Publicador de continguts

Recerca, Chagas

La plataforma de Chagas a Bolívia s'ha convertit en una xarxa a nivell nacional

El model de la plataforma s'ha estès a 52 centres d'atenció primària, on més de 180.000 persones van ser ateses, més de 55.000 diagnosticades i tractades, i un elevat percentatge del personal sanitari va rebre formació

17.02.2022
Foto: Ana Ferreira

La Plataforma per l’Atenció Integral del Pacient amb Chagas a Bolívia ha crescut d'una primera fase amb set centres a una segona fase que inclou una xarxa de 52 centres d'atenció primària. Aquest procés ha estat possible gràcies a una metodologia dissenyada pels equips de la plataforma i la xarxa de Chagas. El projecte, liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i la Fundació CEADES, mostra que l'estratègia innovadora pot estendre's a nivell nacional i adaptar-se a altres països.

La Plataforma de Chagas a Bolívia va néixer en el 2008 amb l'objectiu de promoure la cura integral per a persones amb infecció crònica, i amb quatre pilars com a base: prestació de cures, formació del personal sanitari, recerca, i participació de la comunitat. El model desenvolupat per la Plataforma, implementat de manera conjunta i coordinada amb el Ministeri de Salut de Bolívia i els Programes Departamentals de Chagas, es va compondre inicialment per set centres en els tres departaments més afectats del país (Cochabamba, Tarija, Chuquisaca), i va ser avaluat com a model d'èxit per al maneig integral de la malaltia de Chagas. A partir del 2015 es va estendre a 52 centres que formen part del sistema nacional de salut de Bolívia, cobrint així el 75% de la població en els tres departaments. Aquesta escalada es va fer de manera horitzontal i descentralitzada, gràcies a una metodologia dissenyada per l'equip de la plataforma, amb 12 passos ben descrits, incloent un protocol de cures simple i fàcil de replicar en els diferents centres.

La majoria de pacients amb Chagas no té accés al diagnòstic i al tractament de la malaltia. Les raons d'aquesta situació són múltiples: alta incidència de la malaltia en àrees rurals amb escassos recursos; el llarg període asimptomàtic de la malaltia; la falta de guies clíniques; tècniques diagnòstiques poc efectives; tractaments llargs; i dècades d'oblit i estigmatització de les persones amb Chagas. Per això, és de màxima importància disposar d'estratègies que afrontin totes aquestes dificultats per a poder donar una atenció adequada a les i els pacients.

En un article publicat en la revista PLOS Neglected Tropical Diseases, l'equip investigador liderat per María Jesús Pinazo, d'ISGlobal, descriu l'estratègia utilitzada per a passar de la primera fase (amb set centres) a la segona fase (amb 52 centres) i avalua l'impacte d'aquesta estratègia col·laborativa usant la guia desenvolupada per la xarxa global ExpandNet de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

“Aquesta és potser la publicació més important sobre la nostra experiència de treball a Bolívia,” comenta Quim Gascon, director del Programa de Chagas i malalties parasitàries i importades d’ISGlobal. Els resultats de l'avaluació indiquen que l'estratègia ha augmentat de manera significativa el nombre de persones que rep atenció mèdica a la regió: més de 181.000 persones en risc van ser testades per a saber si presentaven infecció per T. cruzi (el paràsit que causa la malaltia). Gairebé una de cada tres persones testades (32%) va tenir un diagnòstic positiu, i el 80% d'elles van completar el tractament. El 67% del personal sanitari en l'àrea va rebre formació específica per al maneig de Chagas, i les activitats de translació i formació realitzades van ajudar a millorar la presa de decisions entorn del maneig clínic dels pacients.

“Les persones que arriben als centres de la xarxa de Chagas venen per altres raons de salut, i se'ls realitza el cribatge de T. cruzi com a part integral de l'atenció al pacient” explica Mirko Rojas, investigador a CEADES. “Una de les majors fites va ser homogeneïtzar la prova diagnòstica amb alta sensibilitat i especificitat”, afegeix Faustino Torrico, també de CEADES. Un altre element clau va ser la comunicació amb les comunitats (incloent elaborar material en quítxua) per a augmentar l'acceptació.

La xarxa ha permès augmentar el diagnòstic i tractament de Chagas a Bolívia i empoderar al personal dels centres de salut locals,” apunta María Jesús Pinazo. “Gràcies a la seva estratègia innovadora, el model de la plataforma de Chagas ha pogut iniciar l'expansió a altres centres, però aquesta expansió ha de ser consolidada perquè pugui ser sostenible en el temps. D'altra banda, el model d'atenció podria adaptar-se a altres països,” afegeix. De fet, l'equip investigador està en procés d'adaptar l'estratègia a Paraguai, després d'una anàlisi conjunta amb els actors locals quant a la idoneïtat del mateix per a donar resposta a les persones en risc de patir la infecció en aquest país.

S'estima que la malaltia de Chagas afecta a uns set milions de persones al món (la majoria d'elles a Amèrica Llatina), i que 25 milions de persones viuen en risc de contreure la malaltia. Si no es diagnostica i tracta a temps, la infecció es cronifica i pot causar problemes cardíacs i digestius en el 40% dels casos.

 

Referència

Pinazo MJ, Rojas-Cortez M, Saravia R et al. Results and evaluation of the expansion of a model of comprehensive care for Chagas disease within the National Health System: the Bolivian Chagas network. PLOS Negl Trop Dis. 2021.