Recerca

Un nou informe analitza la síndrome de COVID postaguda

El Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 presenta el seu tercer informe centrat en la simptomatologia persistent en pacients convalescents

22.06.2021
covid, llarg

Fins a un 15% de tots els pacients amb COVID-19 poden presentar simptomatologia persistent setmanes o fins i tot mesos després de la infecció inicial, segons suggereixen diversos estudis. Així, donada la càrrega de malaltia per COVID-19 acumulada a Catalunya, més de 90.000 pacients en podrien haver sofert o estar sofrint actualment símptomes o seqüeles persistents.

El Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), amb el suport de l'Associació Catalana de Centres de Recerca (ACER), acaba de publicar l’informe “Síndrome de COVID postaguda (PACS): Definició, impacte i maneig on proposen un conjunt clar de definicions de cas de síndrome de COVID postaguda i dels seus diferents escenaris clínics i recomanen una exploració mèdica integral perquè en millori l’avaluació de les característiques clíniques i complicacions.

D'entre totes les definicions de Post COVID-19, els autors de l'informe advoquen per l'ús del terme Síndrome de COVID postaguda (PACS, per les seves sigles en anglès) que inclou dos subgrups o escenaris que no són excloents: 1) COVID prolongat: prolongació de símptomes més enllà de les quatre setmanes que podien estar o no presents des de la fase aguda o aparèixer posteriorment en subjectes asimptomàtics i que no són resultat d'un mal orgànic irreversible, i 2) Seqüela: mal orgànic irreversible després de 12 setmanes des de la infecció i que pot representar diferents graus de disfunció permanent i símptomes relacionats.

A més de proposar l'ús d'una única nomenclatura que sigui clara i d'ús comú, recomanen l'estandardització i codificació adequada d'aquestes definicions de “cas”. “Necessitem un codi CIE específic per a aquesta síndrome i els seus fenotips clínics, per a facilitar la seva identificació, permetre un seguiment adequat i, també, la realització d'estudis comparatius que permetin una avaluació del seu impacte a nivell mundial” afirma Gema Lledó, investigadora de l'Hospital Clínic i una de les autores de l'informe.

Existeix una gran varietat de símptomes dins de la PACS, però els més freqüents són la fatiga (52%), els símptomes cardiorespiratoris (30-42%) i els símptomes neurològics (40%). D'altra banda, encara que els mecanismes subjacents a la PACS no es coneixen amb claredat, podrien implicar els canvis fisiopatològics generats pel virus, les alteracions immunològiques secundàries a la interacció virus-hoste i el mal inflamatori com a resposta a la infecció aguda. Els autors de l'informe recomanen també una exploració mèdica integral per a entendre’n millor les característiques clíniques i atendre’n les complicacions.

“Encara hi ha poques dades sobre la dinàmica d'evolució i de resolució de la PACS” afegeix Jacobo Sellares, pneumòleg de l'Hospital Clínic. “Es necessiten circuits de derivació clars que connectin l'atenció primària i els hospitals per a garantir una gestió adequada d'aquests pacients, amb el desenvolupament d'unitats multidisciplinàries que puguin oferir un maneig integral i complet del pacient”.

Els símptomes persistents de COVID-19 poden tenir greus repercussions sobre la capacitat de les persones per incorporar-se a la feina, amb conseqüències significatives a nivell psicològic, social i econòmic, tant per a elles mateixes com per a les seves famílies i per a la societat. El GCMSC recorda, en el tercer informe que ha elaborat, que ara és el moment d'establir les estratègies apropiades per a abordar aquesta segona càrrega addicional de COVID-19 amb l'objectiu de minimitzar-ne l’impacte.

Sobre el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC)

El GCMSC és una plataforma independent de persones expertes de diferents disciplines i trajectòries en recerca, les especialitzacions dels quals resulten rellevants en el context de la COVID-19, promogut conjuntament per ISGlobal i COMB, amb la col·laboració d’ACER. El grup té com a objectiu fer un seguiment continuat de l’evidència científica directament relacionada amb el control de la pandèmia per impulsar les decisions tècniques i polítiques que implica la resposta a la COVID-19 a través d’informes que puguin ser consultats per les administracions, entitats privades i el conjunt de la societat.

El GCMSC està format per Silvia de Sanjosé (epidemiòloga, Consultora National Cancer Institute), Josep M Miró (infectòleg, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona), Quique Bassat (pediatra, investigador ICREA a ISGlobal), Magda Campins (epidemiòloga, Hospital Vall d’Hebron), Robert Guerri (internista, Hospital del Mar), Carles Brotons (metge de família, EAP Sardenya), Juana Díez (viròloga, CEXS, Universitat Pompeu Fabra), Julià Blanco (bioquímic i immunòleg, IrsiCaixaIGHTP), Mireia Sans (metgessa de família, CAP Borrell), Olga Rubio (intensivista, Althaia i Societat Catalana Bioètica) i Adelaida Sarukhan (immunòloga i redactora científica a ISGlobal).