Per què l'hepatitis viral persisteix entre la població migrant a Europa i el paper clau dels agents comunitaris per tancar la bretxa

Les barreres estructurals i lingüístiques impedeixen l'accés a eines sanitàries fonamentals. Descobreix com el projecte HEP-HOP està formant el personal de primera línia per a una atenció descentralitzada.

Temps de lectura: 3 min

[Aquest post l'han estat escrit Aina Nicolàs, Camila Picchio i Anthony Armenta, del Grup de salut pública i malalties hepàtiques d'ISGlobal.]

Existeix una vacuna, proves de diagnòstic ràpid i opcions de tractament eficaces. Es podria pensar que l'hepatitis viral està a punt d'erradicar-se, però encara queda molt per fer.

L'últim Informe Mundial sobre l'Hepatitis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat de manifest que les infeccions per hepatitis viral, inclosos els virus de l'hepatitis B (VHB) i de l'hepatitis C (VHC), continuen causant més d'un milió de morts a l'any. Alhora, la majoria de les persones que viuen amb hepatitis viral crònica continuen sense ser diagnosticades ni tractades, la qual cosa revela una desconnexió entre les eines ja disponibles i la consecució de millors resultats sanitaris. Si ens fixem més detingudament a Europa, el panorama és igualment impactant: els objectius d'eliminació continuen sent molt lluny d'assolir-se, amb una gran bretxa tant en les taxes de diagnòstic com en les de tractament.

El repte, per tant, no és simplement si existeixen eines mèdiques eficaces. És si les persones realment poden accedir als serveis que les proporcionen, comprendre'ls i orientar-s'hi.

El repte, per tant, no és simplement si existeixen eines mèdiques eficaces. És si les persones realment poden accedir als serveis que les proporcionen, comprendre'ls i orientar-s'hi.

Això és especialment important per a les comunitats migrants a Europa, que poden enfrontar-se a barreres que els enfocaments tradicionals basats en la clínica no aborden adequadament. Aquestes comunitats es veuen afectades de manera desproporcionada i representen, segons les estimacions, el 25% de les infeccions per VHB i el 14% de les infeccions per VHC. Això es deu a una complexa interacció de factors, entre els quals s'inclouen la disponibilitat limitada d'estratègies preventives als seus països d'origen i les importants barreres per accedir als sistemes de salut d'acollida i orientar-s'hi, a la qual cosa s'afegeixen les barreres culturals i lingüístiques.

Per a algú que intenta accedir a l'atenció sanitària en un nou país, aquestes barreres poden ser tant estructurals com personals: no saber on anar per fer-se una prova, tenir dificultats per entendre la informació de salut en un idioma desconegut, gestionar cites i derivacions, o enfrontar-se a l'estigma i a idees errònies sobre l'hepatitis viral.

El diagnòstic precoç i l'atenció a temps són essencials per prevenir problemes de salut greus i reduir la transmissió.

Les conseqüències de quedar fora del sistema sanitari poden ser greus. Un diagnòstic tardà sovint fa que la infecció només es detecti quan ja s'ha desenvolupat una malaltia hepàtica avançada. Això suposa un major risc de cirrosi, càncer de fetge i, en darrera instància, la mort. En para·lel, quan les persones no saben que tenen la infecció, és possible que no prenguin les precaucions necessàries per protegir els altres, la qual cosa fa que es propagui a la comunitat sense que se'n tingui coneixement. Per tant, el diagnòstic precoç i l'atenció a temps són essencials per prevenir problemes de salut greus i reduir la transmissió.

Apropar l'atenció sanitària a on viu la gent

Per arribar a les persones que no accedeixen als serveis de salut tradicionals, hem de replantejar-nos on i com s'ofereix l'atenció.

Segons l'OMS, simplificar i descentralitzar la manera com oferim els serveis de detecció i atenció és fonamental per als esforços d'eliminació de l'hepatitis viral. Això significa portar alguns serveis més enllà dels entorns clínics especialitzats i apropar-los a les comunitats que els necessiten, alhora que es facilita a les persones el pas de les proves a l'atenció adequada.

Els treballadors i les treballadores comunitaris de salut i altres facilitadors comunitaris poden fer-ho possible.

En la pràctica, el seu paper és molt concret. Aquests professionals de la salut pública de primera línia poden explicar per què és important fer-se les proves en un idioma i un context que la gent entengui, respondre a preguntes i abordar l'estigma i els conceptes erronis, ajudar algú a trobar o accedir a un servei de diagnòstic, guiar-lo a través de cites o derivacions i connectar-lo amb el sistema de salut formal quan calgui atenció addicional. Atès que sovint provenen de les comunitats que atenen, treballen en estreta col·laboració amb elles o se n'han guanyat la confiança, poden superar les barreres culturals, lingüístiques i estructurals que els serveis de salut poden tenir dificultats per superar per si mateixes.

Els professionals de la salut pública de primera línia poden explicar per què és important fer-se les proves en un idioma i un context que la gent entengui, respondre a preguntes i abordar l'estigma i els conceptes erronis, ajudar algú a trobar o accedir a un servei de diagnòstic, guiar-lo a través de cites o derivacions i connectar-lo amb el sistema de salut formal quan calgui atenció addicional.

Això no és una idea nova.

En diferents sistemes de salut, el personal de salut comunitaria ha ajudat a estendre l'atenció a comunitats que d'altra manera podrien quedar desateses. A Ruanda, per exemple, el personal de salut comunitaria ha estat fonamental per enfortir l'atenció primària de salut, i han ampliat les seves responsabilitats des de la promoció bàsica de la salut fins a la gestió integrada de casos a la comunitat. La seva experiència demostra el que pot passar quan es reconeix els treballadors comunitaris com una part fonamental del procés pel qual les persones accedeixen i utilitzen els serveis sanitaris.

Malgrat la important contribució del personal de salut comunitària en els sistemes de salut de països d'ingressos baixos i mitjans, el seu potencial per donar suport als sistemes sanitaris en països d'ingressos alts és immens.

A Europa, un paper més sòlid i integrat dels agents comunitaris de salut podria ajudar a abordar reptes persistents en matèria de salut de la població migrant, com l'accés desigual als serveis i la creixent diversitat cultural i lingüística. Així i tot, les seves funcions no estan integrades de manera sistemàtica en els sistemes sanitaris formals. Alguns països i regions —com Bèlgica i el Regne Unit— han pres mesures per vincular més estretament el personal de salut comunitària amb l'atenció primària, mentre que en altres llocs la seva participació continua sent fragmentada o depèn de programes pilot o projectes de recerca concrets.

Aprofitar tot el seu potencial requereix, per tant, alguna cosa més que simplement reconèixer que els enfocaments comunitaris funcionen. Les persones que presten aquests serveis també necessiten els coneixements, les eines pràctiques i el suport necessaris per acomplir les seves funcions de manera eficaç i vincular les comunitats amb el sistema sanitari en general.

Posar en pràctica aquest enfocament a través d'HEP-HOP

Aquest és un dels reptes que pretén abordar el projecte Health Equity Programme: Hepatitis Outreach for Migrant Populations (HEP-HOP) (Programa d'Equitat Sanitària: Atenció a l'Hepatitis per a les Poblacions Migrants).

No deixar ningú enrere és l'essència d'HEP-HOP, un projecte finançat per la UE centrat a millorar l'accés a l'atenció de l'hepatitis viral entre les persones migrants a tot Europa.

Atès que apropar els serveis a les comunitats ha d'implicar les mateixes comunitats, un component central del projecte són les proves descentralitzades de detecció de l'hepatitis viral en el punt d'atenció, duta a terme amb la participació d'agents comunitaris de salut i altres facilitadors comunitaris, inclosos educadors entre iguals, mediadors socials i formadors en integració cívica.

ISGlobal i la Universitat d'Anvers estan desenvolupant un programa formatiu estructurat per capacitar el personal comunitari de primera línia amb habilitats pràctiques.

Es tracta de persones que ja es troben en una posició idònia per generar confiança, comunicar-se de manera culturalment adequada i ajudar les persones a orientar-se en els serveis sanitaris. Però perquè aquest model sigui eficaç i escalable, també necessiten una preparació estructurada per a les responsabilitats que se'ls demana assumir.

És per això que ISGlobal i la Universitat d'Anvers estan desenvolupant un programa formatiu estructurat per dotar el personal comunitari de primera línia de les habilitats pràctiques necessàries per a:

• realitzar cribratges descentralitzats,
• combatre l'estigma i les idees errònies,
• interactuar amb les comunitats migrants de manera culturalment adequada, i
• augmentar la conscienciació sobre l'hepatitis viral entre la població migrant a Europa.

Dissenyat pensant en la sostenibilitat i l'escalabilitat, el programa ha passat per un procés de revisió liderat per persones expertes en el qual han participat representants comunitaris, així com organitzacions globals de defensa, incloses la World Hepatitis Alliance i la Hepatitis B Foundation, conjuntament amb altres investigadors i especialistes.

L'objectiu és reforçar les connexions entre les comunitats i els serveis de salut ja disponibles, de manera que les persones puguin accedir al diagnòstic, l'atenció i el tractament de forma més ràpida i senzilla.

Eliminar l'hepatitis viral dependrà de fer que les eines existents funcionin per a tothom. Un suport comunitari de confiança, serveis accessibles i vincles més sòlids amb l'atenció sanitària poden ajudar a garantir que ningú no es quedi enrere.