L’aigua: l’esglaó invisible en l’expansió de la resistència als antibiòtics

En l’expansió global de la resistència als antibiòtics, l’aigua actua com un pont invisible entre humans, animals i medi ambient.

Durant molts anys, el mal ús i l’abús dels antimicrobians han impulsat l’aparició i la disseminació de microorganismes resistents, fins al punt de ser considerada una “pandèmia silenciosa”.
Però aquest problema no només afecta les persones: també impacta els animals i el medi ambient.

One Health.

El paper de l’aigua en la resistència als antibiòtics

Dins del medi ambient, l’aigua es considera un dels vehicles més importants de bacteris i gens de resistència als antibiòtics.

Les aigües residuals —provinents de llars, hospitals o granges— es tracten en plantes depuradores per eliminar matèria orgànica, contaminants i microorganismes. Part d’aquesta aigua depurada torna als rius, i una altra part es reutilitza per regar cultius, carrers o parcs. Amb episodis de sequera cada cop més freqüents, l’ús d’aquesta aigua regenerada serà cada vegada més gran.

Tot i que el tractament elimina la majoria de bacteris fecals, en l’aigua regenerada persisteixen bacteris ambientals (considerats “normals” en el medi) capaços d’adquirir i transferir gens de resistència.

Per què és un risc?

Aquests bacteris ambientals rarament causen infeccions greus, llevat d'en persones immunodeprimides, i per això es consideren patògens oportunistes. Tanmateix, poden actuar com a “ponts” de resistència: en entrar en contacte amb bacteris patògens, els poden transmetre els gens de resistència adquirits, fent-los així més difícils de tractar si causen una infecció.

De l’aigua al plat: un risc alimentari

El reg amb aigües contaminades pot transmetre bacteris resistents als aliments. Un exemple de contaminació d'aliments vegetals va ser el brot atribuït als “cogombres espanyols” (finalment causat per brots de soja regats amb aigües fecals a Alemanya), que va afectar més de 2.000 persones i va causar 22 morts.

L’aigua ens connecta a humans, animals i medi ambient: és un vehicle clau en la disseminació de la resistència als antibiòtics. Per això, protegir els recursos hídrics i millorar els tractaments de depuració són passes essencials per frenar aquesta amenaça global.

El paper de la ramaderia i la contaminació química

L’abús històric d’antibiòtics en animals de consum —incloent-hi els peixos— ha contribuït a aquesta crisi. Tot i que avui està regulat, estem pagant les conseqüències de dècades anteriors. Els bacteris resistents d’origen animal poden arribar a l’aigua a través de les femtes.
A més, els abocaments als rius i mars de substàncies químiques, antibiòtics i altres residus poden afavorir mutacions bacterianes que augmentin la seva resistència als antibiòtics, ja que els bacteris intenten protegir-se d’aquestes substàncies, de vegades expressant determinats gens que els confereixen resistència als antibiòtics.

Cuidar l’aigua, protegir la salut

L’aigua ens connecta a humans, animals i medi ambient: és un vehicle clau en la disseminació de la resistència als antibiòtics. Per això, protegir els recursos hídrics i millorar els tractaments de depuració són passes essencials per frenar aquesta amenaça global.