El paper d'El Niño en l'evolució de la temperatura mitjana global durant el 2026 i el 2027

Desislava Petrova és coordinadora del Hub de Clima i Canvi Planetari d'ISGlobal.

L'oscil·lació del sud d'El Niño (ENSO, per les sigles en anglès) és àmpliament reconeguda en la literatura científica com el principal factor que explica la variabilitat interanual de la temperatura mitjana global en superfície (GMST, per les sigles en anglès). La seva influència s'estén per oceans i continents a través de connexions atmosfèriques a llarga distància. Generalment, la GMST augmenta entre 0,1 i 0,2 °C durant la fase càlida d'ENSO, tot i que els episodis excepcionalment intensos poden provocar increments encara més grans. Actualment, aquest augment addicional de la GMST com a conseqüència d'El Niño i de l'alliberament de la calor acumulada a l'oceà Pacífic tropical se suma a l'increment sostingut de les temperatures a causa de l'escalfament global d'origen antropogènic. Per tant, s'espera que l'intens episodi d'El Niño que està a punt d'assolir el seu punt màxim durant els últims mesos de 2026 provoqui un augment significatiu de la GMST, que podria situar-se molt per sobre del llindar d'1,5 °C de l'Acord de París respecte als nivells preindustrials (la GMST s'ha mantingut a prop d'aquest nivell durant els últims dos o tres anys: 1,45+/-0,12 °C el 2023, 1,55 °C el 2024 i 1,44+/-0,13 °C el 2025).

Com amplifica El Niño la temperatura mitjana global anual

Tot i haver estat més feble (o de menor amplitud) que els episodis càlids més intensos registrats fins ara, l'anterior episodi d'El Niño de 2023-2024 va produir una anomalia sense precedents en la temperatura mitjana global anual en superfície i va contribuir a l'extraordinari augment interanual addicional de 0,36 °C, quan la GMST va assolir els 1,58 °C per sobre dels nivells preindustrials durant el període comprès entre juliol de 2023 i juny de 2024. S'ha constatat que aquest increment sense precedents es va deure en gran part a anomalies extremes de la temperatura superficial del mar als oceans tropicals, responsables de més del 90 % de l'escalfament interanual observat.

Una de les causes directes d'aquest augment considerable de la temperatura superficial del mar va ser l'acumulació de calor sota la superfície de l'oceà durant l'episodi anterior de La Niña, que es va prolongar durant tres anys consecutius entre 2020 i 2023. Durant La Niña, l'excés de calor subsuperficial de l'oceà s'acumula al Pacífic equatorial occidental i, generalment, s'allibera cap a la superfície oceànica i es transmet a l'atmosfera durant la fase càlida següent de l'oscil·lació.

D'aquesta manera, l'episodi d'El Niño de 2023-2024 i l'episodi anterior de La Niña de triple durada van contribuir de manera important als rècords de GMST registrats el 2023 i el 2024. Curiosament, la GMST observada va augmentar 0,31 °C entre 2022 i 2023, fet que també va representar un rècord des de l'inici dels mesuraments. Gairebé tot aquest escalfament addicional es va deure a un salt de les temperatures superficials tropicals, amb algunes contribucions addicionals de l'escalfament extratropical a l'hemisferi nord, concretament a l'Àsia central, el nord d'Amèrica del Nord i el nord-oest de l'oceà Pacífic. Un estudi recent va demostrar que quan es donaven condicions fredes prolongades de La Niña al Pacífic tropical, era molt més probable que es produís un augment de la GMST de 0,25 °C o més durant l'episodi intens següent d'El Niño. Aquest va ser precisament l'escenari que es va desenvolupar entre 2020 i 2024.

Quines implicacions té per a les temperatures mitjanes globals de 2026 i 2027?

Tenint en compte aquest context, quines són les perspectives per a la GMST el 2026 i el 2027, considerant que molt probablement estem presenciant la culminació de l'episodi d'El Niño més intens des que hi ha registres? Un aspecte especialment important és que, a principis d'aquest any, vam sortir de dos episodis consecutius de La Niña, que es podrien considerar un període relativament prolongat de la fase freda d'ENSO i configurar un escenari que recorda el de 2023. Tanmateix, també cal assenyalar que tots dos episodis de La Niña van ser comparativament febles: l'índex ONI relatiu, que mesura la intensitat d'ENSO, va assolir una anomalia d'aproximadament -1 °C durant els hiverns boreals de 2024 i 2025.

Com que l'any d'afebliment dels episodis càlids d'ENSO acostuma a ser més calorós que l'any en què es desenvolupen, es preveu que el 2027 assoleixi nivells d'escalfament sense precedents, propers als 1,7 °C.

 

Un altre aspecte que cal destacar és que les temperatures superficials del mar (i les temperatures de l'aire en superfície) van ser significativament més baixes durant els quatre primers mesos de 2026 que el 2024. Per tant, perquè el 2026 es converteixi en l'any més càlid des que hi ha registres, un nombre considerable dels mesos restants hauria de registrar temperatures notablement superiors a les mesurades el 2024. Així doncs, no és senzill pronosticar un escalfament rècord el 2026. Tanmateix, a causa de l'acceleració recent de l'escalfament global, la temperatura superficial global del mar durant la primavera va ser aproximadament 0,13 °C (fins a 0,17 °C, segons el conjunt de dades utilitzat) més alta que el 2023.

S'esperava que aquesta diferència de temperatura es mantingués i, a més, ara sabem que El Niño és molt més intens que l'episodi anterior de 2023-2024, cosa que augmenta la probabilitat que el 2026 acabi establint un nou rècord de GMST. Això es deu al fet que la temperatura de 2024 (l'any que ostenta el rècord actual) va ser només 0,11 °C superior a la de 2023 (l'anterior any rècord), cosa que significa que el 2026 podria superar el rècord en aproximadament entre 0,02 i 0,06 °C, o fins i tot més.

Perspectives per a 2026 i 2027: ens encaminem cap a un nou rècord?

L'any d'afebliment dels episodis càlids d'ENSO acostuma a ser més calorós que l'any en què es desenvolupen, motiu pel qual s'ha projectat que el 2027 assoleixi un escalfament encara més gran, proper a 1,6 o 1,7 °C per sobre dels nivells preindustrials. De moment, no s'ha publicat cap article revisat per parells que pronostiqui la GMST de 2027, però s'espera que la comunitat científica publiqui nous estudis durant els pròxims mesos. Si es materialitza aquest escenari per a 2027, seria la primera vegada que la GMST s'aproxima als 1,7 °C per sobre dels nivells preindustrials, cosa que reduiria encara més el marge restant respecte al llindar d'escalfament a llarg termini d'1,5 °C.

Per tant, les observacions dels pròxims mesos seran fonamentals per determinar si l'afebliment posterior a El Niño dona lloc a l'escalfament rècord que es preveu actualment, cosa que dependrà en gran manera de quan acabi l'episodi. Algunes previsions apunten a un El Niño prolongat, que podria persistir fins a l'hivern boreal de 2027 i augmentar la probabilitat d'una superació anual considerable del llindar d'1,5 °C, tal com hem estudiat en un nou article de Petrova, Koopman i Rodó, actualment en procés de revisió al Bulletin of the American Meteorological Society, en què es resumeixen aquestes previsions.

De moment, sabem que la GMST de 2026 ha superat les temperatures mensuals de 2024 des del juliol d'aquest any i, atès que s'espera que El Niño assoleixi el seu punt màxim entre octubre i desembre, es preveu que aquesta tendència continuï fins a finals d'any i fins i tot més enllà.