L’exposició a partícules en suspensió durant l’embaràs augmenta el risc de baix pes en néixer i de part prematur

Un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), conclou que l’exposició a concentracions més elevades de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) durant l’embaràs s’associa amb una reducció significativa del pes en néixer i amb un risc més alt de part prematur. Aquestes associacions van ser més fortes en els nadons les mares dels quals tenien un nivell educatiu més baix, especialment quan es combinava amb la residència en zones més desfavorides. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista European Journal of Epidemiology, suggereixen que el tercer trimestre de l’embaràs podria representar un període crític de susceptibilitat a les partícules PM10 en relació amb el pes en néixer.

La contaminació atmosfèrica com a factor de risc prenatal

Tot i les polítiques implementades a Europa en les darreres dècades per reduir-la, la contaminació de l’aire continua sent un dels principals reptes ambientals i de salut pública. Durant l’embaràs, el fetus és especialment vulnerable als contaminants atmosfèrics –com les partícules PM10 i PM2,5–, ja que poden interferir en processos clau del desenvolupament.

L’estudi va comptar amb dades de més de 3 milions i mig de naixements a Espanya entre el 2004 i el 2016 per a les PM10, i gairebé 2 milions de naixements entre el 2010 i el 2016 per a les PM2,5. L’equip va estimar les concentracions diàries de partícules en suspensió al domicili de les mares durant tot l’embaràs mitjançant models que combinen dades geogràfiques i tècniques d’intel·ligència artificial. A més, les dades es van estratificar segons el nivell educatiu de la mare com a indicador socioeconòmic, la qual cosa va permetre avaluar possibles desigualtats en els efectes dels contaminants.

L’exposició a PM10 podria afectar directament el creixement fetal

“Per a les partícules fines o PM2,5, l’associació amb un pes més baix en néixer sembla deure’s principalment a l’increment del risc de part prematur, és a dir, a una reducció de la durada de la gestació. En canvi, els efectes de l’exposició a PM10 no es van limitar a aquest mecanisme, la qual cosa suggereix que aquestes partícules podrien influir de manera directa en el creixement fetal”, explica Mònica Guxens, investigadora ICREA a ISGlobal i primera autora de l’estudi.

El tercer trimestre, un període crític de susceptibilitat

Els resultats indiquen que el tercer trimestre de l’embaràs podria representar un període especialment vulnerable als efectes de PM10 sobre el creixement fetal. Els dos darrers trimestres són clau per al creixement i la maduració fetal, quan la demanda d’oxigen i nutrients augmenta considerablement.

“Els nostres resultats subratllen la necessitat de polítiques per reduir l’exposició a partícules en dones embarassades, especialment en contextos socialment vulnerables”, assenyala Mònica Guxens. “Les futures investigacions haurien de continuar explorant el paper de les desigualtats socioeconòmiques en l’exposició a contaminants, per dissenyar intervencions de salut pública més equitatives i eficaces”.

Referència

Guxens, M., Botella, N., Stafoggia, M., Canto, M., Petricola, S., Valentín, A., Lertxundi, A., Fernández-Somoano, A., Freire, C., García-Altés, A., Diez, E., Marí-Dell’Olmo, M., Iñiguez, C., López, M. J., Ramis, R., & Binter, A.-C. (2025). Particulate matter exposure during pregnancy and birth outcomes: exposure windows of susceptibility and socioeconomic inequalities. European Journal of Epidemiology. https://doi.org/10.1007/s10654-025-01274-1