WGH Spain celebra el seu tercer aniversari donant veu a dones migrants que promouen millores en l’atenció sanitària

Més de vuitanta persones van assistir el passat 27 de novembre a la trobada anual de Women in Global Health Spain (WGH Spain), celebrada a l’edifici Media-TIC de Barcelona amb el suport d’ISGlobal. L’esdeveniment va proposar com a activitat central una taula rodona amb cinc dones migrants que treballen per millorar l’atenció sanitària que reben dones en la seva mateixa situació.

“Aquests actes serveixen per celebrar-nos”, va afirmar satisfeta la presidenta de WGH Spain, Neus Rosell, davant del públic que omplia la sala Lidera, cedida per BCN Activa.

Barreres lingüístiques, culturals, socials i laborals

Layla Bellach Elkasimi va recordar com, sent encara una nena a Madrid, havia d’acompanyar la seva mare al metge per fer de traductora, fins i tot si la consulta era ginecològica. Avui, com a traductora professional i mediadora intercultural de l’ONG Salut entre Cultures, continua explicant tràmits complexos, com els consentiments informat, a dones que afronten la doble vulnerabilitat de ser dones i migrants. Per això reclama més facilitats.

De esquerra a dreta: Stella Evangelidou, Layla Bellach Elkasimi i Angela Amankwaa Gymfi.

Però les dificultats van molt més enllà de l’idioma. Les ponents van explicar com els estereotips sobre la sexualitat de les dones migrants són habituals, com es minimitza el seu dolor i com també se les infantilitza. A això se suma que la precarietat laboral i econòmica, juntament amb el racisme institucional, l’estigmatització i l’aïllament, incrementen els riscos d’ansietat i depressió. “No hi ha salut mental sense justícia social”, va recordar Stella Evangelidou, investigadora en salut mental global i psicòloga transcultural a ISGlobal.

A més, van subratllar els obstacles legals per obtenir la targeta sanitària o contractar una assegurança privada, com va explicar Angela Amankwaa Gymfi, professional sanitària.

“Som un col·lectiu malalt”: la realitat de Las Kellys

Especialment dolorós va ser el testimoni de Vania Arana, fundadora i líder del sindicat Las Kellys Catalunya: “Les cambreres de pis som un col·lectiu malalt. El 90% tenim alguna malaltia crònica i cada vegada a una edat més primerenca”. Va denunciar que les condicions laborals empitjoren, amb exigències que arriben a les 20-25 habitacions en jornades de 6 hores. Als seus 58 anys i amb diverses patologies, va resumir: “Quan ets jove t’exprimeixen i quan ets gran et tiren”.

Aprendre de les comunitats migrants

L’última intervenció va ser la de Bombo Ndir Fall, presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes i activista en drets humans, feminisme i antirracisme, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2023: “Hem de posar-nos dretes. Els professionals sanitaris s’han d’acostar a les comunitats migrants, també per aprendre dels seus sabers, que a l’Àfrica són orals”, va destacar.

L’acte també va proposar un divertit "Pasapalabra" amb membres de WGH i va concloure amb un aperitiu per afavorir trobades i teixir noves aliances, fonamentals per seguir avançant.