Publicador de continguts

Recerca

Un programa social al Brasil evita 8 milions d’hospitalitzacions i 713.000 morts en els darrers 20 anys

Si el Programa Bolsa Família ampliés la seva cobertura fins al 2030, l’any fi dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), es podrien evitar 684.000 morts addicionals

30.05.2025
Foto: PNUD

L’any 2024, el Brasil va celebrar el 20è aniversari del Programa Bolsa Família (PBF), una de les iniciatives de transferències monetàries més consolidades a nivell mundial. Una nova investigació publicada a The Lancet Public Health revela que el PBF ha evitat més de 8,2 milions d'hospitalitzacions i 713.083 morts al Brasil entre 2004 i 2019. A més, s’estima que, si s’amplia la seva cobertura fins l’any 2030, es podrien evitar 683.721 morts addicionals.

Aquests programes transfereixen diners en efectiu a famílies amb baixos ingressos, sovint amb infants en edat escolar, sempre que compleixin requisits específics com garantir que els infants assisteixin a l’escola i rebin les vacunes recomanades. L’objectiu és reduir la pobresa a curt termini i, alhora, trencar el cicle intergeneracional de la pobresa. Això és clau en el context actual de policrisi —múltiples crisis (conflictes bèl·lics, augment de la inflació, crisi climàtica…) que interactuen de manera que el seu impacte combinat és superior al de cada crisi per separat.

L’estudi, coordinat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i en col·laboració amb l’Institute for Collective Health of the Federal University of Bahia (Brasil), ha combinat dades reals amb models de microsimulació predictiva per avaluar l’impacte del programa durant les dues darreres dècades i estimar els possibles efectes de la seva ampliació fins al 2030.

Un impacte durador en salut pública

Una cobertura alta del programa es va associar amb una reducció significativa de les taxes de mortalitat i hospitalització en tota la població. Els beneficis es van observar sobretot en la mortalitat infantil —especialment en menors de cinc anys, amb una reducció del 33%— i en hospitalitzacions en persones més grans de 70 anys, amb una disminució del 48%.

L’anàlisi també revela que els beneficis del programa van ser més grans en els municipis amb més càrrega de malaltia. “El Programa Bolsa Família no només ha contribuït a reduir la pobresa, sinó que ha reduït les desigualtats territorials en salut”, explica Davide Rasella, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “En destacar aquest impacte, reforcem la importància de polítiques públiques integrades que combinin la protecció social amb l'accés als serveis essencials”, afegeix.

Una eina per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible

L’estudi subratlla el paper crucial que poden jugar els programes de transferències condicionades en l’avanç cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en particular l’ODS 3 (salut i benestar), l’ODS 1 (fi de la pobresa) i l’ODS 10 (reduir les desigualtats).

Mitjançant models de simulació, l’equip investigador va projectar tres possibles escenaris per al PBF fins al 2030: un d’expansió, un altre de manteniment i un tercer amb reducció per polítiques d’austeritat fiscal. En l’escenari d’expansió, es podrien evitar més de 8 milions d’hospitalitzacions i 683.000 morts addicionals respecte a l’escenari base. Per contra, una retallada en la cobertura provocaria un augment significatiu de la mortalitat i una major pressió sobre el sistema sanitari.

“En el context actual de reducció de l’ajuda humanitària mundial i de tensions fiscals, considerem molt rellevant destacar els efectes positius d’un dels programes de transferències monetàries condicionades més grans del món”, assenyala Daniella Medeiros, primera autora de l’estudi.

L’impacte del Programa Bolsa Família també reforça els principis de l’Aliança Global contra la Fam i la Pobresa, una iniciativa llançada pel Brasil en el marc de la seva presidència del G20 el 2024. “L’experiència del Brasil posa en valor aquest debat i posiciona el PBF com a font d’inspiració per a altres països”, conclou Rasella.

 

Referència

Medeiros Cavalcanti, D., Ordoñez, J. A., Ferreira da Silva, A., Landin Basterra, E., L Moncayo, A., Chivardi, C., Hessel, P., Pietro Sironi, A., Paes de Sousa, R., Campello, T., Eugênio Souza, L., & Rasella, D. (2025). Health effects of the Brazilian Conditional Cash Transfer programme on mortality and hospitalisation rates: a retrospective analysis and modelling study. Lancet Public Health. https://doi.org/10.1016/S2468-2667(25)00091-X