Embaràs i exposició química: per què importen els disruptors endocrins

Durant l’embaràs, l’exposició a disruptors endocrins pot afectar el desenvolupament fetal i la salut infantil. Aquest article explica què són, on es troben i com evitar-los o reduir-los.

Durant l’embaràs, el fetus pot estar exposat a substàncies químiques invisibles presents en productes d’ús quotidià, algunes de les quals poden interferir en el seu desenvolupament fins i tot abans del naixement.

El sistema endocrí és una xarxa de missatgeria química del cos formada per glàndules, hormones i receptors que regulen funcions essencials com el metabolisme, el son, el creixement i la reproducció.

En l'etapa fetal, la placenta coordina les senyals hormonals entre la mare i el fetus per assegurar el desenvolupament fetal, mantenir un embaràs saludable i preparar l’organisme per al part i la lactància. És una etapa especialment sensible ja que es “programen” processos biològics fonamentals per a la futura vida adulta del fetus.

En aquest context, les exposicions ambientals poden interferir en el sistema endocrí que s'està desenvolupant i alterar aquest delicat equilibri biològic.

Què són els disruptors endocrins?

Els disruptors endocrins són substàncies capaces d’interferir en les funcions normals del sistema hormonal. Poden imitar, bloquejar o alterar el senyal de determinades hormones a l’organisme.

Es troben gairebé a tot arreu, en productes d’ús diari com plàstics, envasos d’aliments, cosmètics o productes de neteja.

L’evidència científica indica cada vegada amb més claredat que les persones embarassades i els fetus estan exposats a aquestes substàncies, els efectes de les quals poden anar més enllà del naixement.

Per què l’embaràs és un període especialment vulnerable

L’embaràs és una de les etapes de major sensibilitat hormonal del cicle vital. Diversos estudis han detectat disruptors endocrins a la placenta, la sang del cordó umbilical i el líquid amniòtic, cosa que demostra la seva capacitat d’arribar directament al fetus. Després de l’embaràs, també poden aparèixer a la llet materna.

Les investigacions han relacionat l’exposició prenatal als disruptors endocrins amb efectes en la salut infantil, com un menor pes en néixer, alteracions en les trajectòries de creixement, una pitjor funció pulmonar, síndrome metabòlica i fins i tot diferències en el desenvolupament cerebral.

Els plàstics com a font principal d’exposició química

Els plàstics són una de les principals fonts d’exposició a disruptors endocrins en la vida diària. Estan presents en recipients d’aliments, ampolles d’aigua, llaunes i productes de cura personal.

Substàncies com els bisfenols (BPA, BPS), els ftalats i les PFAS (“substàncies químiques eternes”) es troben entre les més estudiades pels seus efectes sobre el sistema endocrí.

Escalfar aliments en recipients de plàstic o consumir aliments ultraprocessats pot augmentar la migració d’aquestes substàncies i la seva presència a l’organisme.

L’“efecte mescla”: una exposició real i complexa

El que fa que això sigui especialment complex és el que la comunitat científica denomina l’“efecte mescla”. En la vida real, no estem exposats a un sol disruptor endocrí alhora, sinó a desenes o més simultàniament, procedents de diferents fonts. Aquestes substàncies poden entrar a l’organisme per inhalació de l’aire, per ingestió d’aliments o aigua, o bé perabsorció a través de la pell en aplicar-nos productes o portar fibres sintètiques.

Els estudis sobre mescles de contaminants han mostrat una imatge més realista de l’exposició humana. Una d’aquestes anàlisis va revelar que una mescla de contaminants orgànics persistents s’associava amb un major risc d’augment accelerat de l’índex de massa corporal (IMC) en la infància. Aquest és un resultat rellevant, ja que l’increment ràpid de l’IMC està vinculat a l’obesitat, les malalties cardiovasculars i la diabetis en l’edat adulta.

Què fa la ciència per comprendre aquests riscos?

Dos grans projectes europeus, en els quals participa ISGlobal, busquen millorar el coneixement sobre aquests riscos.

• ATHLETE (Advancing Tools for Human Early Lifecourse Exposome Research and Translation) ha investigat com les exposicions ambientals múltiples afecten la salut des de les etapes més primerenques de la vida, inclòs l’embaràs.
• AURORA estudia els micro i nanoplàstics, especialment la seva presència a la placenta i el seu possible impacte en la salut reproductiva i el desenvolupament infantil. Els microplàstics ja han estat detectats a la placenta i al cordó umbilical, fet que subratlla la urgència de continuar investigant-ne els efectes.

Com reduir l’exposició durant l’embaràs

La nostra salut està determinada per molts factors, i petits canvis en la vida quotidiana poden ajudar a reduir l’exposició sense necessitat de transformar completament la rutina:

• Evita escalfar menjar en recipients de plàstic; utilitza vidre o ceràmica en el seu lloc. Evita en la mesura del possible el menjar per emportar o porta els teus propis recipients.
• Tria ampolles d’aigua i utensilis de cuina de vidre, acer inoxidable o ceràmica.
• Utilitza un filtre d’aigua a casa en lloc de beure aigua d’ampolles de plàstic.
• Opta per productes de cura personal sense fragàncies i revisa les etiquetes per detectar parabens, ftalats i triclosan, o redueix-ne l’ús diari tant com sigui possible.
• Limita els aliments processats i enllaunats; prioritza productes frescos, ecològics i de proximitat sempre que sigui possible.
• Ventila casa teva amb regularitat (2 vegades al dia) i neteja bé la pols amb un drap de cotó humit, ja que molts disruptors endocrins i microplàstics s’acumulen en la pols domèstica.
• Tria teixits naturals quan sigui possible (cotó, lli, llana) i evita el polièster.

Més enllà de l’individual: un enfocament col·lectiu

Les decisions individuals poden reduir l’exposició, però el canvi estructural requereix acció col·lectiva i regulació. Donar suport a polítiques més estrictes sobre disruptors endocrins i fomentar la transparència en els productes són mesures clau per avançar cap a un entorn més saludable. Protegir la salut en les primeres etapes de la vida és una inversió en el futur de tota la societat.