L'entorn urbà durant l'embaràs influeix en el risc de sibilàncies i infeccions respiratòries a la infància

Les condicions ambientals durant l’embaràs poden influir en la salut respiratòria dels infants durant els primers anys de vida. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Els resultats s’han publicat a la revista Environment International.

Les ciutats es podrien veure com a “aliades” per a la salut: concentren serveis sanitaris i educatius, i generen oportunitats econòmiques que poden millorar la qualitat de vida. Tanmateix, la vida urbana també exposa la població a factors ambientals nocius i a dinàmiques menys saludables, especialment en aquells entorns on predominen els cotxes.

Per comprendre aquest equilibri s’utilitza el concepte “exposoma urbà”. Aquest terme engloba totes les exposicions que una persona experimenta a la ciutat: des de factors físics i químics com la contaminació de l’aire, el soroll o la temperatura, fins a aspectes socials relacionats amb l’estil de vida. La combinació d’aquests factors pot influir en diferents dimensions de la salut infantil, inclosa la funció respiratòria.

L’exposoma urbà durant l’embaràs

L’embaràs és un període especialment sensible. Qualsevol alteració en l’entorn matern pot influir en el desenvolupament fetal, i per tant en la maduració pulmonar i en les funcions del sistema immunitari. 

“El nostre objectiu va ser avaluar la associació entre el conjunt d’exposicions urbanes durant l’embaràs –qualitat de l’aire, soroll, temperatura, humitat, presència d’espais naturals, nivell socioeconòmic i estil de vida– i les sibilàncies i les infeccions de les vies respiratòries en la infància”, explica Robin Mzati Sinsamala, doctorand del Departament de Salut Pública Global i Atenció Primària de la Universitat de Bergen, Noruega, i primer autor de l’estudi.

Per fer-ho, l’equip va analitzar dades de 1.032 mares i els seus fills i filles que formen part de la Cohort Barcelona Life Study (BiSC), seguits entre 2018 i 2021. En total, es van avaluar 44 factors de l’exposoma urbà mitjançant sistemes de monitoratge ambiental, anàlisis geoespacials i qüestionaris. Els episodis de sibilàncies i les infeccions respiratòries dels nadons es van registrar als 2, 6, 12 i 18 mesos de vida.

Efectes en les primeres etapes de la vida

Els resultats van indicar que les associacions entre l’exposició urbana prenatal i l’aparició de problemes respiratoris eren més fortes entre els 2 i els 12 mesos i més febles o inexistents als 18 mesos. Això suggereix que la relació entre l’exposició prenatal i la salut respiratòria seria més aguda durant els primers mesos de vida, però no es mantindria a llarg termini.

No tot en els entorns urbans és perjudicial: l’accés a espais verds durant l’embaràs i altres factors beneficiosos

El factor protector més consistent va ser la presència d’espais verds de menys de 5.000 m² a prop del domicili matern. Aquests solen ser més accessibles i utilitzats amb més freqüència, i sabem que poden reduir l’estrès, fomentar l’activitat física i afavorir el contacte social, així com l’exposició a agents microbians. No obstant això, un augment de l’exposició a al·lèrgens com el pol·len també pot generar efectes adversos.

Fer activitat física lleugera i tenir mascotes durant l’embaràs també es van relacionar amb un menor risc de sibilàncies i infeccions respiratòries en infants. L’exercici durant l’embaràs s’associa a molts beneficis, com ara la formació de nous vasos sanguinis a la placenta. Les possibles associacions beneficioses de tenir mascotes podrien explicar-se per la teoria de la higiene; una major diversitat microbiana durant els primers anys de vida podria ajudar a modular el sistema immunitari.

D’altra banda, la formació universitària i secundària de la mare es va associar de manera consistent amb un menor risc de sibilàncies i infeccions respiratòries.

El paper de la contaminació atmosfèrica, el soroll ambiental i la temperatura

L’exposició al diòxid de nitrogen (NO₂), a les partícules fines PM2,5, al soroll ambiental i a temperatures exteriors elevades durant l’embaràs es va associar amb un major risc de problemes respiratoris en la primera infància.

Tot i que l’alt nivell educatiu de la mare s’havia classificat com a factor protector, en estudiar els indicadors socioeconòmics del barri (com són una renda mitjana més alta o una proporció més gran de població amb estudis superiors), aquests es van relacionar amb una major probabilitat de patir problemes respiratoris en la infància. L’equip investigador va assenyalar que, en ciutats com Barcelona, aquestes zones “més acomodades” se situaven en àrees cèntriques amb molt trànsit, de manera que és difícil establir si el risc prové del perfil socioeconòmic del barri o de la contaminació atmosfèrica i el soroll que l’acompanyen.

“Els nostres resultats proporcionen informació valuosa que podria servir de base per desenvolupar intervencions de salut pública i mesures polítiques més eficaces, fet que en última instància conduiria a un major impacte en la salut de la població”, conclou Payam Dadvand, coordinador de la cohort BiSC i investigador a ISGlobal.

Referència

Sinsamala, R. M., Anguita-Ruiz, A., Basagaña, X., Foraster, M., Gascon, M., Llurba, E., Luo, C., Nieuwenhuijsen, M. J., Persavento, C., Rivas, I., Zhao, Y., Gómez-Roig, M. D., Sunyer, J., Marcon, A., Johannessen, A., & Dadvand, P. (2025). Holistic evaluation of the impact of pregnancy urban exposome on infant wheezing and chest infections: an outcome-wide approach. Environment International, 205(109900), 109900. https://doi.org/10.1016/j.envint.2025.109900