que estem fent respecte al que no sabem". Tamara Giles-Vernick, coordinadora del projecte Sonar Cities de l’Institut Pasteur, va destacar la importància d’integrar la participació comunitària en estructures ja existents, en lloc de crear noves plataformes aïllades.

Des de l’àmbit nacional, Berta Suárez, cap de la Divisió de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, va subratllar la necessitat d’avançar cap a una governança multinivell més coordinada. Quentin Gaday, gerent de projectes científics d’ANRS i membre de l’equip coordinador de l’aliança BE READY, per la seva banda, va presentar l’aliança com a exemple de coordinació transnacional europea, amb un missatge clar: “apostar per la solidaritat no és un cost, sinó una inversió per evitar l’alt preu de la inacció”. Les intervencions van coincidir que la preparació no depèn només de noves estructures formals, sinó de cultura institucional, comunicació del risc clara i confiança prèvia entre actors.

Construir cultura de preparació

Els tallers de la tarda van aprofundir en les dues línies prioritàries de P3R3: preparació comunitària i translació de l’evidència. Aquests van convergir en una mateixa conclusió: els canals de confiança amb la ciutadania i els mecanismes d’assessorament científic s’han de construir abans que arribi la crisi, no durant.

En el tancament de l’esdeveniment, Gonzalo Fanjul, director d’Anàlisi i Desenvolupament d’ISGlobal, va destacar que el valor de la plataforma P3R3 rau a reunir actors que habitualment no dialoguen per construir respostes conjuntes davant un context de “policrisi”, i va subratllar que la preparació exigeix col·laboració entre sectors i confiança social davant la desinformació. Antoni Plasència Taradach, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, va reafirmar el compromís institucional amb la plataforma P3R3 i va remarcar que apropar el coneixement a les decisions públiques és, en el fons, una manera de frenar la polarització.