Superbacteris imparables, antibiòtics en retrocés

Desenvolupar nous antibiòtics és complex i costós. Tot i així, sorgeixen iniciatives i avenços que conviden a un optimisme prudent.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera les resistències als antimicrobians (RAM) com una de les deu principals amenaces per a la salut global. L’any 2017 va publicar una llista de patògens prioritaris per als quals es necessiten urgentment nous antibiòtics. Aquesta llista es va actualitzar el 2024, i la majoria dels bacteris en els grups de prioritat crítica i alta són multiresistents.

Moltes grans farmacèutiques han reduït o eliminat els seus programes de recerca i desenvolupament d’antibiòtics a causa dels alts costos i els escassos beneficis

Descobrir noves teràpies antimicrobianes —especialment contra bacteris Gram negatius— és un desafiament complex. A més, els bacteris solen desenvolupar resistència poc després que un nou antibiòtic arriba al mercat. Actualment, la cartera clínica inclou 57 antibiòtics i 40 agents antibacterians no tradicionals. Aquests últims inclouen bacteriòfags, anticossos antivirulència, teràpies immunomoduladores i moduladors de la microbiota. No obstant això, només 12 dels 57 antibiòtics pertanyen a classes veritablement noves, és a dir, que actuen sobre mecanismes bacterians encara no explotats.

Històricament, només al voltant del 20% dels antibiòtics que entren en assaigs clínics arriben al mercat, la qual cosa reflecteix un panorama poc encoratjador per al desenvolupament de nous antibiòtics.

Quins són els principals obstacles?

Un dels grans reptes és científic. Hi ha diversos mètodes per descobrir nous antibiòtics, entre ells:

• El cribratge de compostos sintètics davant bacteris multiresistents, especialment els Gram negatius, la paret cel·lular dels quals és més complexa que la dels Gram positius.
• El cribratge de productes naturals (compostos químics produïts per organismes vius en ecosistemes diversos). Tot i això, això sol conduir al redescobriment de compostos ja coneguts o variacions menors d’antibiòtics existents.
• Superar mecanismes de resistència com la formació de biopel·lícules i l’aparició ràpida de mutants resistents.

Un altre obstacle important és econòmic: la manca de retorn de la inversió. Moltes grans farmacèutiques han reduït o eliminat els seus programes de recerca i desenvolupament d’antibiòtics a causa dels alts costos i els escassos beneficis.

Països com el Regne Unit han adoptat models de pagament per subscripció, on les companyies reben compensacions en funció del valor de l’antibiòtic per a la salut pública, i no segons el volum de vendes

Desenvolupar un nou antibiòtic pot costar entre 800 i 1.000 milions de dòlars. Com que els antibiòtics s’utilitzen durant períodes curts i la seva eficàcia es veu limitada amb el temps per l’aparició de resistències, recuperar aquesta inversió resulta difícil.

Raons per a l’optimisme

Malgrat aquests desafiaments, hi ha desenvolupaments prometedors:

1. Innovació des de les biotecnològiques. Moltes petites empreses aposten pel desenvolupament d’antibiòtics. Tot i que sovint tenen dificultats per avançar cap als assaigs clínics, aporten enfocaments innovadors al camp.
2. Nous models financers. Països com el Regne Unit han adoptat models de pagament per subscripció, on les companyies reben compensacions en funció del valor de l’antibiòtic per a la salut pública, i no segons el volum de vendes.
3. Intel·ligència artificial (IA) i aprenentatge automàtic. Tot i que encara estan en fases inicials, aquestes tecnologies poden accelerar el descobriment de fàrmacs, identificant molècules prometedores o reutilitzant medicaments existents per tractar infeccions.
4. Cooperació internacional. El Grup de Treball Transatlàntic sobre Resistència Antimicrobiana (TATFAR), creat pels Estats Units i la Unió Europea, promou la col·laboració en recerca, regulació i finançament per superar les barreres científiques i econòmiques.
5. Iniciatives de suport:
   • SPARK (Shared Platform for Antibiotic Research and Knowledge): plataforma en línia per compartir dades sobre bacteris Gram negatius i evitar duplicats en la recerca.
   • GARDP (Global Antibiotic Resistance Partnership): plataforma que desenvolupa estratègies contra la RAM adaptades a països de renda baixa i mitjana.
   • ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona): a través de la nostra Iniciativa de Resistència Antimicrobiana, treballem en el desenvolupament d’antibiòtics, diagnòstic ràpid, anàlisi de polítiques i suport tècnic.

Una causa urgent

El panorama actual del desenvolupament d’antibiòtics presenta importants reptes científics i econòmics. Tot i això, hi ha motius per a un optimisme prudent: els models de finançament innovadors, els avenços tecnològics i la creixent col·laboració global ofereixen esperança per superar la crisi de la RAM.

El futur del desenvolupament d’antibiòtics dependrà, sens dubte, d’aquests esforços en curs i del nostre compromís col·lectiu amb aquesta causa urgent.