Ciutats que cuiden: per què ens cal més verd, més innovació i més consens

Més vegetació, innovació urbana i consens social: el camí cap a ciutats més saludables, sostenibles i justes per a tothom.

Avui més que mai, les nostres ciutats s’enfronten a grans reptes: temperatures més extremes, aire contaminat, estils de vida sedentaris i desigualtats socials i ambientals.

La part positiva és que tenim a l'abast moltes de les solucions. Sabem (perquè ho hem estudiat, modelat i observat en el dia a dia) que incorporar més vegetació a l’entorn urbà millora la salut, el benestar i la qualitat de vida. Des d’anàlisis a escala global fins a estudis locals, els resultats són consistents: les ciutats més verdes són ciutats que cuiden millor.

No n’hi ha prou amb plantar arbres. L’important és com s’integra el verd a la ciutat, a qui arriba, quins altres beneficis pot generar i com s’articula amb la resta de polítiques urbanes

En un estudi que vam fer a 93 ciutats europees, vam estimar que una part significativa de l’excés de mortalitat a l’estiu es deu a la calor acumulada a les zones urbanes amb poca cobertura vegetal. Però també vam estimar que si s’assolís un 30% de cobertura arbòria, es podrien prevenir fins a un terç d’aquestes morts.

Escola Lavínia de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona / Àlex Losada.

I a això s’hi sumen altres beneficis: reducció de l’estrès, millores en la salut mental i física, augment de l’activitat física, menor exposició a la contaminació de l’aire i una activació positiva de l’espai públic.

Barcelona com a laboratori d’urbanisme

Barcelona és un bon exemple de com una ciutat pot experimentar amb models urbanístics que busquen generar múltiples beneficis alhora. Des del nostre equip, hem avaluat diverses d’aquestes iniciatives.

1. Un dels casos més emblemàtics és el de les Superilles, una estratègia que limita el trànsit de vehicles en grups d'lles de cases per prioritzar els vianants, les bicicletes i les activitats comunitàries. La nostra recerca mostra que aquest model millora la qualitat de l’aire, redueix el soroll urbà i promou l’activitat física. Si s’ampliés a tota la ciutat, l’impacte positiu en salut seria considerable.
2. També hem analitzat el potencial del pla d’Eixos Verds si s’implementés a tota la ciutat. Tot i que es va completar una primera fase del pla, la seva ampliació es va cancel·lar per canvis polítics. Aquest pla proposava reverdir un de cada tres carrers, fet que implicaria un augment moderat de la superfície verda (al voltant d’un 3,6%). Tanmateix, els nostres resultats indiquen que, si es dugués a terme completament, la intervenció podria evitar fins a 178 morts prematures l’any, principalment per la seva adequada distribució espacial.
3. Però l’impacte va més enllà. En un altre estudi, vam trobar que aquesta mateixa transformació urbana també podria contribuir significativament a la salut mental de la població: es podrien prevenir prop de 14% dels casos de problemes de salut mental cada any, i es podria reduir un 13% l’ús d’antidepressius i un 8% el consum de tranquil·litzants. A més, s’anticipen possibles beneficis per a la infància, com més espai per al joc lliure, més activitat física i més autonomia en l’entorn urbà, que podrien afavorir el desenvolupament conductual i cognitiu infantil. En aquest context, s’ha estimat una reducció potencial del 5% dels casos d’hiperactivitat i del 6 % dels de falta d’atenció.
4. D’altra banda, estimem que els Eixos Verds podrien reduir l’estrès tèrmic durant els mesos més calorosos fins a 1,5 ºC, impactant positivament en la salut i el benestar de la població. Alhora, podrien contribuir a disminuir l’ús de l’aire condicionat, que no només emet més calor a l’entorn, sinó que també genera emissions de carboni.
5. Més recentment, hem començat a avaluar l’impacte potencial del programa de cobertes verdes promogut per l’ajuntament. Es tracta d’una estratègia per reverdir terrats, millorar l’aïllament tèrmic dels edificis i sumar biodiversitat en zones on el sòl disponible per a vegetació és limitat.

No es tracta només d’afegir verd

Una de les conclusions comunes a tots aquests estudis és que no n’hi ha prou amb plantar arbres. L’important és com s’integra el verd a la ciutat, a qui arriba, quins altres beneficis pot generar i com s’articula amb la resta de polítiques urbanes.

Nou parc de les Glòries. Foto: Josbel A. Tinoco.

Proposem un enfocament integral: més vegetació, sí, però també més carrers pensats per caminar, més infraestructures per fer ús de l’espai públic, més parcs per a l’oci, més patis escolars transformats i més espais dissenyats amb i per a la ciutadania.

Proposem un enfocament integral: més vegetació, sí, però també més carrers pensats per caminar, més infraestructures per fer ús de l’espai públic, més parcs per a l’oci, més patis escolars transformats i més espais dissenyats amb i per a la ciutadania

Les intervencions ben dissenyades permeten avançar en diversos fronts alhora: salut, mobilitat, sostenibilitat i inclusió social. La clau és pensar-les conjuntament, de manera integrada i amb perspectiva a llarg termini.

Voltants del Museu Can Framis de Barcelona. Foto: Curro Palacios.

Què cal?

Tenim l’evidència, les dades, l’experiència tècnica i exemples concrets. El que sovint falta és el pas següent: voluntat política, visió compartida i mecanismes de participació real i sostinguda.

Transformar una ciutat no és només una qüestió de pressupost o disseny tècnic (tot i que molt rellevants!). És una decisió col·lectiva

Transformar una ciutat no és només una qüestió de pressupost o disseny tècnic (tot i que són molt rellevants!). És una decisió col·lectiva. Requereix acords amplis, institucions valentes i una ciutadania compromesa que defensi el seu dret a una ciutat més saludable, justa i resilient.

Una ciutat que posa les persones al centre

Aquest Dia del Medi Ambient és una bona oportunitat per pensar en la ciutat que volem construir. Una ciutat que no només sigui més “verda” en sentit ambiental, sinó també més habitable en el dia a dia.

Perquè una ciutat que té cura de les persones no apareix sola: es dissenya, s’implementa i es defensa entre tots i totes.