Anàlisi i Desenvolupament Global

COVID-19 i l'Amèrica Llatina: què cal perquè una regió molt vulnerable passi a estar preparada per a una pandèmia?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #18

31/07/2020

Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Carolina Batista (focus estratègic per a l'Amèrica Llatina i el Carib d'ISGlobal) i Leire Pajín Iraola (directora de Desenvolupament Global d'ISGlobal), el document ofereix una anàlisi concisa de l'impacte actual de la crisi de la COVID-19 a l'Amèrica Llatina, ressalta cinc vulnerabilitats específiques de la regió i destaca algunes experiències positives i recomanacions que podrien ajudar a fer front a la situació.

 

Som víctimes i testimonis de l’impacte sense precedents de la pandèmia de la COVID-19 a tot el planeta. Països amb forts sistemes sanitaris i mecanismes de protecció social han vist com les seves estructures es col·lapsaven en haver de fer front a xifres aclaparadores de persones infectades i de morts. Des que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la pandèmia el passat 11 de març, el virus s’ha propagat a diversos països de tots els continents; el dia 22 de juliol s’havien notificat prop de 15 milions de casos arreu del món i més de 616.000 persones havien perdut la vida a causa de la COVID-19.

Però la situació ha afectat de manera desproporcionada les regions amb uns sistemes sanitaris més fràgils, amb grans bosses de població vulnerable i amb uns contextos socioeconòmics que dificulten les mesures de confinament. Aquest és el cas de l’Amèrica Llatina, una regió de 650 milions de persones on el coronavirus està exacerbant les desigualtats existents i acarnissant-se amb les persones i les comunitats que pateixen vulnerabilitats des de fa molt de temps, com ara les dones, les persones migrants i les comunitats indígenes.

Fins que no s’hagin desenvolupat vacunes i tractaments eficaços i no s’hagin posat a disposició de totes les persones que els necessitin, continuarem fent front a un risc epidemiològic. Però hi ha accions que es poden emprendre mentrestant per mitigar l’impacte del coronavirus en els sistemes sanitaris i socioeconòmics de la regió, com demostren els exemples reeixits d’alguns països de l’Amèrica Llatina.

Impacte social, econòmic i sanitari de la COVID-19 a l'Amèrica Llatina

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), prop de 142 milions de persones, pràcticament una quarta part de la població de la regió de l’Amèrica Llatina , es troben actualment en risc de contraure la COVID-19. La regió va ser testimoni de com n’augmentaven els casos de manera exponencial des del moment en què la primera infecció importada va ser detectada al Brasil el 26 de febrer, i la primera mort es va notificar a l’Argentina el 7 de març. L’OMS va declarar l’Amèrica Llatina el nou epicentre de la malaltia, amb més de 3,5 milions de persones infectades i prop de 152.000 morts; un de cada quatre casos de COVID-19 a escala mundial tenen lloc a la regió.

Els països més afectats són, segons dades de la tercera setmana de juliol de 2020 de la Universitat Johns Hopkins, Brasil, Perú, Xile i Mèxic. En conjunt, aquests quatre països han registrat més de 2,8 milions de casos. Altres països de la regió també estan lluitant per contenir brots massius, com és el cas de Colòmbia, l’Argentina i l’Equador.

Caldrà veure quin és l’impacte real de la COVID-19 en les economies locals, però les anàlisis preliminars apunten a l’equivalent d’una gran depressió. La pandèmia de COVID-19 pot exacerbar-ne el deute, i generar una crisi financera sense precedents.   

La COVID-19 ha posat de manifest les desigualtats, les fragilitats i la falta crònica d’inversions dels sistemes sanitaris de l’Amèrica Llatina. Les barreres d’accés als serveis són multidimensionals. Segons l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), la divisió regional de l’OMS, el 30 % de la població no es pot permetre pagar l’atenció sanitària i el 21 % n’està exclosa per motius geogràfics. Això vol dir que moltes de les persones més vulnerables de la regió es troben atrapades en un cercle viciós de pobresa, exclusió i malaltia.

 

Cinc vulnerabilitats de l'Amèrica Llatina en l'abordatge de la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19 està posant de manifest les vulnerabilitats i limitacions subjacents a la regió que obstaculitzaran la resposta a l’epidèmia i la recuperació posterior. 

  1. Manca de lideratge polític i d’alineació en les recomanacions de salut pública.
  2. Treball informal. Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), aproximadament el 54% de les persones treballadores d'Amèrica Llatina depenen de la seva feina en el dia a dia per assegurar-se uns ingressos bàsics. No poden complir les mesures d’aïllament social o de confinament, les seves reserves de diners en efectiu són limitades i no disposen d’accés a xarxes de seguretat en l’àmbit social. A banda, només el 26 % de les i els treballadors de l’àmbit formal poden teletreballar i tan sols el 20 % dels 154 milions de nenes i nens i adolescents disposen de mitjans per continuar la seva educació de manera remota.
  3. Desigualtats de gènere. La pandèmia de la COVID-19 augmenta la vulnerabilitat i la precarietat de les dones.
  4. La “maledicció” dels països de renda mitjana en la resposta global. La major part de la regió es continua englobant en la categoria de països de renda mitjana o mitjana-baixa. En un context en què les economies més riques ja prenen mesures pel seu compte i les més pobres es poden beneficiar d'unes polítiques d’ajuda reforçades, una gran quantitat de la població del planeta podria quedar-se enrere. 
  5. La major vulnerabilitat específica d'alguns grups socials. Les persones indígenes i les d'ascendència africana es troben entre els grups més vulnerables de l'Amèrica Llatina.

Les històries d'èxit de l'Amèrica Llatina: des de respostes liderades pel govern a una fort implicació comunitària

Tot i que la regió he de fer front a uns reptes enormes per abordar el virus, alguns països estan emergint com a líders en la gestió de respostes reeixides. El Paraguai, l’Uruguai i Cuba, per exemple, han pres mesures que han mantingut el nombre de casos i de morts a un nivell significativament menor que el de la resta de l’Amèrica Llatina. Grups internacionals han classificat la seva actuació entre algunes de les 45 millors pràctiques per a la COVID-19 a tot el món.

Segons la Universitat Johns Hopkins, a mitjan juliol el nombre de casos notificats es trobava just per sobre dels 3.200 al Paraguai i dels 1.000 a l’Uruguai i, en conjunt, els dos països només han notificat 56 morts relacionades amb la COVID-19, cosa que contrasta amb les enormes xifres a tota la regió. Els models matemàtics suggereixen que, només al Paraguai, la resposta del país a la COVID-19 ha evitat prop de 15.000 morts.

 

El camí que cal seguir: oportunitats per construir una regió postcoronavirus més resilient i inclusiva

La crisi provocada per la COVID-19 exigeix ​​una resposta ràpida, ambiciosa i equitativa per part dels països de l’Amèrica Llatina i de la comunitat internacional que els dona suport. Però també representa una oportunitat de tornar a avaluar algunes de les polítiques econòmiques, socials i ambientals que han magnificat la vulnerabilitat dels habitants de l’Amèrica Llatina durant aquesta crisi. Malgrat el shock recent —o potser com a conseqüència d’aquest— el compromís regional amb l’Agenda 2030 és més important que mai. Els líders de l’Amèrica Llatina tenen l’opció de triar si aquesta crisi posarà en perill el progrés cap a un desenvolupament sostenible o si servirà com a catalitzador per a l’abordatge de les desigualtats subjacents i fomentarà transformacions profundes.

Recollim aquí accions clau que les autoritats nacionals i regionals podrien emprendre en resposta a la COVID-19 segons les recomanacions d’institucions internacionals com l’OPS, el PNUD, la CEPAL i l’OCDE. Moltes d’elles ja són part de les estratègies actuals a escala nacional i algunes depenen del compromís de la comunitat internacional.

Dimensió de salut

  • Ampliar l’accés als tests i a l’atenció sanitària a totes les persones que ho necessitin, amb especial atenció a les persones més vulnerables.
  • Construir zones d’aïllament i incrementar el nombre de llits d’UCI.
  • Millorar la capacitat del rastreig de contactes de país.
  • Garantir el subministrament d’equips de protecció individual (EPI), especialment per a tot el personal sanitari.

Dimensió socioeconòmica i política

  • Garantir l’accés a l’assistència humanitària bàsica a les persones que visquin en la pobresa extrema i als grups més vulnerables.
  • Crear una renda bàsica d’emergència específica equivalent al llindar de pobresa durant sis mesos, per a tota la població que visqui en la pobresa l’any 2020 (215 milions, 34,7 % de la població).
  • Establir beques contra la fam per a les persones que visquin en la pobresa extrema.
  • Garantir la protecció dels ingressos i dels llocs de treball a les persones en situació de treball formal.
  • Estendre l’accés als beneficis per desocupació als treballadors de baixa qualificació i a les persones en situació de treball informal.

Recomanacions a mig termini i de recuperació

  • Accedir a plataformes multilaterals per garantir la inclusió dels països de l’Amèrica Llatina i el Carib de renda mitjana en les respostes multilaterals d’emergència que ja estiguin actives.
  • Aprovar la moratòria del pagament d’impostos als països de l’Amèrica Llatina i el Carib.
  • Dissenyar i implementar polítiques públiques per enfrontar-se a l’estigma, per garantir que els grups vulnerables i marginats no siguin discriminats.
  • Incorporar la perspectiva de gènere en els plans de resposta a través de la participació significativa de les dones per evitar el biaix de gènere.
  • Dissenyar plans de recuperació i desenvolupament fent especial èmfasi en grups marginalitzats en àrees urbanes i a les comunitats indígenes.