La impunitat de les empreses d'extracció de gas i petroli amenaça l'Amazònia peruana

L’extracció de gas i petroli transforma l’Amazònia peruana: les empreses del Nord global actuen amb opacitat davant dels impactes que generen mentre les comunitats locals en pateixen els efectes ambientals i de salut.

Temps de lectura: 7 minuts

Acompanyats d'un equip local de traductors, personal sanitari i conductors d'embarcacions, i amb el suport de les federacions indígenes locals, durant dos mesos en Guilherme Queiroz i jo hem dut a terme treball de camp a les selves del Bajo Urubamba, al Perú. Aquesta feina s'emmarca en el projecte INDILEAD, que avalua l'exposició a metalls tòxics en comunitats indígenes de països tropicals. És un projecte liderat per ISGlobal, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Les imatges, noms i detalls de la resta de l'equip local s'han limitat per garantir la seva privacitat i seguretat.

Riu Urubamba al seu pas per Sepahua (Perú). Foto: Guilherme Queiroz.

Aquesta és una terra allunyada dels circuits turístics, banyada per rius cabalosos que conflueixen a un Urubamba imponent, que abandona els estreps dels Andes per endinsar-se cap a la planícia amazònica. És una terra, també, on a ull nu les contradiccions del món contemporani xoquen amb la bellesa extraordinària d'una selva que està en procés constant de canvi.

Aquí es troba un dels projectes gasífers més grans de Llatinoamèrica, el Projecte de Camisea, finançat pel Banc Mundial amb el pretext d'estimular el desenvolupament local

Aquí es troba un dels projectes gasífers més grans de Llatinoamèrica, el Projecte de Camisea, finançat pel Banc Mundial amb el pretext d'estimular el desenvolupament local. Per si sol el complex genera el 2% del PIB nacional.

Les dinàmiques pròpies d'aquest desenvolupament industrial es barregen amb les activitats dels habitants locals. Durant el dia, pescadors artesanals feinegen amb mitjans tradicionals, en un riu on conviuen amb el soroll estrident d'imponents i modernes barcasses que transporten maquinària pesant. A les nits, el cel es pinta de vermell pel reflex de les flames de les torxes de gas sobre els núvols que passen sobre la selva.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: impacte de la indústria petroliera el bloc 8. Equip d'ISGlobal (Guilherme Queiroz i Guillem Rius) al riu Huitiricaya (Perú). Tapirus terrestris consumint sals d’un pou de petroli abandonat. Gaseoducte inacabat i abandonat sobre terrenys de caça a la Comunitat Nativa de Camaná (Perú). Pescador de l'ètnia Yine amb la seva captura. Instal.lacions de Repsol al marge esquerre del riu Urubamba (Perú). Fotos: Martí Orta, Guilherme Queiroz, Guillem Rius i imatge extreta d’Orta-Martínez et al. (2018), amb el permís dels autors.

El flux constant de persones i materials per cel, terra i aigua no dona treva. Personal extern qualificat, poc acostumat al clima humit i als emprenyadors mosquits, manté sense descans en funcionament els nombrosos pous i la xarxa de gasoductes que transporten el valuós combustible cap a la costa del Pacífic, i d’allà cap a països llunyans com Espanya. Quan acaben els seus torns mensuals, tornen amb helicòpters i vols xàrter a les metròpolis on viuen.

Els ciutadans més rics de tot el Perú?

Com us podeu imaginar, l'extracció de gas ha transformat la fisonomia d'aquesta regió. Avui, els habitants de les comunitats del Bajo Urubamba són, sobre el paper, els ciutadans més rics de tot el Perú. El PIB per càpita supera el dels barris més adinerats de Lima. I és cert, són rics, però no en la forma occidental de valorar-ho. Són rics per viure en un territori -el seu- que els proveeix d’aliments gràcies al coneixement local i al respecte per la terra i els cicles naturals. També són rics perquè viuen en un sistema comunal on la propietat privada té poca rellevància, i on el capital humà es mesura pel saber compartit, la cooperació i el respecte mutu dins d’una família que s'estén més enllà dels lligams sanguinis. L'impacte del seu mode de vida i coneixement transcendeix a una dimensió global, ja que les seves pràctiques i cosmovisió protegeixen també ecosistemes fràgils i crucials per a la salut planetària, i per extensió, la supervivència de la mateixa humanitat.

Hem estat testimonis de l'enorme complexitat social associada a aquest tipus d’activitats industrials, en zones on les principals activitats econòmiques es limiten a l'agricultura, la pesca i la caça de subsistència

Tot i aquest rol, davant les administracions, són ciutadans de segona, exclosos dels processos polítics i legals sobre els assumptes del seu territori. Les seves demandes son tan poc trivials com poder tenir accés a aigua corrent, electricitat i serveis bàsics de salut. Les negociacions s'eternitzen i els anys passen sense que aquests drets bàsics arribin.

I ja en fa d’anys que s’escolten promeses de prosperitat i suposat desenvolupament. Els inicis del projecte es remunten als anys 80, quan l’empresa britànico-holandesa Shell va començar a explorar gas a la zona. L’arribada de colons va comportar la introducció de malalties infeccioses i respiratòries, provocant la mort del 50 % de la població Nahua-Nanti durant el primer any de contacte. La creació posterior de la «Reserva Territorial Kugapakori, Nahua, Nanti i altres», de mig milió d’hectàrees, per protegir les comunitats indígenes en aïllament voluntari, no va ser un impediment per al desenvolupament de pous gasístics al cor de la reserva ni de l’extensa xarxa de gasoductes que els uneix.

Camisea, un cas representatiu

Avui, a Camisea operen principalment dues empreses —Repsol i Pluspetrol—, cap d’elles peruanes. Poc se’n sap sobre l'impacte socioambiental real del projecte. De forma recurrent es produeixen vessaments, l'últim el passat dia 1 de març. En salut, hi ha evidència d'alts nivells de mercuri entre la població Nahua, que un informe del Ministeri de Salut —mai publicat i filtrat per The Guardian— vincula, entre diverses hipòtesis, a un origen en el projecte. La manca d'informació pública sobre l'origen d’aquests impactes i l'absència de monitoratge independent impedeixen aplicar mesures de protecció efectives. Aquesta opacitat, tant de les empreses com del govern, deixa les comunitats indígenes en una situació de vulnerabilitat extrema.

Hem pogut presenciar històries personals esfereïdores: vessaments, rius plens de peixos morts i falta de reparació. Hem vist com la construcció d'un gasoducte inacabat destrossava zones principals de caça

La nostra experiència durant aquests mesos és qualitativa fins que no s’analitzin les mostres, però no per això menys important de compartir. Hem estat testimonis de l'enorme complexitat social associada a aquest tipus d'activitats industrials, en zones on les principals activitats econòmiques es limiten a l'agricultura, la pesca i la caça de subsistència. L'extracció de gas crea relacions complexes de dependència i de poder desiguals entre les empreses i les comunitats, en un context d'absència de l'Estat i concessions blindades contractualment durant dècades, que ofereixen poc marge de negociació. També hem vist com l'entrada de divises provinents del projecte trencava la cohesió social, principalment en aquelles comunitats properes als pous. Hem pogut presenciar històries personals esfereïdores: vessaments, rius plens de peixos morts i falta de reparació. Hem vist com la construcció d’un gasoducte inacabat destrossava zones principals de caça. Hem evidenciat, a més, un tracte d'infantilització cap a les comunitats quan aquestes reiteren les seves demandes enfront de les empreses, i, en general, una sensació d'opacitat i manca de transparència.

Gaseoducte inacabat i abandonat sobre terrenys de caça a la Comunitat Nativa de Camaná (Perú). Foto: Guilherme Queiroz.

Vist en perspectiva, Camisea és part d'un patró que es repeteix al llarg de la frontera extractiva, on avui un 20% de la regió amazònica està concessionada per a l'exploració i extracció de combustibles fòssils. La cursa per trobar nous jaciments per part del lobby fòssil, sigui a Venezuela, Nigèria o Perú, empeny les empreses cap a territoris considerats, segons la lògica neocolonial, com a «inhabitats». A través de tractats de lliure comerç desiguals i de contractes que protegeixen les empreses davant canvis en les lleis ambientals i socials dels països del Sud global, les grans corporacions, majoritàriament amb seu al Nord global, s’asseguren l'accés als recursos naturals. Aquestes regles del joc afavoreixen un model de dependència en què els països rics continuen extraient vàlua de les antigues colònies, mentre que les comunitats locals i indígenes n'assumeixen els costos.

Aquestes regles del joc afavoreixen un model de dependència en què els països rics continuen extraient vàlua de les antigues colònies, mentre que les comunitats indígenes n’assumeixen els costos.

Les tàctiques de la impunitat

El nostre grup de recerca, liderat per Cristina O’Callaghan-Gordo (ISGlobal/UOC) i Martí Orta-Martínez (Universitat de Barcelona), ha treballat durant anys de la mà de la població indígena en contextos extractius. L'equip ha documentat nivells elevats d'arsènic, cadmi, mercuri i plom en població indígena i fauna que viu a prop de zones d'extracció petroliera al nord de l'Amazònia peruana, on de forma regular es produeixen vessaments de petroli i d'aigües de producció contaminants.

Aquests impactes no són accidentals, sinó que responen a una estratègia deliberada de no invertir en el manteniment de la infraestructura petroliera. En aquest sentit, recentment l'equip de recerca ha publicat un article científic en què s'identifiquen estratègies d'impunitat emprades per les empreses per externalitzar els costos socials i ambientals associats a les seves activitats a dues concessions petrolieres del Perú.

A dues concessions petrolieres del Perú, hem detectat que el 83 % dels 1.184 vessaments i fuites identificades acaben sense sancions per a les empreses

L'estudi conclou que el 83 % dels 1.184 vessaments i fuites identificades acaben sense sancions per a les empreses. Aquestes pràctiques inclouen, entre d'altres, l'ocultació d'informació sobre vessaments i l'apel·lació judicial de totes aquelles resolucions que els són desfavorables fins que els casos administratius expiren. El cas de Pluspetrol Norte S&A —part del grup empresarial que també opera a Camisea i una de les empreses que acumulen més multes per males pràctiques ambientals— és paradigmàtic. Malgrat guanyar 437 milions de dòlars l'any 2018, l'empresa es va negar a pagar les multes imposades pel govern del Perú i, mitjançant una estratègia de liquidació empresarial, ha aconseguit desaparèixer del mapa sense que se li puguin reclamar responsabilitats.

En aquest context, és necessari qüestionar les activitats d'empreses que vulneren les normatives ambientals i socials i reformar els marcs legals, tant nacionals com internacionals, que ho permeten.

Tenint en compte que la crema de combustibles fòssils genera un 70 % de les emissions antropogèniques de CO₂, deixar el petroli o el gas sense extreure és imperatiu, sobretot en aquelles zones on els beneficis socials i ambientals de fer-ho són majors. Les decisions que afectin els territoris de les comunitats indígenes ha de respectar la seva sobirania i autonomia. Han de ser les comunitats les que determinin lliurement com gestionar els seus recursos i protegir el seu entorn, sense imposicions externes ni coaccions. Garantir aquest dret no és només una qüestió de justícia, sinó un dret fonamental per preservar la riquesa cultural, ambiental i ecosistemes funcionals que garanteixin la salut planetària.