De la pobresa a la dignitat: promoure la salut a través de la protecció social

La protecció social universal és clau per acabar amb la pobresa i aconseguir l’equitat en salut global.

[Aquest text l'han escrit conjuntament Megan Naidoo, candidata a doctorada a la Universitat de Barcelona; Elisa Landín Basterra, investigadora predoctoral a ISGlobal i la Universitat de Barcelona; Gabriela Santos Jesus, estudiant de doctorat a la Universitat Federal de Bahia; i Davide Rasella, Professor de Recerca ICREA i cap del Grup d’Avaluació d'Impacte en Salut a ISGlobal.]

Per a milions de persones arreu del món, una malaltia pot significar haver d’escollir entre medicaments o menjar —un recordatori contundent que la pobresa és una lluita per la supervivència. El primer Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS 1) de les Nacions Unides és acabar amb la pobresa extrema per a totes les persones i a tot el món abans de 2030. Tanmateix, a només cinc anys d’aquesta meta, el món continua lluny d’assolir-la. Empitjorada per conflictes globals, la crisi climàtica i la pandèmia de COVID-19, gairebé una de cada deu persones segueix vivint en pobresa extrema, amb menys de 3 dòlars al dia. Però la pobresa no és només una qüestió d’ingressos: és una lluita per la dignitat i la salut.

La pobresa com a determinant de la salut

La pobresa és un dels determinants socials de la salut més poderosos. Limita l’accés a aliments nutritius, aigua neta, atenció sanitària de qualitat i habitatge segur: els pilars del benestar. Les conseqüències són taxes més altes de malalties infeccioses i cròniques, mortalitat prematura i estrès mental en les comunitats més vulnerables. La pobresa determina qui emmalalteix, qui rep atenció i qui es recupera, reflectint un món injust on la salut és un privilegi i no un dret.

Protecció social universal: un camí cap a l’equitat en salut

La protecció social universal és central per assolir l’ODS 1. Aquestes polítiques garanteixen que tothom pugui accedir a suport econòmic i, per tant, pugui tenir accés a d'altres recursos essencials com ara habitatge, alimentació, atenció sanitària i educació, ajudant a reduir l’exclusió social i econòmica. Reconeixent la seva importància, una de les metes de l’ODS 1 és implementar sistemes universals de protecció social per a tothom.

La pobresa determina qui emmalalteix, qui rep atenció i qui es recupera, reflectint un món injust on la salut és un privilegi i no un dret

L’evidència de països de baixos i mitjans ingressos (PBMI) mostra que els programes de protecció social milloren els resultats en salut i protegeixen davant despeses sanitàries catastròfiques. Per exemple, l’Assegurança Sanitària Comunitària, on les comunitats agrupen recursos per cobrir costos sanitaris, ha reduït significativament les despeses de butxaca i augmentat l’ús dels serveis de salut en PBMI.

Durant la pandèmia de COVID-19, els governs de tot el món van implementar més de 1.600 mesures d’emergència de protecció social, que van arribar a gairebé dos mil milions de persones en PBMI. Tot i això, moltes d’aquestes mesures es van reduir posteriorment, minvant els avenços. Amb gairebé la meitat de la població mundial encara sense protecció, és essencial un compromís renovat amb sistemes universals i capaços de respondre a crisis.

Aprenentatges del Bolsa Família al Brasil

Els programes de transferències monetàries són un tipus de protecció social que ofereixen suport econòmic. Bolsa Família al Brasil, un dels programes de transferències condicionades més grans del món, proporciona ajuda financera per assegurar que els nens i les nenes assisteixin a l’escola i les famílies utilitzin serveis sanitaris preventius. El programa ha millorat de manera consistent els resultats econòmics, de salut i educatius, especialment entre les comunitats més marginades. Va reduir significativament la malnutrició, la mortalitat infantil i la incidència i mortalitat de VIH/SIDA i tuberculosi. En total, Bolsa Família va prevenir aproximadament 8,2 milions d’hospitalitzacions i 710.000 morts entre 2000 i 2019, amb beneficis especialment destacats entre nens i persones grans. Les projeccions suggereixen que ampliar la cobertura podria prevenir 680.000 morts addicionals i vuit milions d’hospitalitzacions per al 2030.

Els sistemes de protecció social es troben entre les eines més poderoses per acabar amb la pobresa

Dignitat per a tothom, a tot arreu

Erradicar la pobresa garanteix que totes les persones tinguin l’oportunitat de viure amb dignitat. Els sistemes de protecció social estan entre les eines més poderoses per acabar amb la pobresa. Les polítiques socials inclusives poden canviar vides, millorar la salut i reforçar la resiliència comunitària. Cal anar més enllà de mesures temporals i invertir en sistemes equitatius i sostenibles que protegeixin tothom, a tot arreu. Acabar amb la pobresa no només és possible, sinó essencial per a un món saludable, just i equitatiu.