L’escalfament global i el risc d’estrès tèrmic assetgen el Tour de França

L’augment progressiu de les temperatures suposa una amenaça creixent per a la celebració de competicions esportives d’estiu a Europa i, més concretament, per al Tour de França, a causa de l’increment del risc d’estrès tèrmic per als esportistes. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi científic publicat a Scientific Reports, que ha analitzat dades climàtiques associades a més de 50 edicions de la cursa francesa. La recerca ha estat liderada pel French National Research Institute for Sustainable Development (IRD) en el marc del projecte europeu TipESM i ha comptat amb la col·laboració, entre altres institucions, de la London School of Hygiene & Tropical Medicine (LSHTM) o l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”.

L’objectiu de l’estudi recentment publicat era avaluar els nivells d’estrès tèrmic en localitzacions habituals del Tour de França entre 1974 i 2023. Els resultats mostren que, durant el mes de juliol, el risc d’estrès tèrmic ha augmentat de manera sostinguda al llarg dels anys, sent la dècada més recent la que acumula un major nombre d’episodis de calor extrem. Malgrat aquesta tendència, en les localitzacions analitzades el Tour ha aconseguit evitar fins ara les condicions de màxim risc per a la salut, en alguns casos per una diferència de només dies o dècimes de grau.

Una cursa “extraordinàriament afortunada”

“En la nostra anàlisi observem que la ciutat de París, per exemple, ha superat el llindar de risc alt per calor en cinc ocasions al mes de juliol, quatre d’elles des de 2014. Altres ciutats analitzades també han registrat molts dies de calor extrem al juliol, però, afortunadament mai, excepte en una ocasió, coincidint amb les dates del Tour de França”, explica Ivana Cvijanovic, investigadora de l’IRD i primera autora de l’estudi.

“D’alguna manera, podem dir que és una cursa extraordinàriament afortunada, però amb les onades de calor rècord cada vegada més freqüents, sembla només una qüestió de temps que el Tour s’enfronti a dies d’estrès tèrmic extrem que posaran a prova els protocols de seguretat existents”, afegeix.

Regions amb més risc

L’equip investigador va constatar que els episodis de calor perillosa han estat més freqüents a l’entorn de Tolosa, Pau i Bordeus, al sud-oest de França, i al voltant de Nimes i Perpinyà, al sud-est. També alerten que localitzacions com París i Lió superen cada vegada amb més freqüència el llindar d’alt risc per calor, convertint-se en nous punts calents d’estrès tèrmic. “Cal extremar la precaució a l’hora de planificar etapes en aquestes regions”, assenyala Desislava Petrova, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

Per contra, localitzacions clàssiques de les etapes de muntanya, com el Col du Tourmalet o l’Alpe d’Huez, s’han mantingut històricament dins dels llindars de risc baix i moderat d’estrès tèrmic, sense que s’hagin registrat episodis de calor extrem durant el període analitzat.

Pel que fa a les hores del dia, l’anàlisi mostra que les primeres hores del matí continuen sent les més segures, mentre que els nivells elevats d’estrès tèrmic poden persistir fins a última hora de la tarda.

Aquests patrons posen de manifest la necessitat d’adaptar horaris, recorreguts i protocols de seguretat per reduir els riscos tant per als ciclistes com per al personal i els espectadors.

La calor, un risc creixent per a tots els esports

En aquest estudi, els investigadors utilitzen el Tour de França per il·lustrar el repte més ampli que l’augment de les temperatures associat al canvi climàtic planteja per a l’organització d’esdeveniments esportius a l’estiu, especialment en l’esport d’elit.

La calor no només afecta el rendiment esportiu, sinó que també pot suposar un risc greu per a la salut dels atletes. Per aquest motiu, la Unió Ciclista Internacional (UCI), igual que la FIFA i altres federacions esportives internacionals, ha implementat protocols de seguretat que avaluen el risc per calor i activen mesures de protecció, com pauses d’hidratació o refredament en el futbol. Tot i això, cada federació defineix els seus propis llindars de risc i actualment no existeix un estàndard universal per a tots els esports.

La necessitat de dades fisiològiques per afinar l’avaluació del risc

“La ciència encara té preguntes sense resposta sobre com respon el cos humà a la calor, i encara més en el cas dels esportistes d’elit, que afronten esforços físics sostinguts i disposen d’una preparació i una condició física molt superiors a les de la població general”, afirma el coautor de l’estudi James Begg. “Per investigar vulnerabilitats específiques de cada esport, necessitaríem accés a dades fisiològiques anonimitzades que ens permetessin anar més enllà dels índexs de calor”.

Metodologia

Molts dels protocols de seguretat davant la calor utilitzats per les federacions esportives internacionals es basen en un índex conegut com Wet Bulb Globe Temperature (WBGT), que combina diverses variables meteorològiques —com la temperatura de l’aire, la humitat relativa, la radiació solar i el vent— per estimar el risc del calor per a la salut.

Per dur a terme l’estudi, l’equip científic va recopilar registres meteorològics històrics de 12 localitzacions freqüentades pel Tour de França, així com de totes les dates del mes de juliol corresponents a les diferents edicions de la cursa. A partir d’aquestes dades, van calcular els valors de WBGT i van analitzar les ocasions en què es va assolir la categoria d’alt risc definida en el protocol de la UCI (per sobre de 28 °C WBGT).

Taula 1. Els valors més alts de Wet Bulb Globe Temperature (WBGT) registrats a les 15:00 h entre 1974 i 2023: Dates de les carreres vs. Tots els dies de juliol.

Referència

Cvijanovic I, Begg JD, Mistry MN, Petrova D, Brimicombe C, Sultan B. The future of European outdoor summer sports through the lens of 50 years of the Tour de France. Scientific Reports. 2026 (in press).