Gravar les grans fortunes i redistribuir la riquesa podria salvar milions de vides davant les retallades de l'ajuda internacional

Les polítiques de redistribució de la riquesa que actualment es debaten en diferents fòrums internacionals podrien evitar entre 6,6 i 29,5 milions de morts d'aquí al 2030, segons un estudi publicat a The Lancet i liderat per ISGlobal, en col·laboració amb destacades institucions de recerca en economia i salut. Els resultats indiquen que diferents mesures fiscals d'abast internacional podrien generar recursos significatius per finançar programes de desenvolupament i salut en un moment en què molts països donants estan reduint l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD).

L'estudi va analitzar dades de 59 països de renda baixa i renda mitjana-baixa entre 2002 i 2021 i va projectar diferents escenaris fins al 2030. En primer lloc, l'equip investigador va estimar la relació entre el finançament procedent de l'AOD i la mortalitat. A partir d'aquests resultats, va modelitzar l'impacte potencial sobre la salut de diferents polítiques de redistribució de la riquesa dissenyades per compensar la reducció del finançament de l'ajuda al desenvolupament.

Un escenari marcat per la reducció de l'ajuda

L'anàlisi va mostrar que nivells més elevats d'ajuda al desenvolupament s'associaven amb una reducció del 24% de la mortalitat general i del 33% de la mortalitat en menors de cinc anys.

A continuació, l'equip va modelitzar un escenari en què les actuals retallades de l'ajuda al desenvolupament continuen fins al 2030. En aquest supòsit, es produirien aproximadament 7,6 milions de morts addicionals, de les quals 1,4 milions correspondrien a menors de cinc anys. Aquest escenari de reducció del finançament va servir de referència per avaluar l'impacte potencial de diferents polítiques de redistribució de la riquesa.

Mecanismes alternatius de finançament

L'estudi va avaluar deu mesures proposades en acords internacionals recents i en debats d'alt nivell. Entre aquestes hi ha impostos sobre les grans fortunes, les grans empreses multinacionals, les transaccions financeres, les emissions de carboni, les criptomonedes i els interessos generats pel deute sobirà.

Cadascun d'aquests escenaris de redistribució es va aplicar sobre l'escenari de reducció de l'ajuda, fet que va permetre estimar fins a quin punt els ingressos addicionals podrien compensar l'impacte sanitari derivat del descens del finançament internacional.

En tots els escenaris analitzats, les mesures van generar recursos suficients per compensar una part, o en la majoria dels casos la totalitat, dels efectes negatius previstos per la reducció de l'ajuda. Segons el mecanisme i el nivell d'imposició, s'estima que aquestes polítiques podrien evitar entre 6,6 i 29,5 milions de morts d'aquí al 2030.

Entre les mesures analitzades, un impost del 3% sobre la riquesa de les grans fortunes es va associar amb fins a 29,5 milions de morts evitades l'any 2030. Un impost mínim global sobre les grans empreses multinacionals es va relacionar amb aproximadament 20 milions de morts evitades, mentre que un impost sobre les transaccions financeres podria evitar al voltant de 24 milions de morts.

"Primer vam estimar com l'actual reducció de l'ajuda humanitària i al desenvolupament podria provocar milions de morts evitables als països més vulnerables del món", explica Gonzalo Barreix, investigador a ISGlobal i primer autor de l'estudi.

"Davant el creixent endeutament dels països donants i la reassignació cada vegada més gran de recursos cap a la despesa militar, finançar l'ajuda humanitària mitjançant la fiscalitat sobre les grans fortunes es perfila com una de les estratègies més viables", afirma Lucio Expósito, economista principal de l'estudi de l'Escola d'Economia d'ICESI i de la School of Global Development de la Universitat d'East Anglia.

"Els nostres models mostren que mantenir, i fins i tot augmentar, el finançament destinat a l'ajuda humanitària i al desenvolupament podria salvar milions de vides en els pròxims anys", assenyala Rodrigo Anderle, investigador de l'Institut de Salut Col·lectiva del Brasil i un dels responsables de la modelització de l'estudi.

Polítiques que ja són sobre la taula

L'estudi es publica en un moment en què diversos dels principals països donants han aplicat retallades dràstiques a l'ajuda al desenvolupament. Paral·lelament, el debat internacional sobre el finançament per al desenvolupament ha cobrat impuls al voltant de mecanismes alternatius per mobilitzar recursos.

Iniciatives recents, com els compromisos debatuts al G20, la Quarta Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament celebrada a Sevilla el 2025 o el Marc Inclusiu de l'OCDE/G20 sobre fiscalitat internacional, han reactivat l'interès pels impostos sobre la riquesa, la tributació mínima de les grans empreses i altres mesures de redistribució.

Els autors subratllen que l'objectiu de l'estudi no és defensar una política concreta, sinó estimar el possible impacte sobre la salut de diferents mecanismes de finançament que ja formen part del debat polític internacional.

"Vivim en un món profundament desigual, on un nombre reduït de persones i grans corporacions acumula riquesa a un ritme i una escala sense precedents, mentre milions de persones vulnerables continuen morint per manca d'accés a intervencions humanitàries bàsiques i, en molts casos, de baix cost", afirma Davide Rasella, investigador ICREA a ISGlobal, impulsor i coordinador de l'estudi. "Els nostres resultats mostren que aplicar fins i tot mesures moderades de redistribució de la riquesa, com les plantejades en acords internacionals recents, podria literalment salvar desenes de milions de vides en els pròxims anys."

Referència

Barreix, G., Rezende, RV., Ferreira, A., de Oliveira Ferreira, L. et al., Rasella, D. Wealth Redistribution Policies to Mitigate the Impact of Development Assistance Defunding: A Retrospective Evaluation and Forecasting Analysis up to 2030, The Lancet, 2026. Doi: 10.1016/S0140-6736(26)00975-X