A les portes del col·lapse: què vam aprendre a la 2a Conferència Global sobre Punts de No Retorn

La 2a Conferència sobre Punts de No Retorn va advertir que els principals sistemes climàtics estan a prop del col·lapse —amb greus riscos per a la salut—, però encara hi ha marge per canviar el rumb.

Des del desgel de Groenlàndia fins a la creixent fragilitat de l’Amazònia, la 2a Conferència Global sobre Punts de No Retorn (Exeter, Regne Unit, juliol de 2025) va llançar un missatge contundent: la humanitat s’acosta ràpidament a llindars planetaris irreversibles. Organitzada per l’Institut de Sistemes Globals de la Universitat d’Exeter, conjuntament amb l’Institut de Potsdam per a la Recerca de l’Impacte Climàtic i l’Institut Max Planck de Geoantropologia, aquesta trobada internacional va reunir científics i experts de primer nivell per avaluar com n’estem de prop d’alguns dels punts de no retorn més perillosos de la Terra i què es pot fer encara.

Els quatre sistemes en més risc

Noves evidències presentades a la conferència suggereixen que l’Antàrtida Occidental i la capa de gel de Groenlàndia, la selva amazònica i la Circulació Meridional de Retorn de l’Atlàntic (AMOC, per les seves sigles en anglès) estan perillosament a prop de superar llindars crítics de transició, més del que es pensava. Aquests punts de no retorn podrien superar-se abans de finals de segle si continuem amb el ritme actual d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, amb conseqüències ambientals, econòmiques i sanitàries a gran escala.

• Un nou estudi amb dades per satèl·lit va detectar un augment substancial de la salinitat superficial a l’oceà Austral, un senyal que les aigües més càlides arriben a la superfície i han contribuït al desgel marí a prop de l’Antàrtida des de 2015.
• A més, el gel marí de la regió està en declivi sistemàtic des de 2016 i s’ha fos una superfície equivalent a la mida de Groenlàndia durant aquest període, el canvi ambiental més gran actualment a la Terra.
• Pel que fa a l’AMOC, una de les principals corrents oceàniques del planeta, es preveu que entri en un estat extremadament feble o col·lapsi poc després de l’any 2100 en un escenari d’elevades emissions, i possiblement fins i tot amb escenaris més moderats. Per tant, ja no es pot considerar un escenari de baixa probabilitat, i encara és més alarmant que hi hagi indicis d’un col·lapse encara més aviat, abans de 2100.
• També la selva amazònica podria patir un col·lapse ecològic a gran escala tan aviat com amb un escalfament global de 1,9 °C, molt per sota del llindar anteriorment assumit de 2°-4°C, a causa de la combinació del canvi climàtic, l’ús del sòl i la desforestació.

El cost de la inacció: salut, governança i desigualtat global

Els punts de no retorn no s’han de veure com a fenòmens ambientals aïllats: tenen implicacions molt greus per a la salut humana. L’augment del nivell del mar, la inseguretat alimentària generalitzada, els desplaçaments forçats i nous riscos de malalties infeccioses són algunes de les conseqüències en cascada que poden desencadenar-se.

Sembla que hi ha bases legals per exigir responsabilitats als governs i obligar-los a mitigar el canvi climàtic de manera que protegeixi la salut pública

Un dels missatges clau de la conferència: sembla que hi ha bases legals per exigir responsabilitats als governs i obligar-los a mitigar el canvi climàtic de manera que protegeixi la salut pública. Una base creixent d’estudis jurídics dona suport a la idea que els estats tenen el deure d’alinear les seves polítiques d’emissions amb un pressupost global de carboni compatible amb l’objectiu d’1,5°C i mantenir l’escalfament per sota dels 2°C, a causa dels impactes perjudicials que poden tenir alguns punts de no retorn climàtics sobre la salut.

Tot i així, com van remarcar molts ponents, el temps s’esgota. Una declaració col·lectiva, recolzada per la majoria dels participants a la conferència, va reclamar “una acció urgent i sense precedents” per part dels líders polítics per evitar punts de no retorn i danys irreversibles per a la humanitat.

Esperança en acció: ciència, societat i punts d’inflexió positius

Hi ha senyals esperançadores en l’adopció accelerada de les energies renovables i els vehicles elèctrics, que mostren que ja s’estan produint “punts d’inflexió positius” que es retroalimenten. Però el progrés actual no és prou ràpid i cal accelerar-lo en els propers anys per evitar llindars catastròfics.

També avança la col·laboració científica. El llançament de TIPMIP (Projecte de Comparació de Models de Punts de No Retorn) marca un pas endavant clau. Aquesta nova iniciativa, alineada amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), reuneix grups de modelització climàtica per estudiar escenaris de superació i dinàmiques dels punts d’inflexió. Investigadors i investigadores del Hub de Canvi Climàtic i Planetari d’ISGlobal contribueixen a TIPMIP a través del projecte finançat per la Unió Europea TipESM, analitzant com la desestabilització de l’Amazònia en certes regions i sota la influència d’El Niño podria augmentar els riscos de propagació de patògens, una qüestió clau en la intersecció entre salut humana i salut planetària.

Una crida a una comunicació més intel·ligent i una governança més forta

Els participants també van coincidir que la comunitat científica ha de fer més per comunicar els perills i la urgència dels punts de no retorn al públic, als responsables polítics i als mitjans. Alhora, els mitjans de comunicació també s’equivoquen i han de deixar de donar el mateix espai a persones no expertes per opinar sobre aquest tema. A més, cal que se centrin en educar la població sobre el que se sap del canvi climàtic i posar en relleu la connexió entre el clima i la salut. El concepte d’incertesa s’ha d’explicar amb cura, i no pot continuar sent una excusa perquè els polítics “vagin posposant decisions”. També cal abordar la desinformació i la subestimació del risc climàtic, especialment per part del sector financer i assegurador.

Els mitjans s’equivoquen i han de deixar de donar el mateix espai a persones no científiques per opinar sobre aquest tema

També es va debatre el paper de la geoenginyeria, que continua sent controvertit. Tot i que alguns defensen que opcions com la gestió de la radiació solar mereixen ser explorades, la comunitat de punts de no retorn climàtics va remarcar que la reducció d’emissions ha de ser la prioritat i que la geoenginyeria comporta resultats incerts i contradictoris, així com riscos ètics, de justícia i de governança. Només les reduccions obligatòries (i no voluntàries) d’emissions podrien tenir resultats significatius, i aquest hauria de ser un missatge clau en la pròxima COP30 al Brasil.

La finestra per actuar s’està tancant. Però si adoptem polítiques basades en l’evidència científica, responsabilitat legal i cooperació profunda, encara podem redirigir el planeta cap a un futur més estable i favorable

És important destacar que la conferència va animar a repensar no només les tecnologies, sinó també els sistemes de governança. Un exemple va arribar de Malàisia, on l’enfocament de salut planetària ja està integrat en la planificació nacional i els currículums universitaris —una mostra del que és possible amb voluntat política i lideratge local. A més, es va presentar una iniciativa per elaborar una nova Constitució Global per evitar l’esfondrament de la civilització. Qualsevol persona pot contribuir-hi aquí. Els participants de la conferència van compartir la convicció que cal una governança global per aplicar polítiques efectives contra el canvi climàtic. Tot i això, potser és intel·ligent començar per la governança local i comunitària per evitar punts de no retorn que activin una dinàmica cap a la governança internacional que cal.

La conclusió?

Els riscos per als sistemes terrestres es troben actualment en nivells molt alarmants. Com van assenyalar Johan Rockström i altres, aquests ja compleixen els criteris de riscos globals d’alt impacte, amb capacitat per “matar o perjudicar greument més del 10 % de la població humana”. Amb un escalfament d’1,5 °C hi ha cinc i fins a set elements de punts de no retorn en risc, i ens hi estem acostant perillosament. Per sobre dels 2 °C entrem en una zona de molt alt risc per a aquests elements. La finestra per actuar s’està tancant. Però si adoptem polítiques basades en la ciència, responsabilitat jurídica i una cooperació profunda, encara tenim l’oportunitat de conduir el planeta cap a un futur més favorable i estable.