L'ús de proves ràpides per diagnosticar la tuberculosi en persones amb VIH a l'Àfrica ha augmentat, però continua havent-hi barreres per la seva implementació

L'ús de la prova ràpida LF-LAM per diagnosticar la tuberculosi en persones amb VIH ha augmentat els darrers anys. Tot i això, la manca de finançament és un dels principals obstacles per a la seva implementació, segons un estudi realitzat per Kaila Aguiar Soares, estudiant del Màster de Salut Global d'ISGlobal i publicat al European Respiratory Journal.

La tuberculosi (TB) és la principal causa de mort en les persones amb VIH, però moltes de les infeccions en aquest col·lectiu escapen el diagnòstic estàndard (a partir de l'esput). La bona notícia és que des de fa uns anys hi ha una prova ràpida de diagnòstic que detecta una proteïna del bacteri M. tuberculosi a l'orina, fet que facilita i accelera el diagnòstic de la TB, i en conseqüència el tractament.

L'any 2021, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir unes guies recomanant l'ús d'aquesta prova per a tothom amb VIH i símptomes de tuberculosi, així com tota persona amb VIH avançat, independentment dels símptomes. "Malgrat que el LF-LAM ha ajudat a reduir la mortalitat per TB en persones immunodeprimides amb VIH, la seva implementació en països amb alta càrrega d'ambdues malalties ha estat molt lenta", assenyala Alberto García Basteiro, investigador d'ISGlobal.

En aquest estudi, un equip liderat per García-Basteiro i encapçalat per Kaila Aguiar Soares, estudiant del Màster de Salut Global, va realitzar una enquesta als programes nacionals de tuberculosi dels 22 països africans amb més càrrega de TB/VIH (segons l'OMS) per avaluar l'ús actual d'aquesta prova i identificar les barreres principals per a la seva implementació.

Manca de finançament, capacitació i adherència

L'enquesta als programes nacionals de tuberculosi i personal associat va revelar que només tres dels 22 països enquestats no tenen una política nacional per a l'ús de la LF-LAM. Als 19 països restants, les barreres per a la implementació rutinària en l'àmbit nacional són principalment la manca de diners per comprar els tests i per capacitar el personal, així com la manca d'adherència a les guies als centres de salut.

"La bona notícia és que, malgrat la pandèmia de COVID-19, el nombre de països que incorpora l'ús de LF-LAMs a les seves guies nacionals ha augmentat de 13 (el 2020) a almenys 19 (el 2022)", assenyala Aguiar Soares. Això és el 80% dels països africans amb alta càrrega de TB/VIH. Tot i això, encara hi ha obstacles considerables per passar de la política a la implementació. La manca de finançament és el principal, tot i que aquesta prova ràpida ha mostrat tenir un cost molt més baix comparat amb altres proves diagnòstiques. Altres barreres són els problemes en la cadena de subministrament dels tests i la manca de capacitació per al seu maneig per part del personal sanitari.

"Aquest estudi ens permet avaluar el progrés normatiu i les barreres d'implementació a cada país sobre l'ús de LF-LAM, però no ens permet avaluar el grau de disponibilitat real", comenta García-Basteiro. El que és clar és que els països amb més càrrega de TB/ VIH necessiten més suport perquè l'ús d'aquestes proves al terreny estigui més alineat amb el que dicten les normatives nacionals i les guies de l'OMS.

Per a Nuria Casamitjana, directora de Formació a ISGlobal, aquesta publicació representa una "doble satisfacció", ja que, per una banda, és una aportació científica rellevant, i per l'altra, és el resultat directe dels coneixements adquirits al llarg d'un treball de final del màster.

Referència

Aguiar K, Ehrlich J, Camará M et al. Implementation of WHO guidelines on urine lateral flow LAM testing in the high TB/HIV burden African countries. 2023. ERJ. DOI: 10.1183/13993003.00556-2023