L’escalfament global amenaça el Tour de França (i altres competicions esportives d’estiu)

Un estudi publicat a Scientific Reports apunta que és qüestió de temps que la cursa francesa s’enfronti a situacions de risc màxim d’estrès tèrmic per a ciclistes, personal i espectadors.

[Aquest article ha estat escrit per Desislava Petrova, Pau Rubio, Ivana Cvijanovic i James Begg.]

És altament probable que en els pròxims anys el Tour de França es trobi amb un mur. I no ens referim a les rampes d’Alpe d’Huez. En un estudi que hem publicat recentment a Scientific Reports observem com la calor extrema va encerclant la cursa fins al punt que el format i les dates actuals siguin qüestionables, a causa de l’elevat risc d’estrès tèrmic que implicaria per a ciclistes, equips i públic en general.

El Tour de França és una cursa extraordinàriament afortunada perquè, malgrat el nombre cada vegada més gran d’episodis de calor extrema, ha aconseguit esquivar les jornades més adverses

Però comencem pel principi. En aquest estudi volíem avaluar com ha canviat amb el pas de les dècades el risc associat a la calor extrema en la cursa ciclista més coneguda del món. Per fer-ho vam seleccionar 12 localitzacions típiques del Tour, com Bordeus, Lió i, per descomptat, París, el Col du Tourmalet o Alpe d’Huez. A continuació, vam recopilar dades meteorològiques relatives als mesos de juliol compresos entre els anys 1974 i 2023. Amb totes aquestes dades, vam calcular el risc d’estrès tèrmic per hores per a cadascuna de les dates i localitzacions.

Els resultats ens permeten extreure tres conclusions principals:

• El risc d’estrès tèrmic ha anat augmentant de manera sostinguda al llarg dels anys.
• La dècada més recent és la que acumula un nombre més gran d’episodis de risc extrem.
• El Tour de França ha tingut molta sort. Però és només qüestió de temps que es trobi amb el mur.

Desenvolupem el tercer punt.

Per què el Tour de França ha tingut sort?

Diem que el Tour de França és una cursa extraordinàriament afortunada perquè, malgrat el nombre cada vegada més gran d’episodis de calor extrema, ha aconseguit esquivar les jornades més adverses. La ruta i les dates de la cursa es planifiquen amb mesos d’antelació, mentre que les previsions meteorològiques fiables només estan disponibles com a màxim amb 14 dies d’antelació.

Entre 2014 i 2023, a la ciutat de París s’han donat les circumstàncies de risc màxim per calor fins a quatre vegades durant el mes de juliol, però mai coincidint amb l’etapa del Tour. I una cosa similar passa en altres de les ciutats analitzades. Però, atenent a la dinàmica de les dades, seria ingenu pensar que la sort continuarà durant cinc dècades més.

Quines són les regions amb més risc?

El que observem en les dades és que el risc no és igual per a totes les localitzacions. A les ciutats del sud-oest, com Tolosa, Pau i Bordeus, i del sud-est, com Nimes i Perpinyà, el risc d’estrès tèrmic és més elevat. Altres, com París i Lió, emergeixen com a nous focus d’estrès tèrmic, superant cada cop amb més freqüència el llindar d’alt risc per calor.

A l’altre extrem, les localitzacions de muntanya, com el Tourmalet o Alpe d’Huez, es mantenen històricament dins dels llindars de risc baix i moderat.

Què considerem calor i risc extrems?

El risc d’estrès tèrmic no està associat únicament a la temperatura ambient, sinó que hi ha altres variables meteorològiques, com la humitat relativa, la radiació solar o el vent, que fan que la calor resulti més o menys perillosa per a la salut. La Unió Ciclista Internacional (UCI) ja disposa d’un protocol de seguretat basat en un índex que inclou totes aquestes variables i que es coneix com a Temperatura de Globus i Bulb Humit o WBGT, per les seves sigles en anglès. De fet, el que vam fer en el nostre estudi, després de calcular la temperatura WBGT, va ser analitzar les ocasions en què s’assolia el nivell de risc màxim segons el protocol de la UCI.

La qüestió és que les temperatures no han tocat sostre i no només amenacen el Tour, sinó també els Jocs Olímpics o els Mundials. Cal asseure’s a treballar, fer recerca específica per a cada modalitat esportiva i prendre decisions valentes

Quines mesures recomanem?

Perquè el Tour de França continuï sent el gran espectacle que és i, alhora, es pugui desenvolupar en condicions de seguretat per a la salut de totes les persones que hi participen, caldria prendre algunes decisions. De la mateixa manera que algunes regions són més proclius que d’altres als episodis de calor, les hores del dia en què es planifiquen les arribades solen ser també les de més risc, mentre que les primeres hores del matí són més segures. És necessari que l’organització adapti els horaris, els recorreguts i els protocols de seguretat.

Arribarem a veure un Tour de França que no es disputi a l’estiu?

Què passa amb els Jocs Olímpics o els Mundials de futbol?

Tot i que en aquest estudi ens hem centrat en la ronda gala, les conclusions serveixen per a qualsevol altre esdeveniment esportiu que se celebri a l’estiu a Europa o en qualsevol altra regió on hi hagi un risc elevat d’estrès tèrmic. Nombroses federacions esportives ja disposen dels seus propis protocols, com és el cas de la FIFA, que va introduir les pauses d’hidratació en el futbol. La qüestió és que les temperatures no han tocat sostre i no només amenacen el Tour, sinó també els Jocs Olímpics o els Mundials. Cal asseure’s a treballar, fer recerca específica per a cada modalitat esportiva i prendre decisions valentes.

Referència

Cvijanovic I, Begg JD, Mistry MN, Petrova D, Brimicombe C, Sultan B. The future of European outdoor summer sports through the lens of 50 years of the Tour de France. Scientific Reports. 2026 (en premsa).

Per a més informació

L’escalfament global i el risc d’estrès tèrmic assetgen el Tour de França