Cambio climático: ¿qué efectos puede tener el aumento de las temperaturas en la salud infantil?

Canvi climàtic: quins efectes pot tenir l’augment de les temperatures en la salut de la infància?

13.6.2022
refugis climatis post.jpg
Foto: Mariona Gil / Ajuntament de Barcelona - Nens i nenes regant les plantes de les jardineres de l'Escola Els Llorers (Barcelona), que forma part del projecte de Refugis Climàtics.

[Aquest text ha estat publicat originalment al butlletí EspaiS@lut de la Diputació de Barcelona.]

 

La conscienciació i l’interès envers els perills associats a les altes temperatures han augmentat en els darrers anys. Aquesta situació no és d’estranyar, donat que la intensitat, la freqüència i la durada de fenòmens com les onades de calor s’han incrementat des dels anys ’50. Els pronòstics en aquest sentit no són gaire optimistes, ja que la tendència és que la situació s’agreugi amb el pas del temps. En general, els múltiples impactes que té la calor per a la salut i el benestar estan infravalorats com a problema de salut pública associat a la vida urbana, però les tendències d'urbanització i el fenomen d'illa de calor a les ciutats només empitjoren aquesta situació.

En general, els múltiples impactes que té la calor per a la salut i el benestar estan infravalorats com a problema de salut pública associat a la vida urbana

Cada any, amb l’arribada del bon temps i la calor, des de diferents canals de comunicació ens solen arribar missatges amb recomanacions per evitar una exposició de risc a l’excés de calor. Entre aquestes, les més habituals inclouen mantenir el cos fresc i hidratat, buscar espais amb ombra si estem a l’exterior o buscar espais frescos si som a l’interior. A més a més, el nostre cos activa mecanismes de termoregulació que ens ajuden a mantenir un equilibri entre la nostra temperatura, que ronda els 36,5ºC, i la de l’exterior.

Durant molts anys i de manera equivocada s’ha associat a la població infantil capacitats de termoregulació menors que les de la població adulta, cosa que ha estat desmentida gràcies a l’evidència acumulada en els temps més recents.

Tot i això, aquestes capacitats sí que es poden veure alterades en contextos ambientals extrems. Factors estressants fisiològics i ambientals, com la contaminació, l’obesitat, la diabetis, i d’altres comorbiditats associades podrien ser agreujants. De totes maneres, alguns estudis indiquen que els cossos dels infants pateixen afectacions diferents de les de les persones adultes com a conseqüència de la calor. Aquests tenen una relació entre la massa corporal i l’àrea de superfície menor que en els adults, la qual cosa els fa particularment vulnerables a la calor extrema.

Alguns estudis indiquen que els cossos dels infants pateixen afectacions diferents de les de les persones adultes com a conseqüència de la calor

Més enllà de les característiques físiques, els seus patrons d’activitat, on sovint predomina el joc a l’aire lliure, solen comportar una major exposició a la calor, i per tant un increment del risc d’insolació i esgotament. També, la falta de noció de la necessitat d’hidratació i dels límits d’esforç físic durant aquests esdeveniments podrien portar a situacions de risc.

Un estudi recent que revisa per primera vegada els efectes de l’augment de les temperatures en les persones de menys de 18 anys als Estats Units conclou que durant l’estiu els dies amb temperatures més altes s’associaven a major nombre de visites d’infants i adolescents als hospitals. De fet, al voltant del 12% de les visites a urgències podien atribuir-se a les altes temperatures.

Les principals causes associades van ser cops de calor i esgotaments per calor, però també infeccions intestinals bacterianes, possiblement relacionades amb canvis d’hàbits vinculats a la temperatura; per exemple, les infeccions bacterianes podrien ser degudes al consum d’aliments no refrigerats i en un estat no òptim. Tot i això, l’estudi també observa que, en poblacions joves, s’incrementen les hospitalitzacions per malalties del sistema circulatori, immunitari i nerviós durant els períodes de calor extrema, i aquests augments no poden explicar-se tan fàcilment per canvis d’hàbits.

En el dia a dia, els infants i els adolescents passen una gran part del seu temps a l’escola. En aquests espais, creixen i conviuen subjectes als fenòmens externs que els puguin afectar, com per exemple, les altes temperatures.

Les escoles com a refugis climàtics

Per això, és important que aquests espais on passaran tant de temps estiguin condicionats i preparats per les previsions climàtiques. Amb aquest objectiu, des de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’ajuda del finançament Urban Innovation Action (UIA), s’ha impulsat la creació d’una xarxa de refugis climàtics, on estan incloses les escoles. Gràcies a aquestes, no només els infants, sinó també la resta de la ciutadania, poden gaudir d’espais que els protegeixen de la calor. De fet, es calcula que a la ciutat de Barcelona, especialment vulnerable al fenomen illa de calor, no només pel seu clima sinó també per la seva compacitat, el 2100 hi haurà 30 dies càlids addicionals a l’any per sobre dels 30ºC i un augment de les temperatures extremes de 3,5ºC fins als 42,8ºC.

S’estima que els infants suporten el 88% de la càrrega de malalties deguda al canvi climàtic, sent aquells més pobres els més afectats

L’excés de calor s’ha vinculat a afectacions en el procés d’aprenentatge dels infants. Així doncs, en el marc del projecte es van realitzar intervencions en 11 escoles de Barcelona vulnerables a la calor, mitjançant la incorporació d’estructures blaves (incorporació de punts d’aigua), verdes (espais d’ombra i vegetació) i grises (actuacions sobre els edificis per millorar-ne l’aïllament).

D’entre les intervencions realitzades, destaquen la implementació de fonts multifuncionals, noves plantacions i espais verds, així com la instal·lació de pèrgoles i proteccions solars en algunes escoles. La funcionalitat d’aquestes, però, s’ha vist afectada per les restriccions derivades de la COVID-19.

A nivell mundial, s’estima que els infants suporten el 88% de la càrrega de malalties deguda al canvi climàtic, sent aquells més pobres els més afectats. Cal tenir present que l’exposició a aquest tipus de fenòmens extrems durant la infància podria tenir efectes a llarg termini que, ara per ara, són desconeguts. Així doncs, cal ser conscients dels perills que aquests fenòmens suposen per la comunitat, i especialment pels col·lectius més vulnerables, com els infants, per tal de reduir al màxim les exposicions i els riscos que comporten.