Un estudi revela que la variabilitat climàtica de l’Atlàntic permet anticipar brots de leishmaniosi al Nord d’Àfrica

La variabilitat del clima a l’oceà Atlàntic pot ajudar a anticipar amb mesos d’antelació els brots de leishmaniosi cutània al nord d’Àfrica. Així ho revela un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", juntament amb investigadors de l’Institut Pasteur de Tunísia, el Marroc i França. El treball identifica com determinats patrons climàtics que afecten la pluja a la regió influeixen, a diferents escales temporals, en la transmissió d’aquesta malaltia i permeten desenvolupar un sistema de predicció estacional amb fins a un any d’antelació.

La leishmaniosi cutània és una malaltia parasitària transmesa per la picada dels flebòtoms, uns petits insectes coneguts popularment com a “mosques de la sorra”. Tot i que generalment no posa en perill la vida, provoca lesions i úlceres a la pell que poden persistir durant mesos o anys i deixar cicatrius permanents, amb un important impacte físic, psicològic i social. Cada any s’estima que es produeixen un milió de nous casos al món, especialment a la conca mediterrània, l’Orient Mitjà, l’Àsia Central i Amèrica.

Fins ara, els sistemes d’alerta primerenca per a malalties sensibles al clima s’havien desenvolupat principalment en regions tropicals, on fenòmens com ‘El Niño’ permeten fer prediccions amb mesos d’antelació. A les regions temperades, en canvi, es considerava que l’atmosfera era molt menys predictible, fet que dificultava l’elaboració d’eines similars per a malalties transmeses per vectors.

L’estudi, publicat a Science Advances, demostra que aquesta limitació es pot superar incorporant dos grans patrons de variabilitat climàtica de l’Atlàntic: l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO, per les seves sigles en anglès) i la Variabilitat Multidecennal de l’Atlàntic (AMV). La NAO és un fenomen atmosfèric que modula els vents sobre l’Atlàntic i influeix en les precipitacions d’hivern a Europa i al nord d’Àfrica, mentre que l’AMV descriu canvis lents en la temperatura superficial de l’oceà Atlàntic que es desenvolupen al llarg d’anys o fins i tot dècades. Els resultats de l’estudi mostren que la interacció entre tots dos patrons modula les precipitacions al nord d’Àfrica i, de manera indirecta, condiciona l’evolució de la leishmaniosi.

Del clima de l’Atlàntic a la transmissió de la malaltia

Les variacions de la temperatura superficial de l’Atlàntic modifiquen la circulació atmosfèrica i els vents que transporten humitat cap al nord d’Àfrica, condicionant les precipitacions. Aquestes pluges regulen el creixement de la vegetació als ecosistemes desèrtics i, amb això, les poblacions de rosegadors que actuen com a reservoris del paràsit. Com que la leishmaniosi cutània depèn estretament d’aquesta cadena de processos, la seva aparició també es pot predir a partir dels senyals climàtics de l’Atlàntic.

“El desert actua com un filtre natural que deixa al descobert la memòria climàtica de l’Atlàntic. En estar influït per menys processos climàtics, permet aïllar amb molta més claredat el senyal de l’Atlàntic en els patrons de pluja. Gràcies a això, vam identificar una regió on la pluja és sorprenentment predictible, els deserts de Tunísia i el Marroc, i vam demostrar que aquesta predictibilitat també es transfereix a una malaltia infecciosa”, assenyala Adrià San-José, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

A partir d’aquest coneixement sobre com es transmet la malaltia, l’equip va desenvolupar un model dinàmic que reprodueix la transmissió del paràsit entre humans, flebòtoms i rosegadors. El model integra la temperatura i la precipitació locals amb informació procedent de l’atmosfera i de l’oceà Atlàntic. Gràcies a això, va ser capaç d’anticipar l’aparició i la intensitat dels brots de Leishmania major i Leishmania tropica al Marroc i Tunísia amb fins a 12 mesos d’antelació. A Tunísia, però, on la influència climàtica de l’Atlàntic és més feble i heterogènia, la millora en les prediccions va ser més moderada.

Implicacions per a la salut pública

“Es pensava que aquest tipus de prediccions només eren possibles als tròpics. El més sorprenent és que hem trobat una font de predictibilitat també en una regió temperada i l’hem incorporada en un model que està preparat per ser operacional. En aquest sentit, el nostre estudi és clarament pioner i obre noves possibilitats per desenvolupar sistemes d’alerta primerenca allà on fins ara es consideraven inviables”, explica Xavier Rodó, investigador ICREA d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

La possibilitat d’anticipar el risc amb diversos mesos d’antelació ofereix un marge de temps valuós per posar en marxa mesures de prevenció, com el control dels vectors, la gestió dels reservoris animals o la preparació dels sistemes sanitaris davant de possibles brots. Més enllà de la leishmaniosi, l’equip investigador considera que la metodologia desenvolupada també es pot aplicar a altres malalties modulades per la pluja tant a Europa com al nord d’Àfrica.
 

Referència

San-José, A., Aoun, K.; Lemrani, M., López, L., Idris, M., Bouratbine, A., Paul, R., Rodó, X. Coupled Atlantic Atmosphere–Ocean Variability modulates Cutaneous Leishmaniasis in North Africa, enabling long-lead seasonal forecasts. Science Advances, 2026. DOI: 10.1126/sciadv.aeb0774