Publicador de continguts

Recerca

La comunitat científica demana redoblar esforços davant l’avenç silenciós de les malalties hepàtiques

Experts alerten sobre la necessitat urgent de millorar la detecció de les malalties hepàtiques cròniques en un article publicat a The Lancet Regional Health Europe

06.06.2025
Foto: David Campos

Durant la primera trobada del Think-tank Global sobre Esteatosi Hepàtica, celebrada els dies 5 i 6 de juny al Palau Macaya de Barcelona, amb el suport de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), més de 100 experts internacionals van llançar una advertència contundent: milions de persones continuaran essent invisibles per als sistemes de salut si no es prioritza ja la detecció precoç i l’atenció centrada en les persones amb esteatohepatitis metabòlica (abans coneguda com a esteatohepatitis no alcohòlica).

Una malaltia comuna però invisible

L’esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD, per les seves sigles en anglès) afecta aproximadament el 33% dels adults a nivell mundial. La seva forma més agressiva, l’esteatohepatitis metabòlica (MASH, per les seves sigles en anglès), s’estima que afecta el 5% de la població general. Les persones amb diabetis tipus 2, obesitat o altres factors de risc cardiometabòlic presenten un risc significativament més alt. Tanmateix, malgrat la seva gravetat, la MASH no sol manifestar símptomes fins a fases avançades, quan pot evolucionar cap a cirrosi o càncer hepàtic.

En un article publicat a The Lancet Regional Health Europe, líders en hepatologia i salut metabòlica insten els sistemes de salut a duplicar la taxa de diagnòstic de MASH abans del 2027. Aquesta malaltia avançada, que afecta silenciosament milions de persones, rarament es detecta a temps, i es perden oportunitats valuoses per a intervencions precoces que podrien millorar el pronòstic i reduir la càrrega sanitària.

L’article destaca eines no invasives i tecnologies basades en intel·ligència artificial que permeten identificar pacients en risc des de l’atenció primària, així com l’aprovació recent d’un nou tractament que fa encara més urgent millorar l’accés al diagnòstic. Els tractaments efectius han d’anar acompanyats d’un millor diagnòstic, afirmen els autors.

Per aconseguir un canvi de paradigma en la lluita contra la MASH i posar fi a aquesta amenaça per a la salut pública l’any 2030, els autors proposen accions concretes com la realització d’avaluacions rutinàries en grups de risc, la integració de proves hepàtiques en les consultes mèdiques habituals, l’actualització de les polítiques de reemborsament i la col·laboració estreta entre l’atenció primària, endocrinologia, cardiologia i associacions de pacients.

“El futur de la lluita contra la MASH resideix en l’anticipació: no només tractar pacients en fases avançades, sinó identificar precoçment aquells que encara no tenen fibrosi. Aquest canvi cap a una hepatologia preventiva és clau per millorar la salut metabòlica de milions de persones arreu del món”, afirma Jeffrey Lazarus, cap del grup de Salut Pública del Fetge d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i primer autor de l’estudi.

La malaltia hepàtica crònica a Espanya

Durant la trobada també es va presentar un policy brief específic per a Espanya, que analitza la situació actual i proposa recomanacions concretes per avançar en la resposta a la MASLD/MASH en el sistema sanitari nacional. Espanya afronta un augment significatiu de casos de malalties hepàtiques cròniques, amb un impacte considerable en la mortalitat i els costos sanitaris.

L’any 2021, aproximadament vuit milions de persones vivien amb MASLD a Espanya, xifra que es preveu que augmenti fins als 12,7 milions (27,6 % de la població) l’any 2030. L’any 2016, s’estimaven 1,8 milions de casos de MASH, amb un increment previst fins als 2,7 milions per al 2030. Així, la mortalitat atribuïda a MASH es duplicarà, arribant a unes 7.590 morts aquell any. A més, els costos sanitaris directes associats a aquesta malaltia podrien més que duplicar-se, passant de 1.480 milions de dòlars el 2021 a 3.500 milions el 2040.

Davant aquest panorama, adverteix Jeffrey Lazarus, “recomanem una estratègia nacional liderada pel Ministeri de Sanitat en col·laboració estreta amb totes les comunitats autònomes que inclogui un registre de MASLD, la seva incorporació als indicadors clau de salut, més formació per als professionals, diagnòstic automatitzat a l’atenció primària i el reforç dels serveis comunitaris”.

Canvi en el llenguatge i l’atenció a les persones amb malalties hepàtiques

Paral·lelament, més de 40 experts han publicat a Nature Medicine la People-First Liver Charter, una fulla de ruta per eradicar l’estigma vinculat a les malalties hepàtiques, que sovint dificulta el diagnòstic i tractament oportuns. Els experts defensen un canvi cap a un llenguatge centrat en la persona i models d’atenció que prioritzin l’individu per sobre de l’etiqueta diagnòstica. Aquest enfocament pretén fomentar el respecte, l’empatia i reduir les desigualtats en salut, alineant-se amb iniciatives globals recents que proposen reanomenar les malalties hepàtiques amb termes més inclusius, promovent la dignitat i l’empoderament dels pacients.

Tot i afectar més de 1.500 milions de persones, la malaltia hepàtica crònica continua sent en gran part exclosa de les estratègies dissenyades per fer front a les malalties no transmissibles (MNT). A menys de quatre mesos de la Reunió d’Alt Nivell de l’ONU sobre les MNT, que tindrà lloc el setembre de 2025, els experts reunits a Barcelona van reclamar tancar aquesta bretxa històrica i accelerar la integració de les malalties hepàtiques cròniques en les polítiques i pràctiques clíniques a nivell mundial.

"La promoció de la salut és clau tant per prevenir l’aparició de la malaltia hepàtica esteatòsica com per alentir-ne la progressió. Per aquest motiu, calen polítiques de salut pública orientades a augmentar la consciència, promoure hàbits saludables, implementar intervencions comunitàries basades en l’evidència, fomentar la detecció precoç i reduir les desigualtats en salut", va declarar Esteve Fernández Muñoz, secretari de Salut Pública del Govern de Catalunya, durant la reunió.

Referència

Lazarus, Jeffrey V. et al. A call for doubling the diagnostic rate of at-risk metabolic dysfunction-associated steatohepatitis. The Lancet Regional Health – Europe, 2025. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2025.101320

Lazarus, J.V., Ivancovsky Wajcman, D., Pannain, S. et al. The People-First Liver Charter. Nat Med (2025). https://doi.org/10.1038/s41591-025-03759-8