El trànsit, els habitatges i el sector agropecuari són els principals contribuents a la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica a les ciutats europees

La contaminació atmosfèrica és la principal causa mediambiental de mort. Ara, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, ha estimat quines són les fonts que més contribueixen a la mortalitat associada a dos contaminants de l’aire —PM_2,5 i NO₂— en 857 ciutats europees.

Els resultats d'aquesta recerca, que s'han donat a conèixer en la revista The Lancet Public Health, mostren una gran variabilitat entre les diferents ciutats estudiades, suggerint que, atès que cadascuna té les seves particularitats i les seves pròpies fonts de contaminació de l'aire, les estratègies per a millorar la qualitat de l'aire haurien de ser adaptades a cada context local. 

Contribuents a la mortalitat per PM2,5

Si s'agrupen les dades de les 857 ciutats, les xifres mostren que la font que més contribueix a la mortalitat associada a partícules PM_2,5 són les emissions generades pels habitatges, amb una contribució mitjana de totes les ciutats del 22,7%. En segon lloc figura el sector agrari, al qual s'atribueix, de mitjana, un 18% de la mortalitat per PM_2,5, seguit de la indústria (13,8%), el transport (13,5%), el sector energètic (10%), les fonts naturals (8,8%) i el transport marítim (5,5%).
 

“Si observem el conjunt de NO₂ i PM_2,5, el trànsit continua sent el sector amb un major pes tant en la mala qualitat de l'aire com en la mortalitat associada a aquesta. No obstant això, si atenem exclusivament la mortalitat associada a partícules PM_2,5, observem una aportació significativa per part dels habitatges i del sector agropecuari”, observa Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

“Encara que al nostre estudi no hem desglossat les fonts específiques de les emissions de cada sector, sí que sabem gràcies a la literatura científica que la major part de les partícules generades en l'àmbit domèstic es deuen fonamentalment a la crema de biomassa i carbó per a calefacció i, en menor mesura, a sistemes basats en combustibles fòssils per a generar calor i aigua calenta i a les cuines de gas”, explica Khomenko. “Ens consta que l'increment en els preus dels combustibles fòssils i les polítiques de mitigació del canvi climàtic han portat a un augment de l'ús de biocombustible. No obstant això, el fet que es tracti de productes d'origen natural no significa que no siguin nocius per a la salut”, afegeix.

“Pel que fa al sector agropecuari, és sabut que la ramaderia intensiva és una important font de partícules que es generen sobretot a partir de l'amoníac present en els purins dels animals i també a través de l'ús de determinats fertilitzants. Es tracta d'una font de contaminació que es dispersa des del seu lloc d'origen i es desplaça cap a les ciutats que es troben en la proximitat”, aclareix la investigadora.

Les partícules PM_2,5 són el contaminant de l'aire amb un major impacte negatiu sobre la mortalitat a les ciutats europees. L'equip científic recalca que es necessita més recerca per a determinar quins dels components de les partícules PM_2,5 són més perjudicials per a la salut i, d'aquesta manera, poder dissenyar mesures de mitigació més precises.

Contribuents a la mortalitat per NO₂

Quant a la mortalitat per NO₂, existeix un contribuent molt destacat, que és el sector del transport, amb una contribució mitjana entre totes les ciutats del 48,5%. Altres sectors amb una contribució considerable són la indústria, amb una mitjana del 15%, el sector energètic, amb un 14,7%, els habitatges (10,3%) i el transport marítim (9,7%).
 

El NO₂ és un gas que es genera en els processos de combustió, principalment dels vehicles motoritzats, però també en instal·lacions industrials o de generació d'energia.

“Es requereixen mesures més valentes per a reduir dràsticament la contaminació i les morts associades al trànsit, que continua sent la principal font d'emissió. I, al mateix temps, implementar polítiques per a mitigar les altres fonts d'emissió tant de NO₂ com de PM_2,5, com per exemple: regular les emissions de les indústries i del transport marítim i limitar la crema de biomassa en l'àmbit domèstic i les emissions en l'àmbit agroramader”, sosté Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

"Per a reduir la contaminació atmosfèrica necessitem mesures i solucions multisectorials i holístiques, per exemple amb grups de treball que abastin tots els àmbits (urbanisme, transport, habitatge, medi ambient, sanitat, educació, sector agropecuari, empreses, etc.) a escala municipal, nacional i europea", afegeix Nieuwenhuijsen.

Metodologia

L'estudi es va centrar en 857 ciutats europees que apareixen en el conjunt de dades Urban Audit 2018. Les dades basals d'emissions de NO₂ i PM_2,5, relatives a l'any 2015, es van obtenir de l’inventori regional Copernicus Atmosphere Monitoring Service i es van classificar en 12 sectors utilitzant un sistema de nomenclatura estàndard (GNFR). Així mateix, es van obtenir de bases de dades públiques les xifres de població i mortalitat de les 857 ciutats, també relatives a l'any 2015.

Per a estimar les contribucions de cadascuna de les fonts d'emissió a les concentracions de contaminants en l'atmosfera es va usar l'eina Screening for High Emission Reduction Potentials for Air quality (SHERPA), un programari desenvolupat pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, que aplica, de manera simplificada, els principis dels anomenats models de transport químic. Aquests models tenen en compte factors com la meteorologia o les transformacions químiques per a simular la concentració de contaminants en l'atmosfera. L'equip de recerca va dividir la superfície de les ciutats europees estudiades en quadrícules de 36 km². Per mitjà de SHERPA, van estimar els canvis que es produirien en les concentracions atmosfèriques de PM_2,5 i NO₂ si es reduïssin les emissions en cadascuna de les quadrícules del mapa i van calcular la contribució relativa de cadascuna de les fonts de contaminació.

Finalment, es va realitzar una avaluació comparativa de riscos per a estimar la mortalitat que es podria prevenir en funció de diferents escenaris de reducció de les concentracions de contaminants associades a cadascuna de les fonts d'emissió.

Cal assenyalar que, a causa de la resolució espacial a la qual es va circumscriure l'estudi, les estimacions realitzades per a ciutats de menor grandària podrien ser menys precises que les de ciutats de major grandària.

Dades de les 857 ciutats

Les contribucions de les diferents fonts a la mortalitat associada amb PM_2.5 i NO₂, respectivament, es troben disponibles a la pàgina web del Rànquing ISGlobal de Ciutats.

Exemples de ciutats europees

Ciutats catalanes

Referència

Sasha Khomenko, Enrico Pisoni, Philippe Thunis, Bertrand Bessagnet, Marta Cirach, Tamara Iungman, Evelise Pereira Barboza, Haneen Khreis, Natalie Mueller, Cathryn Tonne, Kees de Hoogh, Gerard Hoek, Sourangsu Chowdhury, Jos Lelieveld, Mark Nieuwenhuijsen. Spatial and sector-specific contributions of emissions to ambient air pollution and mortality in European cities: a health impact assessment. The Lancet Public Health, 2023. doi:10.1016/S2468-2667(23)00106-8