Un nou estudi identifica intervencions cost eficaces per integrar la salut hepàtica en les estratègies contra les malalties no transmissibles

Un nou estudi publicat a The Lancet Gastroenterology & Hepatology presenta el primer consens global sobre quines intervencions s’han de prioritzar per prevenir i tractar la malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica (MASLD, en anglès) i l’esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH, en anglès). La recerca proposa un conjunt d’intervencions clau, basades en l’evidència i cost eficaces, per alinear les estratègies de salut hepàtica amb els enfocaments ja existents per a les malalties no transmissibles (MNT), i insta a integrar-les immediatament en les agendes de salut globals.

La MASLD, abans coneguda com a malaltia del fetge gras no alcohòlic, s’estima que afecta més d’un terç de la població adulta mundial. La MASH, la seva forma més greu, és una de les principals causes de cirrosi, carcinoma hepatocel·lular (el tipus més comú de càncer de fetge), trasplantament hepàtic i mortalitat per causes hepàtiques. Malgrat la seva magnitud i la seva estreta relació amb l’obesitat i la diabetis tipus 2, la salut hepàtica ha rebut històricament poca atenció política en comparació amb altres MNT (com l’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars i el càncer). Aquest estudi, coordinat per un consorci internacional de personal clínic, investigador i especialista en salut pública, busca reduir aquesta bretxa identificant les intervencions més cost eficaces, seguint el concepte de Best Buys introduït per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per reduir la càrrega de les MNT.

Un procés estructurat per prioritzar l’acció

Les investigadores i els investigadors van aplicar un procés Delphi modificat amb un panell divers de 321 persones expertes en hepatologia, salut pública, atenció primària, nutrició, endocrinologia, gastroenterologia i polítiques de salut, procedents de 85 països. Les persones participants van avaluar 15 intervencions que abasten educació, maneig clínic, prevenció, enfortiment dels sistemes de salut i polítiques. Per a cada intervenció es va revisar i sintetitzar l’evidència disponible. A més, es va analitzar si podien considerar-se quick buys, és a dir, mesures basades en l’evidència i cost eficaces capaces de generar un impacte en salut pública en un termini de cinc anys.

El resultat va ser un consens global sòlid. Les 15 intervencions van complir els criteris per a la seva priorització, encara que algunes es van considerar especialment urgents. Entre aquestes destaquen el maneig del sobrepès, l’obesitat i la diabetis tipus 2 en persones amb MASLD; la sensibilització de professionals sanitaris i pacients; el cribratge de fibrosi hepàtica; i la integració assistencial entre diferents perfils professionals. El cribratge rutinari de fibrosi hepàtica en persones amb diabetis tipus 2 va ser el quick buy més avalat (88%). Les participants i els participants també van subratllar la importància d’abordar els factors que impulsen la MASLD/MASH mitjançant reformes de l’entorn alimentari, educació sobre estils de vida i models comunitaris de prevenció, diagnòstic i atenció.

Per què és rellevant ara

L’estudi destaca l’augment ràpid de condicions metabòliques com l’obesitat i la diabetis tipus 2, que alimenten la creixent càrrega mundial de malaltia hepàtica. Moltes de les intervencions recomanades se solapen amb estratègies de prevenció ja existents davant les malalties cardiovasculars, la diabetis i altres MNT. Aquesta alineació ofereix una oportunitat eficient per als sistemes de salut: integrar la salut hepàtica és viable, basat en l’evidència, cost eficaç i pot reforçar la resposta global a les malalties no transmissibles.

“La manca de MASLD/MASH en les prioritats oficials de l’OMS per a les malalties no transmissibles limita l’impuls polític, l’assignació de recursos i el desenvolupament d’estratègies nacionals coordinades”, afirma Jeffrey Lazarus, responsable del Grup de Salut Pública Hepàtica d’ISGlobal i professor a la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy de Nova York. “En identificar intervencions que compleixen els criteris establerts per l’OMS, l’estudi ofereix als governs i als organismes internacionals una guia pràctica que pot aplicar-se immediatament.”

Missatge clau per a les persones responsables de polítiques

Les autores i els autors assenyalen que l’estudi mostra un consens global sòlid entre expertes i experts que un conjunt d’intervencions contra la MASLD/MASH compleix els criteris per ser considerat Best Buys per l’OMS. En proporcionar una priorització clara i basada en l’evidència, l’estudi pretén accelerar el progrés davant una amenaça sanitària important i encara poc reconeguda. Ofereix als governs eines pràctiques per reduir la càrrega de malaltia hepàtica i, al mateix temps, reforçar les estratègies de prevenció i control de les MNT a llarg termini.

El missatge és especialment rellevant per als països d’ingressos baixos i mitjans, on la prevalença de condicions metabòliques augmenta ràpidament mentre els recursos destinats a la salut hepàtica continuen sent limitats. Intervencions com integrar el cribratge en l’atenció primària i utilitzar proves reflex automàtiques en laboratoris, adoptar polítiques fiscals que fomentin entorns alimentaris més saludables i ampliar els programes comunitaris poden implementar-se a gran escala utilitzant infraestructures ja existents.

Referència

Lazarus, J V., Agirre-Garrido, L., White, T M., et al. Best buys for metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease and metabolic dysfunction-associated steatohepatitis: a global Delphi study. Lancet Gastroenterol Hepatol. Dec 12, 2025. https://doi.org/10.1016/S2468-1253(25)00300-0